Creixent resposta popular a les noves lleis del PP contra el català a les illes.
Quelcom està passant a Mallorca. Les darreres setmanes una onada de protestes i mobilitzacions ha marcat l’actualitat política a l’illa, visualitzant una oposició cada vegada més sòlida a una ofensiva lingüística que desplaça conquestes històriques del catalanisme polític. Sa Pobla, Palma i Felanitx han estat els escenaris principals de les diferents mobilitzacions que han mostrat el rebuig més ferm a les darreres mesures del PP contra la presència del català a les institucions, en concret la nova Llei de l’Administració Pública.
Sembla que allà on vagi el president José Ramon Bauzá, la protesta i el rebuig el segueix: a Felanitx, on el passat dia 27 de gener va tenir lloc una Junta de Govern, centenars de persones desplegaren pancartes, mostraren cartells, cridaren i xiularen contra el PP i a favor del català. També hi foren presents molts estudiants malgrat les ordres de la Conselleria d’Educació de no deixar sortir a cap alumne de l’Institut de Secundària, com denunciaren el SEPC i Felanitx en Moviment. El poble visqué un gran desplegament de la Guàrdia Civil, contra qui també es sentiren nombrosos crits.
A Palma la protesta contra la marginació del català s’ha deixat sentir tant al carrer com dins l’ajuntament, on, al plenari de Cort celebrat el 26 de gener, una cinquantena de persones mostraren el seu rebuig a la Llei d’Administració Pública del PP, i Marcel Pich, en nom d’Endavant-OSAN, intervingué denunciant que les agressions a la llengua serien contestades amb alegria i força i que l’actual PP constitueix la dreta més rància que passat per les Illes, d’ençà de temps de Franco. Feia només una setmana, el batle no pogué acabar el seu discurs d’inici de les festes de Sant Sebastià en mig dels crits a favor del català de desenes de persones.
A les diferents protestes una iniciativa popular de resposta, la campanya A Mallorca en Català, s’ha deixat veure de forma notable: ja sigui als crits durant les diferents mobilitzacions, als cartells visibles als carrers, o al hashtag que corre pel twitter, el lema cada vegada sona més. La campanya, impulsada per Endavant, també ha fet públic recentment un cartell denunciant als regidors del PP a Sa Pobla que votaren a favor de l’esmentada Llei d’Administració Pública, provocant la ràbia de diferents mitjans espanyolistes.
Més enllà de les protestes
L’Obra Cultural Balear, per la seva banda, anuncià mobilitzacions per aquest 2012, i mentrestant ha posat en marxa una campanya d’al·legacions contra la Llei d’Administració Pública, reunint gairebé 10.000 en pocs dies. També destacà l’acte Sant Sebastià Literari, organitzat com a alternativa cent per cent en català als Premis Ciutat de Palma. La trobada de l’Obra aplegà molts més escriptors que l’acte oficial, farcit de polítics i autoritats. A més, aquest segon fou interromput per activistes que mostraren una pancarta a favor del català.
Les darreres setmanes, però, dibuixen un panorama de descontent que va molt més enllà de l’Esquerra Independentista o del món catalanista i progressista: institucions com la Universitat de les Illes Balears o l’ordre religiosa dels Missioners dels Sagrats Cors també han anunciat de forma pública el seu rebuig a la nova legislació contra la llengua. Tot plegat sembla que el consens en quant a la presència del català a les institucions o a l’ensenyament era més gran del que plantejava el PP. Fins i tot dins les files del partit de José Ramon Bauzá s’han sentit crítiques a la posada en pràctica d’aquest nou viratge espanyolista, encapçalades pel batle de Manacor, Antoni Pastor.
Amb tot, el PP pareix resolt a no variar el seu full de ruta en quant a política lingüística i ja ha realitzat diverses crides a l’ordre, dirigides especialment als sectors més crítics de la part forana. Certament, pareix que l’objectiu és acontentar als sectors més ultres, que inclouen el Conseller de Turisme Carlos Delgado, que recentment ha vist com es posava en entredit la seva proposta de llei del turisme. Tampoc falta la convivència amb el Círculo Balear i altres grupuscles d’extrema dreta, presents al darrer plenari municipal a Palma en amigable conversa amb el regidor del PP Álvaro Gijón, i a les habituals pintades contra l’Ateneu Popular de Palma i el Casal Popular Voltor Negre, on lemes i consignes a favor del Partit Popular es barregen amb simbologia neonazi.
La confrontació, doncs, pareix que augmentarà els propers mesos a mesura que el govern vagi mostrant noves cartes del seu joc de retallades, i és que la llengua només és un dels diversos punts del conflicte que generen les actuacions del PP. Els moviments populars, però, semblen estar començant amb bon peu el cicle de lluita, amb una capacitat mobilitzadora que pareix estar en augment, tant pel que fa als drets socials com als nacionals.
