Mitjançant el FROB, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, l’estat espanyol injectarà els 2.800 milions d’euros necessaris per a la recapitzalització de la CAM i poder continuar el seu procés de privatització i conversió de caixa d’estalvis a banc. Diners públics ben barats, quan no regalats, per a transferir enormes xifres provinents del treball al capital. Mentres Cajastur, Caja Cantàbria i Caja Extremadura continuen el seu procés de fusió en Banco Base, el descavalcament de la CAM ha tret als mitjans de comunicació les seues misèries: un enorme forat, ben similar al d’altres bancs que el FROB té al punt de mira, com ara CatalunyaCaixa.
De la CAM, que agrupa el 50% dels dipòsits dels treballadors de les comarques d’Alacant, i en temps símbol de la creixent economia alacantina i del “poder alacantí”, només en queden deutes i la més que previsible declaració oficial de fallida.
La primera entitat financera dels Països Catalans que ha caigut en la seua pròpia lògica de voracitat, es troba en una situació alarmant: milers d’hipoteques sense cobrar i un stock immobiliari enorme que perd valor a mesura que passa el temps i que es troba incapacitada de col·locar al mercat per la saturació immobiliària, l’elevat cost de les hipoteques, i un atur que a les comarques d’Alacant se situa en el 25%. Però la CAM també ha de fer front als seus negocis especulatius que han fet fallida, amb la compra d’hipoteques d’alt risc i plans de jubilació privats als EEUU.
Mentrestant, el Govern valencià i l’estatal treuen ferro a l’assumpte i confien en l’aparició de miraculosos inversos xinesos, que només apostaran en la CAM quan l’estat haja sanejat amb diners públics els comptes de la caixa. Aquest és el paper del FROB i de totes les legislacions contra la crisi: salvar els interessos del capital i fer recaure sobre les condicions de vida i treball de les classes populars l’elevat cost de la lògica capitalista. No debades, la secció sindical de la CGT a la caixa ha ressaltat que amb la privatització no només es perdran llocs de treball i es concretarà un ERE que desregularitzarà la situació actual de mil treballadors, sinó també quedarà en no res l’important desplegament social i cultural que finançava la CAM mitjançant la seua obra social i que ara, amb la conversió a banc, no estarà obligada a realitzar.
De l’operació de salvació pública amb la qual l’estat controlarà el 70% de la caixa en resultarà una entitat sanejada i oferida als taurons financers per a continuar multiplicant els dividends privats. Cap responsabilitat s’exigirà als gestors empresarials com ara Modesto Crespo i Roberto López, ni per suposat als polítics com Eduardo Zaplana o Francisco Camps, que han utilitzat la caixa com la plataforma per a finançar els seus somnis de grandesa.