“50 anys de violència van fer néixer i créixer la resistència del poble i cinquanta anys de resistència han engendrat l’esperança”. A finals de setembre, una delegació de la comissió internacional del moviment polític colombià Marcha Patriótica ha visitat el nostre país en el marc d’una gira per tota Europa. L’Accent hem pogut parlar amb Gloria Cuartas, defensora dels drets humans, i Mauricio Ramos i Francisco Tolosa, membres de la comissió internacional de la MP.
Què és i com neix la “Marcha Patriótica”?
Mauricio: La “Marcha Patriótica” és un moviment social i polític integrat per més de dos mil organitzacions socials i polítiques, gremials, camperoles, indígenes, de dones, joves, estudiants, afro-descendents, artistes, acadèmics i gent del poble no organitzat fins ara. Vol ser un espai de participació per a construir una proposta política.
Fa dos anys, el 20 de juliol del 2010 coincidint amb els 200 anys de la independència de Colòmbia va sorgir la idea de fer una aposta política nacional, d’aquí sorgiria la “Marcha Patriótica”. Després de dos anys de debat, formació, iniciativa i participació directa de la base, el 23 d’abril d’aquest any es va fer una marxa de més de 100.000 persones a Bogotà que va servir de presentació i llançament de la MP.
La MP sorgeix en un context de gran descontentament popular de la societat colombiana. No hi ha canals per participar, els partits i moviments tradicionals no ofereixen res de nou, cap alternativa a l’ordre establert. La MP irromp amb una proposta alternativa que atengui els abismes de desigualtat de Colòmbia des de la participació de la gent, camperols, indígenes, dones, treballadors, etc. No ens presentem amb una recepta màgica, es tracta de construir entre tots aquesta alternativa.
Quins són els seus objectius?
Mauricio: Els nostres objectius són: En primer lloc la solució política al conflicte. Impulsar i posar en marxa un moviment que, amb la MP i també amb la resta de moviments populars, treballi per la solució del conflicte polític i militar. Després de 50 anys de guerra les causes no s’han resolt. La gent segueix patint les conseqüències d’aquesta guerra i cal trobar una sortida diferent que la confrontació militar que ja està esgotada. La guerra i la violència no beneficien a la societat i cal una solució que atengui a les raons del conflicte, a les causes estructurals. No es tracta de fer callar els fusells i desarmar la insurgència, cal anar a les arrels del conflicte.
La solució al conflicte ha d’abordar per una banda amb la desigualtat existent a Colòmbia, i per l’altra donar garanties no només per la insurgència sinó també per a tota l’oposició, per als moviments populars, per a la gent, perquè no siguin perseguits, criminalitzats i assassinats com passa ara. No només cal dialogar sinó que cal acabar amb tota aquesta política de desigualtat i repressió que aprofundeix el conflicte.
En segon lloc es tracta de construir una alternativa de poder. Volem disputar el poder polític. El model econòmic actual ha fracassat. La realitat, les xifres, demostren que no funciona. Però per afrontar aquests problemes calen garanties democràtiques. Avui a Colòmbia no hi ha democràcia. No es pot dir que és la democràcia més sòlida i antiga amb més del 57% de la població que no vota, quan la política no inclou la gent, quan es discuteixen els problemes dels camperols o dels indígenes sense els camperols o els indígenes, als quals es reprimeix. Cal doncs que hi hagi democràcia i aquesta és l’aposta i la proposta de la MP.
Tenint en compte l’experiència de la ‘Unión Patriótica’ els anys 80, amb l’assassinat milers dels seus membres, i la constant repressió i violència contra els moviments populars a Colòmbia. Quines garanties hi ha avui?
Mauricio: Encara som un moviment molt jove però en cinc mesos ja hem patit l’assenyalament i la criminalització que pateix l’oposició. Així no es pot seguir, calen garanties de participació per avançar en la solució política, un escenari amb condicions democràtiques on les propostes es discuteixin i s’encarin els problemes com l’atur, la desigualtat, la qüestió agrària etc. sense amenaces ni coacció.
Francisco: No hi ha garanties democràtiques. Avui dia hi ha 8.500 presos polítics a Colòmbia. És el primer país en assassinats de sindicalistes del món. El 95% dels treballadors tenen vetada qualsevol possibilitat de sindicació o organització. Tenim el frau electoral, el constrenyiment dels paramilitars… per acabar amb tot això només ho podrem fer amb la lluita popular, amb la participació activa del moviment popular en el procés de solució, no només amb el diàleg entre el govern i la guerrilla.
