“Les negociacions només han aportat una rebaixa moderada dels efectes de l’ERO” // “La COS acusa els directius d’haver especulat en comptes d’invertir en recerca i desenvolupament”
Després de les vacances de l’estiu, els treballadors del grup ARCO van rebre la notícia que l’empresa havia presentat un ERO d’extinció que afectava a 204 treballadors. Aquests es sumaven als dos centenars que ja havien estat acomiadats en un ERO anterior de la planta que ARCO té a Bonrepòs i Mirambell. En aquell cas, l’empresa va deicidir abandonar unes determinades línies de producció que fins aleshores havien estat rendibles.
Després d’aquest anunci sobre un segon ERO, l’empresa va obrir un període de consultes amb els dos comitès d’empresa. Mentrestant, els treballadors van organitzar les primeres mobilitzacions, com ara manifestacions per l’antiga N340, concentracions davant de la delegació de treball a València, aturades intermitents de la producció i dies de vaga. Segons la COS, sindicat amb presència a l’empresa de vàlvules, la sensació entre la majoria dels treballadors era que “tot el peix està venut”.
Les negociacions només aportaren una rebaixa moderada dels efectes de l’ERO. Es rebaixava el nombre de treballadors afectats de 204 a 150, i s’augmentaven els dies i les mensualitats per al càlcul de les indemnitzacions, de 20 dies per 12 mensualitats a 30 dies per 16 mensualitats amb un màxim de 45000 euros.
Tot i que la posició inicial dels dos comitès d’empresa era de rebuig frontal a l’ERO, segons la COS “de seguida es van destapar la careta i només buscaven treure la màxima indemnització econòmica posible, quan el que haurien d’haver fet és continuar amb el rebuig frontal i lluitar per reduir al màxim el nombre de treballadors afectats”. El sindicat també denuncia el menyspreu de l’empresa en no voler incloure el representant de la COS a la mesa de negociacions.
De moment l’ERO esta aprovar i en execució, i els acomiadament es van fent en comptagotes. Segons la versió de l’empresa, això és perquè no poden pagar les indemnitzacions fins que no aconsegueixin refinançar-se. La COS denuncia la situació creada per aquest impàs, en què els treballadors veuen com es llença part de la producció i com es desmantella maquinària encara útil sense saber en quin moment s’aplicarà l’ERO en cada cas.
Des de la COS s’acusa l’empresa, i en especial al seu directiu J.M. Ferrer, d’haver invertit en negocis especulatius en comptes d’invertir en recerca i desenvolupament.