L’empresari Abel Matutes, que controla tot tipus de negocis a l’illa, exigeix ara una llei feta a mida per poder edificar més de 70 hectàrees a la Platja d’en Bossa.
L’imperi i les joies de la corona
És ben coneguda la relació entre la família Matutes i l’illa d’Eivissa. Malgrat que la història vingui de lluny i ens hagi deixat diversos episodis sonats (com el de les autopistes), es fa necessari recordar que el dia a dia de la pitiüsa major es troba fortament condicionat per l’exministre espanyol d’Afers Exteriors, i pels desitjos i negocis dels seus consanguinis. Sovint, allò quotidià ens passa desapercebut: es fa difícil pensar que qualsevol gest o moviment d’un eivissenc o d’un turista comporta un benefici econòmic automàtic al Grupo Matutes. La llista d’activitats que controla i de béns que posseeix la família més rica de l’illa és llarga: immobiliàries, constructores, finques, edificis i apartaments, hotels, cinemes, parc aquàtic, discoteques, granges, indústria làctia, vaixells que uneixen Eivissa i Formentera, participació en Baleària… Això converteix l’empresari en l’autèntic amo i senyor de l’illa. I com a tal, dicta i mana als seus vassalls.
La darrera perla
En efecte, Abel Matutes exigeix ara que la legislació s’adapte a les seues necessitats. Ha demanat “una llei” a la seua mida per iniciar “immediatament” la reforma de Platja d’en Bossa (al municipi de Sant Josep, a tocar del Parc Natural de Ses Salines). Així, el Grupo de Empresas Matutes s’ha posat en contacte amb José Ramón Bauzà, president del govern balear, el Consell, l’Ajuntament i els partits (PP i PSOE), per tal que s’agilitzi, ja siga a través d’un decret llei que es convalide al Parlament, una llei de lectura única o una declaració d’interès autonòmic, la concessió de llicències per a l’execució del “Pla d’Excel·lència de Platja d’en Bossa”, amb una inversió de 300 milions d’euros.
L’interès en la zona ja ve d’enrere. L’any 2010 el holding empresarial de Matutes posava en marxa l’hotel-discoteca Ushuaïa (on es paguen 2500 € per nit a una de les suites, o on els discjòqueis arriben a cobrar 500€ per minut de música en directe, entre d’altres ostentacions) i s’iniciaven les reformes d’altres hotels del grup. En total es pretenen edificar 77 hectàrees. En la part central es preveu un gran centre comercial, de més de 55.800 metres quadrats, amb una galeria comercial, restaurants, hipermercat, cines i una zona esportiva, “la major de l’illa”, segons el grup empresarial. El complex turístic constarà de cinc establiments hotelers, quatre ja existents i un nou: l’Aparthotel Resort de cinc estreles i 207 habitacions. I també contempla la posada en marxa de l’àrea familiar que es denominarà Family Fun & Splash Zone, amb un camp de futbol 7, una pista de pàdel, una nova piscina i una zona d’aventura amb tirolines.
A més, junt a l’autovia s’ubicaran dos nous edificis d’uns 7000 metres quadrats cadascun, que albergaran la nova seu del Grupo Matutes. Tot el complex es comunicarà amb l’autovia que va de l’aeroport a Eivissa, amb nous vials de tres i quatre carrils interconnectats a través de quatre rotondes. També hi haurà una benzinera i 3.000 places d’aparcament. Però a més a més a l’àrea perifèrica de protecció del Parc Natural de les Ses Salines s’ubicarà un camp de golf de 18 clots i una longitud de 3,5 quilòmetres, i un complex residencial de 58 vivendes. Matutes es mostra confiat que el “Ministeri de Foment no posarà cap pega” i per la seua banda, el president del Consell, Vicent Serra, afirma que pot ser «una bona inversió per a Eivissa” i que “es valorarà la situació jurídica que hem d’aplicar perquè puga tirar endavant”. A Matutes doncs, li preparen la catifa vermella… La confusió entre els interessos privats i allò públic, i les connexions entre els magnats i les decisions polítiques, arriben a extrems grotescos.
Per tot això, no és d’estranyar que aquest nou esclafit immobiliari en forma de parc temàtic, “convertirà Eivissa- en paraules textuals d’Abel Matutes Prats (el fill de l’exministre)- en la perla del mediterrani” i que “l’impacte per a l’illa pot ser millor que el d’Eurovegas a Madrid” . La seua germana Carmen Matutes va expressar la seua confiança en què la posada en marxa del projecte siga “el tret de sortida per a acabar amb la crisi”.
No són de fiar
L’empremta de la saga Matutes sobre l’illa és dramàtica i suposa uns danys irreversibles sobre el territori i l’estil de vida. La reincidència en l’aposta pel model especulatiu i del totxo només s’explica per l’enriquiment que produeix als seus beneficiaris, que actuen sense escrúpols, talment com passà amb la construcció de les famoses autopistes. Cal recordar que durant l’època de la construcció de les autopistes, la consellera de Vies i Obres era Stella Matutes, filla d’Abel Matutes. A banda que la família participava de la construcció de les carreteres, també es va veure molt beneficiada per les expropiacions (Jaume Matas va expropiar com a urbana una finca que la família Matutes havia comprat pocs mesos abans a preu de rústica. En aquests terrenys, que van multiplicar per 15 el seu valor, es va construir poc després l’autopista a l’aeroport d’Eivissa). Aquests darrers mesos Stella Matutes està sent jutjada per corrupció (per votar a favor de la requalificació d’uns terrenys essent accionista i administradora de les societats que havien pactat la seua venda, conegut com el cas Ses Variades). Altres familiars també s’han vist involucrats en negocis obscurs, ben lluny d’Eivissa. Un jutge de la República Dominicana va ordenar arrestar l’any 2008 el fill i el germà de l’exministre per irregularitats en la construcció d’hotels i gratacels a Santo Domingo. I és que els tentacles de l’imperi Matutes (en aquest cas, la multinacional Palladium Hotel Group) s’han estès fins arribar al Carib, desprès de construir i fer negocis a molts indrets dels Països Catalans.
Eivissa al límit
El nou negoci dels Matutes és una greu amenaça al Parc Natural de Ses Salines i pot suposar un punt de no retorn per a l’illa, que ja és abocada al límit de la seues capacitats, amb una saturació urbanística insostenible fruit de polítiques depredadores que degeneren en tot tipus de problemes ambientals, culturals, polítics i socials. Caldrà veure ara quina és la resposta dels eivissencs i les eivissenques a aquesta nova amenaça, sobretot tenint en compte la gran oposició que despertà la construcció de les autopistes i tot el moviment de resistència que desencadenà (i també, no ho oblidem, la brutal repressió que es va patir).