Gloria: Els mateixos anys de la violència, la repressió, la tortura i la mort van fer néixer i créixer la resistència del poble i cinquanta anys de resistència han engendrat l’esperança. La MP es presenta ara però és el fruit de tots aquests anys de resistència. I cal ressaltar especialment el paper de les dones que durant tot aquest temps han mantingut el dret el retorn, a la resistència a la vida i a la dignitat.
El conflicte ha suposat un cost enorme per al poble colombià. Nosaltres defensem que cal un canvi molt profund, una transformació que a més de social, política i econòmica ha de ser cultural. Que cal acabar amb les pràctiques associades al conflicte que han portat a una enemistat, a una manca de respecte cap a la vida, la gent, especialment les dones, i també hem de canviar la relació amb la naturalesa.
La MP vol recollir i fer escoltar la veu de les víctimes, dels familiars, dels exiliats, perquè les seves demandes siguin escoltades.
Quina acollida ha tingut la proposta de la MP?
Francisco: Ha estat rebut amb una gran acollida en el moviment popular. Un exemple és la massiva marxa a Bogotà del 23 d’abril. Creiem que hi ha una bona base per construir els camins necessaris per a fer de Colòmbia un país més just i lliure. Colòmbia està en marxa.
Quin és l’objectiu d’aquesta gira europea?
Mauricio: És la primera gira oficial que fem la Comissió Internacional de la “Marcha Patriótica”. En primer lloc volem socialitzar què és i què defensa la MP. Volem compartir la nostra realitat amb moviments socials, partits polítics, institucions. La comunitat internacional ha de saber qui som, què volem i com volem que la comunitat internacional participi en el procés, especialment pel que fa a les garanties democràtiques. Hem estat rebuts tant per institucions i parlaments com per moviments populars i socials.
Un altre objectiu és apel·lar a la solidaritat popular i dels moviments socials amb el poble de Colòmbia. Treballar amb els internacionalistes del món per veure com poden contribuir a la causa de la MP i la lluita del poble de Colòmbia.
Francisco: També volem vincular i organitzar la participació dels colombians de l’exterior, de la comunitat colombiana a la MP i a la solució política. Cal comptar amb ells. Aproximadament el 10% dels colombians viu a l’exterior, exiliats per motius polítics, econòmics i també educatius.
Mauricio: Un objectiu de les nostres reunions amb partits i institucions de diferents països europeus ha estat reclamar la participació en el procés de solució, explicar quina és la posició i el paper de la MP i del moviment popular. Cal que la comunitat internacional entengui que sense una participació del moviment popular a la taula, sense abordar les desigualtats i causes del conflicte, el procés no funcionarà.
Francisco: A més, nosaltres, com a patriotes, internacionalistes i antiimperialistes, volem reforçar la germandat i solidaritat amb els pobles que lluiten per la llibertat i la independència, intercanviar experiències de lluites en aquest context de crisi capitalista. Per això també hem fet aquesta gira, en què hem estat per tota llationamèrica i a Europa, a Grècia, Euskal Herria, Itàlia, Suïssa, Alemanya, França, i aquí als Països Catalans.
Gloria: La solidaritat com l’entenem ha de ser de doble via. Davant aquest model capitalista fracassat, creiem que els colombians a l’exili, i tots els llatinoamericans, han d’implicar-se amb les lluites d’aquí a Europa, alhora que des d’aquí treballen per a llatinoamèrica.
Quina posició ha tingut Europa en el conflicte, i quina pot tenir en la solució?
Gloria: El govern d’Uribe va aconseguir que la Unió Europea declarés les guerrilles de les FARC i l’ELN com a “terroristes”. Això li va permetre vincular-hi totes les lluites i reivindicacions socials, totes les expressions de l’esquerra, perseguir-les i esclafar-les. Cal que Europa conegui aquesta gran diversitat de lluites i forces populars a Colòmbia, que es reconegui el dret tant de la MP com de les forces populars. Que Europa aixequi el veto a tota proposta de canvi social, que conegui bé la realitat i enlloc de perpetuar el conflicte pugui ajudar a la solució, també diplomàticament.
