La unitat del jovent de l’esquerra independentista és una bona notícia. El futur està en mans de la nostra capacitat per atraure i formar la joventut; una tasca que correspon a l’organització juvenil i al sindicat d’estudiants. Precisament, l’experiència de la CUP demostra que els nuclis més estables i dinàmics acostumen a ser aquells on hi ha un nucli de militància formada provinent d’organitzacions de joves.
En les negociacions d’unitat juvenil de 1997-98 entre JIR i Maulets teníem clar que anàvem a construir una nova organització perquè fos el motor de l’esquerra independentista. Això es va resoldre amb una fórmula mixta: Maulets, el Jovent Independentista Revolucionari, que va permetre actualitzar un orgull d’organització ja existent a l’antiga Maulets, combinant una nova imatge corporativa (el famós color taronja) amb un discurs renovat (declaració de principis). Aquests factors van ser tant o més importants que el mateix nom de l’organització i ens van permetre aixecar el cap en uns moments difícils per al conjunt del moviment.
Vist des de fora, pensem que en l’actual procés d’unitat de Maulets i CAJEI s’ha de mantenir el nom de Maulets. Perquè és un nom potent, consolidat als Països Catalans més enllà de l’esquerra independentista i també reconegut per altres organitzacions internacionals, que s’identifica amb l’independentisme combatiu i d’esquerres.
Perquè Maulets remet a 24 anys de lluita recent i a 300 anys de resistència. Maulets són Baptista Basset i Guillem Agulló. És la continuïtat de la resistència nacional. Maulet ve de mawla, serf en àrab; les classes populars que volien sobirania nacional però també justícia social.
Maulets és un bon nom per a qualsevol organització popular nacional.
Maulets no és només un nom: és un crit de llibertat; és la memòria dels avantpassats; és la gent de la terra, la gent dels carrers; és la joventut que resisteix, a l’invasor i el mal govern; és el retrobament en el combat, del sud i del nord dels Països Catalans; és la nostra història, la silenciada, la dels de baix.
Maulets és resistència.
Maulets és independència.
Maulets és revolució.
Les experiències triomfants d’Amèrica Llatina i els analistes polítics com George Lakoff indiquen que és clau la creació d’una narrativa pròpia, una èpica pròpia i un llenguatge propi. En aquest sentit, Maulets és la conceptualització en un sol mot de tot el que hem estat, som i volem ser… Maulets ho diu tot.
Les estrofes del Cant dels Maulets, popularitzat per Al Tall, són reveladores i premonitòries:
“Si l’oratge es gira en mal dels Maulets,
vindran altres dies que bufe bon vent”
Finalment, atès que el nom ja fou usat per l’esquerra valenciana, existeix un factor d’ordre pràctic que cal tenir en compte: si s’abandona el nom, és quasi segur que algú altre l’aprofitarà. En primera instància cal pensar en grups blavers, però també pot passar que l’independentisme populista el recuperi i, per tant, l’usi amb èxit i en benefici d’una estratègia independentista que ara mateix es contraposa a l’extensió del projecte de la unitat popular.
El combat maulet continua!
David Segarra, periodista (València, L’Horta – Caracas, Veneçuela), Marta Serra, professora de secundària (Perpinyà, Rosselló), Juli Cuéllar, historiador (Mataró, Maresme) , Xavier Safont-Tria, pagès i regidor de la CUP (Mataró, Maresme)