L’empresa de Joan Roig s’està desplegant amb força a l’arxipèlag gràcies a la directiva Bolkestein i a un acord d’expansió amb el Govern balear fins el 2016.
Després de nou anys de vigència, el 2010 es modificava la “Llei de Comerç de Balears” per adaptar-la a les exigències de la “Directiva de Serveis de la Unió Europea”, també coneguda popularment com a Directiva Bolkestein. El govern d’Antich a les Illes, i el de Zapatero a l’estat espanyol, s’encarregaren d’implementar el nou marc legal, que suposava, en efecte, l’assumpció dels postulats més neoliberals pel que fa al comerç: la llibertat d’establiments, la liberalització d’horaris i la lliure circulació de serveis entre els estats membres. Aquesta reforma es traduïa a les Illes Balears i Pitiüses en la fi de la moratòria que impedia l’obertura de grans superfícies comercials. Alguns pretenien fer veure que no hi havia cap perill per al model comercial, de protecció del patrimoni i de sostenibilitat de les illes, atenent a una disposició addicional que fixava en 400 metres quadrats el “mínim” per considerar una gran superfície en el cas de Menorca i Eivissa, de 200 metres en el de Formentera, i de 700 m per a l’illa gran. Per a la península el mínim és de 2500 metres quadrats. En tot cas, la llei fa referència als metres quadrats “mínims” per distingir si un comerç és gran superfície o no (i per tant amb règims específics per a l’obtenció de llicències d’obertura: municipal per als comerços petits; i del govern autonòmic i local per als grans), però no diu res de regular les superfícies “màximes”. A la pràctica, doncs, l’efecte de la disposició és ben limitat, perquè de fet amb la nova llei s’obria la porta a les grans superfícies. Així, la realitat fou que just abans d’alçar-se la moratòria, hi havia una trentena d’empreses i multinacionals esperant el canvi de llei per poder instal·lar-se a les illes. En poc més d’un mes el govern balear havia rebut 50 demandes i reconeixia “no poder impedir que s’instal·lin, ja que no hi ha cap prohibició, sempre que siguin compatibles amb el petit comerç”. I, per a facilitar que els projectes evolucionessin a bon ritme, avançava que la Conselleria “no s’eternitzaria” a l’hora de contestar les sol·licituds, ja que ho faria en el termini aproximat d’un mes. I en qualsevol cas, la nova legislació introduïa que el silenci administratiu “serà positiu a partir d’ara”, per la qual cosa les empreses podrien continuar endavant amb les seves iniciatives.
Territori “Hacendado”
Entre les empreses sol·licitants es trobava Mercadona. L’empresa de Roig ja tenia una trentena de tendes a Mallorca i Menorca, però el gran desembarcament encara havia d’arribar, gràcies a les noves facilitats que oferia la transposició de la llei a la Directiva Bolkestein i també gràcies a la signatura d’un acord de col·laboració amb el Govern balear, en el qual es reconeixia una “estratègia d’expansió durant els propers 5 anys a l’arxipèlag”, això és, fins al 2016. I és així com s’expliquen els nous supermercats ja oberts o que ho faran els propers mesos a Maó, Ciutadella i Es Mercadal, a l’illa de Menorca; i a Sant Jordi, Santa Eulària, Sant Antoni i Vila, a Eivissa. I deu més previstos a Mallorca. Francisca Planells, responsable de la cadena a les illes, resumia la superació d’entrebancs legals així: «Som respectuosos amb la llei i sabem que existeix a Menorca una moratòria comercial en els polígons. No hi ha problema. Esperarem com ja vam fer amb la Llei de Comerç balear».
El cas paradigmàtic
Si hem de situar al mapa l’èxit del model comercial agressiu i sense escrúpols de Roig, ens quedem a Sant Jordi de Ses Salines, a l’illa d’Eivissa. En funcionament des del juny de l’any passat, la instal·lació ocupa 1.500 metres quadrats de superfície de venda, sense comptar l’aparcament i els accessos (la mitjana dels supermercats de Mercadona és de 1.300 metres quadrats) i és el líder de vendes i facturació de tots els supermercats de la cadena a l’àmbit estatal. Malgrat que el supermercat ha creat 50 llocs de treball (sense entrar en detall a comentar les pràctiques empresarials contra els drets laborals: són coneguts arreu de l’estat els conflictes laborals, les sentències per assetjament als treballadors i a les treballadores, i les coaccions per evitar les vagues), les conseqüències per al comerç de l’illa són molt negatives. El petit comerç illenc es veu incapaç de competir contra Mercadona, i la caiguda de vendes no fa més que accentuar-se (s’han reduït al voltant d’un 6% en el darrer any) i l’ocupació al sector cau en un 2’3% interanual. Però no només ha aconseguit posar a la corda fluixa les botigues familiars, sinó que fins i tot altres cadenes prèviament instal·lades a l’illa – presents en format “reduït”-, han patit una pèrdua de clients important, com Eroski o A Prop. O com Carrefour Express, que s’ha vist obligada a tancar de manera definitiva els seus dos establiments a Eivissa, tan sols 22 mesos desprès de la seua inauguració, deixant sense feina 110 treballadors i treballadores.
Un monstre desbocat
Mercadona ha rebentat el mercat d’Eivissa i les repercussions són imprevisibles. Malgrat que l’acord amb el govern balear inclou el foment de la venda de productes locals, allò cert és que Mercadona invadeix el mercat amb la seua marca blanca “Hacendado”, a preus més competitius, i també bandeja els productes locals (per exemple, la macro-peixateria que inclou el supermercat té molt poc peix de l’illa amb l’etiqueta de procedència reconeguda “Peix Nostrum”, mentre que es venen molt barats i en grans quantitats exemplars d’espècies criades en granges a l’oceà Pacífic). Tampoc cal oblidar com l’empresa valenciana discrimina els clients als quals s’adreça: a banda del nom sexista, cap producte és etiquetat en català, tot és escrit i anunciat en espanyol i fins i tot el rètol diu “Mercadona Supermercado – Supermarket”. I a tot això cal ara sumar les presumptes donacions al PP, per valor de 240.000 €, mentre que en plena crisi econòmica Mercadona és una de les empreses de l’estat espanyol amb més beneficis. En els darrers comptes presentats, el 2011, indicava uns beneficis de 474 milions, un 19% més que l’any anterior. I la facturació va créixer d’un 7,9% més, fins a 16.448 milions.
Aquest model empresarial pot anar a més gràcies a les facilitats que li pot oferir el nou marc legal del govern balear, que esdevé una passa més en la tendència a la liberalització salvatge. La nova llei de Bauzà ofereix encara més avantatges a les grans superfícies i pot acabar d’ofegar per complet el petit comerç, alhora que esdevé un factor més de massificació de les illes i un agreujant per al fràgil equilibri i la sostenibilitat, sobretot de les illes més petites. Després d’aprovar-se al ple del Parlament el Decret Llei 11/2012 de 19 d’octubre, que modifica la Llei 11/2001 de 15 de juny, permet que qualsevol establiment comercial de les Illes pugui obrir al públic de dilluns a dissabte fins a 90 hores, un 25% més que a l’actualitat, i disposarà de deu festius d’obertura a l’any, dos més que fins ara. A més, el Partit Popular ha aprovat la iniciativa d’estendre a tot l’any la vigència de la declaració de zona de gran afluència turística (ZGAT) amb la qual es dóna llibertat completa d’horaris comercials a determinades àrees dels municipis que ho sol·licitin.
