Benvolgut Sr. Puig,
L’atur juvenil més alt des de la democràcia. Milers de famílies al límit de l’exclusió social. Banquers que es folren, polítics que saquegen les arques públiques en connivència total amb els lobbies econòmics imperants. Les desigualtats econòmiques i socials creixent a un ritme vertiginós. Una crisi que es comença a elucidar com una estafa piramidal. El símptoma: violència urbana. L’olla de pressió a punt de rebentar que vessa en dates concretes: vaga general, 15M… La seva solució: “law and order”. Enduriment de penes, restricció de llibertats.. Un gran calmant per deixar postrat al llit al pacient, mentre la malaltia segueix avançant inexorable fins no sabem on. Quin gran projecte, i sobretot, quina originalitat!
Amb la població reclusa més alta d’Europa, amb el Codi Penal més punitiu del continent, amb un sistema penal sobresaturat de casos, les seves receptes per frenar els episodis de violència com els que vam viure el passat dijous són aprofundir encara més en l’espiral de punitivisme i restricció de llibertats… fins i tot han ressonat veus per fer ressuscitar el fantasma del terrorisme, ara que per fi vèiem la llum al final del camí… Esclar que d’aquests plantejaments vostè en diu “connivència intel·lectual amb els violents”. Perquè qualsevol crítica a les seves elucubracions o a les seves justificacions de les accions dels cossos repressius de l’estat és un crimpensar. Jo en dic llibertat d’expressió, de pensament, però sobretot pluralisme, que venen a ser, els pilars fonamentals del meu concepte de democràcia. Dic meu, perquè deu ser un concepte molt particular, ja que veig que no casa gaire amb el de vostè, que forma part de l’elit política del país.
Però anem als fets. Declaracions prèvies a la vaga general sortides de la seva pròpia boca: “aquesta vaga serà un camp de proves per al 15M” -referint-se als violents. Dijous 29 de març, dia de la vaga: 79 arrestats. Tres d’ells en presó preventiva. Dos sense fiança. Els comentaris de la multitud: això és una “conseqüència raonable” veient l’Starbucks cremant, caixers i contenidors en flames, columnes de fum i vidres d’aparadors rebentats, etc. La seva profecia s’ha acomplert. Tanmateix caldria tenir en compte alguns detalls de no poca importància. Els fets més greus, van passar a la tarda, durant, abans i després la manifestació. Els dos empresonats preventivament són l’Isma i el Dani, estudiants de Física de la Universitat de Barcelona, de 19 i 20 anys, membres de l’Associació Progressista d’Estudiants. El més sorprenent: arrestats a les 11 del matí, en un piquet de diagonal. Molt abans que es produïssin els incidents del centre de la ciutat… Se’ls acusa, entre d’altres coses, de portar pastilles per encendre la barbacoa i, sobretot, d’estar organitzats.
Sembla que aquesta darrera característica, la de l’organització, va ser determinant en la decisió judicial de presó preventiva. Perquè la gran diferència amb els altres arrestats va ser respondre “sí” a la pregunta de la seva pertinença a alguna organització, ja que segons van informar a la jutgessa militaven a la AEP. Aquest fet va ser considerat per la magistrada com d’extrema perillositat. Perquè es veu que formar part de determinades organitzacions, encara que siguin legals, és símptoma de perillositat. Tal com esmenta la interlocutòria, davant dels esdeveniments que se succeiran a la nostra ciutat pròximament com l’1 de maig, i els partits de futbol del Barça i l’Espanyol (es veu que també hem de pressuposar que són hooligans), aquests individus poden “reincidir”. Així és com dos estudiants de 19 i 20 anys, sense haver perpetrat cap delicte provat i sense cap mena d’antecedent, van anar a parar a la presó.
Curiosament cap persona implicada en l’incendi de l’Starbucks, ni dels incidents de la tarda, que van sembrar un verdader caos durant una estona al centre de la ciutat, han patit mesures tan dràstiques. Un fet que, en el millor dels casos es podria titllar d’ineficàcia jurídico-policial, en el pitjor, d’una impunitat premeditada alineada amb la justificació d’aquestes tan originals anunciades “mesures legislatives especials”.
No és nou que la por s’utilitzi com a arma eficaç per justificar mesures d’excepcionalitat encaminades a aprofundir la repressió del sistema. Però més enllà d’aquesta estratègia, la que vostès plantegen, sembla encara més acurada. De fet, sembla tot un missatge: “El verdader crim és estar organitzat i no combregar amb el sistema, mentre que la violència física és més aviat anecdòtica”. Fins i tot veiem com, pels seus comentaris, com el “ara ja no si val dir jo passava per aquí”, només el fet d’estar present al carrer et fa sospitós. Digui-li això, senyor Puig, a la persona que, participant pacíficament a la manifestació majoritària, acaba de perdre un ull (només l’any passat van ser 3 més a Barcelona), a les persones que han hagut d’operar d’urgència amb la melsa rebentada, i tot a resultes de la destresa en l’us d’aquests estris tan lesius dels seus antiavalots. O és que anar a la manifestació ja és de per sí ser presumptament culpable? Perquè llavors té un problema, si 800.000 persones són presumptament culpables.
Crec que com a conseller d’interior la seva funció es vetllar per l’ordre públic alhora que garantir els drets fonamentals. Difícil equilibri, no ho negaré, en èpoques tan esvalotades com aquestes. Però vostè sembla haver pres la recepta de la por mitjançant l’alarma social com a dogma. Calen grans portades de diaris d’encaputxats creant el caos per poder justificar una repressió que va més enllà de les regles del joc de la democràcia i reclamar mesures excepcionals. Ara ja té les fotos, ara ja pot desplegar totes les seves armes. Ara qualsevol que no aprovi l’acció de la policia serà sospitós de connivència amb els violents.
Li recordo que les denúncies presentades contra els cossos policials el 15M, per diverses agressions injustificades i desmesurades, han estat arxivades per impossibilitat d’identificar els agents, ja que no portaven el número visible d’identificació, tal com és d’obligatorietat legal. No perquè les seves accions s’ajustessin a la llei. De nou, el 29M seguien sense anar identificats. Tenim, doncs, a la pràctica, centenars de mercenaris anònims, emparats per la llei, amb impunitat total per fer el què més convingui a qualsevol ciutadà, sigui innocent, culpable, agredit o agressor. I d’agressions injustificades d’antiavalots n’està ple. Només cal es passegi una mica pel youtube i en trobarà les que vulgui. Sr, Puig, com vol demanar que sigui delicte ocultar el rostre si vostè empara la il·legalitat de què els antiavalots vagin sense identificar? Amb quina legitimitat demana que es compleixi la llei, si vostès són els primers que la incompleixen? Crec que si alguna virtut ha de transmetre el polític és la de l’exemplaritat. Però veig que això també forma part d’una visió molt particular meva i que vostè no subscriu. Deu ser que sóc només un exaltat més que està practicant aquesta “connivència intel·lectual amb els violents” que vostè denuncia. No cal que envii els antiavalots a casa: em poso a disposició judicial per si necessiten fer una “identificació preventiva”, arrestar-me preventivament o simplement jutjar-me per crimpensar.