[L’ACCENT 153]
El passat 17 d’abril la societat civil mallorquina va retre homenatge a totes aquelles persones que patiren l’exili arran de la victòria feixista en la guerra de 1936.
En un concert organitzat pel Memorial Democràtic, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca (ARMHM) i l’Obra Cultural Balear (OCB), músics arribats de diferent punts del país i d’altres indrets de l’Estat es van aplegar a l’Auditòrium de Palma per cantar contra l’oblit imposat pels 40 anys de dictadura i els 30 de transició.
L’espectacle va estar codirigit pels cantautors Pau Guillamet, Guillamino, del Principat, i el xilè Manuel García, i va portar a l’escenari un repertori format per peces de Pere Quart, Pablo Neruda, Víctor Jara i Lluís Llach. Si bé aquests noms induïen a pensar en un acte carregat de reivindicació política, algunes de les cançons triades per Guillamino -com ara “País petit”, de Llach, una peça allunyada dels seus temes més combatius- van fer que s’esvaïra una miqueta el contingut reivindicatiu del concert, més present, però, en la interpretació de García.
El mateix es pot dir de la resta de participants, com fou el cas de Raül Fernández, Refree, qui barrejà l’exili polític amb el motivat per raons econòmiques o Maria del Mar Bonet, qui va perdre una magnífica ocasió per tornar a cantar “Què volen aquesta gent”.
En canvi, la cantant Sílvia Pérez Cruz, amb la seua sensacional interpretació de les Corrandes d’exili de Pere Quart -asseguda en una cadira acompanyada només per la guitarra de Refree- s’endugué una de les principals ovacions de la vetlada, en un dels moments de la nit en què més harmònicament s’uniren la reivindicació política, l’emoció i la qualitat artística.
Quant a la resta de participacions, el cantautor andalús Javier Ruibal cantà als sahrauís, Kepa Junkera va oferir dos temes amb la seva trikitixa, i el castellà Eliseo Parra interpretà una havanera composada per l’alma mater d’Al Tall, Vicent Torrent i musicà el poema de Miguel Hernández Llegó con tres heridas.
Un dels moments més emotius de la nit va tenir lloc abans del concert. Presents a l’Auditòrium hi havia Magdalena Nebot, Gabriel Riera i Llorenç Noguera, tres militants antifranquistes de Mallorca que per la seva oposició a la dictadura s’hagueren exiliar i, en ser presentats, van rebre una fortíssima ovació per part del públic. Fins i tot un d’ells va pujar a l’escenari i, dirigint-se al assistents afirmà: “Jo vaig estar a les presons d’en Franco per ser republicà, i encara ho som!”. Una declaració de compromís amb els valors republicans que, malgrat l’oblit, continuen hui tant vigents, o més, que fa 70 anys.
Més actes contra l’oblit
El concert no va ser un acte aïllat. El dissabte 18 van tenir lloc dues conferències del cicle de memòria històrica organitzat pel mateixos col·lectius responsables de l’homenatge a les exiliades. En primer lloc, el secretari i el vicesecretari de l’ARMHM, Tomeu Garí i Manel Suárez, van presentar a l’espai de cultura Can Alcover l’informe de les fosses de la guerra civil de Porreres i Calvià presentades a l’audiència nacional espanyola per a l’exhumació judicial. Després, la jutgessa Amaya Olivas, autora del protocol d’investigació i exhumació judicials de les fosses de la guerra civil, realitzà una xarrada sobre el paper del jutge instructor i les diligències en investigacions de desapareguts de la guerra civil. I dijous 23, l’escriptora Rosa Regàs pronuncià la conferència “Memòria personal, memòria històrica”, amb la qual va concloure el cicle.
D’altra banda, el cap de setmana del 18 i 19 d’abril, a diferents localitats de Mallorca es van realitzar, actes d’homenatge als represaliats pel franquisme, com ara la ruta de la memòria, un recorregut guiat per diversos indrets de Manacor marcats per la repressió; la inauguració de monuments i plaques a Sencelles i Son Servera en record dels opositors a la dictadura i de les víctimes del cop d’estat, respectivament; i la presentació del projecte de reforma de la zona de l’oratori de la Creu de Porreres, un lloc on foren afusellats nombrosos republicans de l’illa. No debades, Porreres fou un dels municipis mallorquins més castigats per la repressió feixista.
