Manifestació multitudinària a Carcassona en favor de l’occità



Carcassona va acollir ahir una manifestació en defensa de la llengua occitana sota el lema “Anem Òc!” amb la participació de 30.000 persones. La marxa, organitzada per l’Institut d’Estudis Occitans, Feliberge, FELCO, Calandreta i Òc-Bi, reclamava que l’estat francès en tots els seus àmbits, des de la cultura fins a l’ensenyament, reconèixer la realitat de la llengua i la cultura occitanes (veure manifest). Unes reivindicacions, que malauradament no queden tan lluny de les que molts cops reclamem per la llengua catalana a l’Estat espanyol o a França.

En primer lloc, els signants del manifest demanden una cadena de ràdio i televisió en occità, així com més ajudes a les emissores existents que promouen l’ús d’aquesta llengua. En segon lloc, reclamen més protagonisme per la llengua d’òc en tots els àmbits del món cultural, des de l’edició de llibres fins al teatre o a la música. Evidentment, també consta la voluntat d’introduir aquesta llengua en el sistema educatiu, i això passa per introduir-lo o fer-lo més present a les escoles i crear centres dedicats a l’aprenentatge d’adults. I en últim lloc, es fa èmfasi en la necessitat que totes les iniciatives legislatives han d’anar acompanyades d’una voluntat d’introduir l’occità en l’àmbit quotidià.

L’organització va valorar com un èxit la trobada. I és que l’any 2005, en l’última manifestació de suport a la llengua occitana que va tenir lloc a Carcassona, van participar-hi 10.000 persones. Així doncs, en quatre anys s’ha triplicat el nombre de manifestants en favor de la llengua d’òc. Aquest augment té a veure amb l’arribada, dissabte, de manifestants provinents del sud de França, el Piemont, la Val d’Aran, la Catalunya Nord i el País Valencià. A més, cal destacar la presència de Jean-Claude Pérez, alcalde de Carcassona, que va prendre part de la manifestació al costat de diferents representats de partits polítics que per un dia van fer de l’occità causa comuna de les seves demandes.

A més de la vessant reivindicativa i política, la marxa va tenir un costat més festiu, amb l’organització d’un mercat de productes occitans i les actuacions musicals de Joan Francès Tísner, Claudi Martí, Eric Fraj i Lo Pagalhós.