Unes 100.000 persones a Palma. 10.000 a Maó. 6.000 a Eivissa. 500 a Formentera. Aquestes són les xifres de les mobilitzacions més massives de la història de les Illes Balears. Qui ha tret aquesta gentada al carrer ha estat una vaga indefinida de docents, dirigida per una assemblea de treballadors, que ha aconseguit esdevenir una vaga social i aconseguir la solidaritat d’una amplíssima majoria social, representada pel verd de les samarretes i els llaços quatribarrats.
L’ús de la vaga indefinida a una escala tan gran ha estat inèdit fins ara tot i l’ofensiva neoliberal que acompanya la crisi econòmica. L’experiència de les Illes ha anat acompanyada d’una onada de solidaritat arreu dels Països Catalans, i de la reaparició en escena de la caixa de resistència com a eina de lluita. Desenes de concentracions solidàries i prop de 300.000 euros recollits per la caixa de resistència. Imbrincació de la reivindicació nacional amb la reivindicació social treballada des de la base.
La vaga ha paralitzat l’ensenyament a les Illes i ha perseguit l’activitat política dels principals mandataris del PP. Les concentracions de protesta van fer desistir el president Bauzà d’anar a la inauguració del curs a la Universitat de les Illes Balears. Unes protestes que fins i tot es feien audibles a l’interior del parlament el dia que es votava l’aprovació del TIL, el pla que enterra la immersió lingüística i que ha estat la gota que ha fet vessar el got de la paciència de la comunitat educativa.
La manifestació dóna força a la tercera setmana de lluita i suport a no cedir ni un pam en les converses que el govern balear ha obert amb la comunitat educativa. L’Assemblea Docent va rebutjar negociar una alternativa al TIL perquè considerava que era entrar al joc del govern. La seva proposta passa pel retorn al model anterior i per fer que qualsevol canvi de model hagi de ser elaborat per experts i aprovat per la comunitat educativa.
Les xifres 
La batalla de les xifres sobre el nombre de manifestants forma part de la batalla política entre els convocants de la manifestació i els destinataris de la protesta. Que les xifres no poguessin ser objecte de manipulació per part d’un PP que compta amb diputats com Ana Maria Aguiló o Antonio Camps, era tasca de la Societat Balear de Matemàtiques, que ha organitzat un dispositiu per a comptar amb rigor el nombre de manifestants a Palma. D’altra banda, les manifestacions s’acostumen a mesurar en comparació a altres manifestacions, fet que provoca un crescendo de xifres que sovint ratllen el ridícul. Per a la resta d’habitants dels Països Catalans, és fàcil saber quantificar si una manifestació a Barcelona o València ha estat més o menys nombrosa, però no així amb les manifestacions que es fan a les Illes. Si fem una simple proporció entre habitants i manifestants, per a igualar l’impacte social de la manifestació de Palma, a Barcelona haurien d’haver sortit al carrer gairebé 600.000 persones, i a València més de 200.000.
Galeria d’imatges
Palma Palma
Palma Palma
Palma Maó
Eivissa Formentera
Barcelona Barcelona