‘Colòmbia està en marxa’
E.B. i M.C., Barcelona.- A finals de setembre, una delegació de la comissió internacional del moviment polític colombià Marcha Patriótica ha visitat el nostre país en el marc d’una gira per tota Europa. L’Accent hem pogut parlar amb Gloria Cuartas, defensora dels drets humans, i Mauricio Ramos i Francisco Tolosa, membres de la comissió internacional de la MP.
Què és i com neix la “Marcha Patriótica”?
Mauricio: La “Marcha Patriótica” és un moviment social i polític integrat per més de dos mil organitzacions socials i polítiques, gremials, camperoles, indígenes, de dones, joves, estudiants, afro-descendents, artistes, acadèmics i gent del poble no organitzat fins ara. Vol ser un espai de participació per a construir una proposta política.
Fa dos anys, el 20 de juliol del 2010 coincidint amb els 200 anys de la independència de Colòmbia va sorgir la idea de fer una aposta política nacional, d’aquí sorgiria la “Marcha Patriótica”. Després de dos anys de debat, formació, iniciativa i participació directa de la base, el 23 d’abril d’aquest any es va fer una marxa de més de 100.000 persones a Bogotà que va servir de presentació i llançament de la MP.
La MP sorgeix en un context de gran descontentament popular de la societat colombiana. No hi ha canals per participar, els partits i moviments tradicionals no ofereixen res de nou, cap alternativa a l’ordre establert. La MP irromp amb una proposta alternativa que atengui els abismes de desigualtat de Colòmbia des de la participació de la gent, camperols, indígenes, dones, treballadors, etc. No ens presentem amb una recepta màgica, es tracta de construir entre tots aquesta alternativa.
Quins són els seus objectius?
Mauricio: Els nostres objectius són: En primer lloc la solució política al conflicte. Impulsar i posar en marxa un moviment que, amb la MP i també amb la resta de moviments populars, treballi per la solució del conflicte polític i militar. Després de 50 anys de guerra les causes no s’han resolt. La gent segueix patint les conseqüències d’aquesta guerra i cal trobar una sortida diferent que la confrontació militar que ja està esgotada. La guerra i la violència no beneficien a la societat i cal una solució que atengui a les raons del conflicte, a les causes estructurals. No es tracta de fer callar els fusells i desarmar la insurgència, cal anar a les arrels del conflicte.
La solució al conflicte ha d’abordar per una banda amb la desigualtat existent a Colòmbia, i per l’altra donar garanties no només per la insurgència sinó també per a tota l’oposició, per als moviments populars, per a la gent, perquè no siguin perseguits, criminalitzats i assassinats com passa ara. No només cal dialogar sinó que cal acabar amb tota aquesta política de desigualtat i repressió que aprofundeix el conflicte.
En segon lloc es tracta de construir una alternativa de poder. Volem disputar el poder polític. El model econòmic actual ha fracassat. La realitat, les xifres, demostren que no funciona. Però per afrontar aquests problemes calen garanties democràtiques. Avui a Colòmbia no hi ha democràcia. No es pot dir que és la democràcia més sòlida i antiga amb més del 57% de la població que no vota, quan la política no inclou la gent, quan es discuteixen els problemes dels camperols o dels indígenes sense els camperols o els indígenes, als quals es reprimeix. Cal doncs que hi hagi democràcia i aquesta és l’aposta i la proposta de la MP.
Tenint en compte l’experiència de la ‘Unión Patriótica’ els anys 80, amb l’assassinat milers dels seus membres, i la constant repressió i violència contra els moviments populars a Colòmbia. Quines garanties hi ha avui?
Mauricio: Encara som un moviment molt jove però en cinc mesos ja hem patit l’assenyalament i la criminalització que pateix l’oposició. Així no es pot seguir, calen garanties de participació per avançar en la solució política, un escenari amb condicions democràtiques on les propostes es discuteixin i s’encarin els problemes com l’atur, la desigualtat, la qüestió agrària etc. sense amenaces ni coacció.
Francisco: No hi ha garanties democràtiques. Avui dia hi ha 8.500 presos polítics a Colòmbia. És el primer país en assassinats de sindicalistes del món. El 95% dels treballadors tenen vetada qualsevol possibilitat de sindicació o organització. Tenim el frau electoral, el constrenyiment dels paramilitars… per acabar amb tot això només ho podrem fer amb la lluita popular, amb la participació activa del moviment popular en el procés de solució, no només amb el diàleg entre el govern i la guerrilla.
Gloria: Els mateixos anys de la violència, la repressió, la tortura i la mort van fer néixer i créixer la resistència del poble i cinquanta anys de resistència han engendrat l’esperança. La MP es presenta ara però és el fruit de tots aquests anys de resistència. I cal ressaltar especialment el paper de les dones que durant tot aquest temps han mantingut el dret el retorn, a la resistència a la vida i a la dignitat.
El conflicte ha suposat un cost enorme per al poble colombià. Nosaltres defensem que cal un canvi molt profund, una transformació que a més de social, política i econòmica ha de ser cultural. Que cal acabar amb les pràctiques associades al conflicte que han portat a una enemistat, a una manca de respecte cap a la vida, la gent, especialment les dones, i també hem de canviar la relació amb la naturalesa.
La MP vol recollir i fer escoltar la veu de les víctimes, dels familiars, dels exiliats, perquè les seves demandes siguin escoltades.
Quina acollida ha tingut la proposta de la MP?
Francisco: Ha estat rebut amb una gran acollida en el moviment popular. Un exemple és la massiva marxa a Bogotà del 23 d’abril. Creiem que hi ha una bona base per construir els camins necessaris per a fer de Colòmbia un país més just i lliure. Colòmbia està en marxa.
Quin és l’objectiu d’aquesta gira europea?
Mauricio.: És la primera gira oficial que fem la Comissió Internacional de la “Marcha Patriótica”. En primer lloc volem socialitzar què és i què defensa la MP. Volem compartir la nostra realitat amb moviments socials, partits polítics, institucions. La comunitat internacional ha de saber qui som, què volem i com volem que la comunitat internacional participi en el procés, especialment pel que fa a les garanties democràtiques. Hem estat rebuts tant per institucions i parlaments com per moviments populars i socials.
Un altre objectiu és apel·lar a la solidaritat popular i dels moviments socials amb el poble de Colòmbia. Treballar amb els internacionalistes del món per veure com poden contribuir a la causa de la MP i la lluita del poble de Colòmbia.
Francisco: També volem vincular i organitzar la participació dels colombians de l’exterior, de la comunitat colombiana a la MP i a la solució política. Cal comptar amb ells. Aproximadament el 10% dels colombians viu a l’exterior, exiliats per motius polítics, econòmics i també educatius.
Mauricio: Un objectiu de les nostres reunions amb partits i institucions de diferents països europeus ha estat reclamar la participació en el procés de solució, explicar quina és la posició i el paper de la MP i del moviment popular. Cal que la comunitat internacional entengui que sense una participació del moviment popular a la taula, sense abordar les desigualtats i causes del conflicte, el procés no funcionarà.
Francisco: A més, nosaltres, com a patriotes, internacionalistes i antiimperialistes, volem reforçar la germandat i solidaritat amb els pobles que lluiten per la llibertat i la independència, intercanviar experiències de lluites en aquest context de crisi capitalista. Per això també hem fet aquesta gira, en què hem estat per tota llationamèrica i a Europa, a Grècia, Euskal Herria, Itàlia, Suïssa, Alemanya, França, i aquí als Països Catalans.
Gloria: La solidaritat com l’entenem ha de ser de doble via. Davant aquest model capitalista fracassat, creiem que els colombians a l’exili, i tots els llatinoamericans, han d’implicar-se amb les lluites d’aquí a Europa, alhora que des d’aquí treballen per a llatinoamèrica.
Quina posició ha tingut Europa en el conflicte, i quina pot tenir en la solució?
Gloria: El govern d’Uribe va aconseguir que la Unió Europea declarés les guerrilles de les FARC i l’ELN com a terroristes. Això li va permetre vincular-hi totes les lluites i reivindicacions socials, totes les expressions de l’esquerra, perseguir-les i esclafar-les. Cal que Europa conegui aquesta gran diversitat de lluites i forces populars a Colòmbia, que es reconegui el dret tant de la MP com de les forces populars. Que Europa aixequi el veto a tota proposta de canvi social, que conegui bé la realitat i enlloc de perpetuar el conflicte pugui ajudar a la solució, també diplomàticament.
