[L’ACCENT 148]

500.000 és la xifra de signatures, l’objectiu que Acció Cultural s’ha marcat per aconseguir tirar endavant un projecte d’iniciativa legislativa popular (ILP) al Congrés dels Diputats espanyol i que permeta que TV3 i la resta de canals de televisió i ràdio de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) es puguen vorer al País Valencià.

Televisió Sense Fronteres és el títol de la ILP que promourà ACPV i que es va presentar de manera pública el passat 10 de febrer. Amb l’inici d’un circuit de presentacions de la iniciativa a diferents poblacions del País Valencià, la intenció de l’entitat que presideix Eliseu Climent és organitzar, el més prompte possible, un extens equip de treball que possibilite l’arreplegada del major nombre possible de signatures en el temps requerit. Perquè l’objectiu principal d’ACPV és que, malgrat que la campanya s’estenga a tot l’Estat, siga el País Valencià el lloc on s’arreplegue el major nombre de suports.

Garantir les emissions de TV3 al País Valencià
La proposta legislativa que ACPV vol dur al Congrés dels Diputats espanyol pretén garantir, per llei, que totes les televisions que emeten en una llengua determinada, es puguen vorer als seus territoris lingüístics. L’entitat cultural entén que la iniciativa s’ajusta a la perfecció l’aprovació, pel Congrés espanyol, de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries l’any 2000.

Si avança la proposta, asseguraria la recepció del senyal de les cadenes que emeten en català a tot el País Valencià. Cal recordar que en aquesta moments, i a conseqüència de l’acció de la Generalitat Valenciana, que va precintar i desmuntar els repetidors propietat d’ACPV, les comarques més meridionals del país tenen tallades les emissions dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). De prosperar la iniciativa, el català no seria l’única llengua beneficiada, com es va explicar des d’Acció a una de les reunions preparatòries. El gallec i el basc també es voran afavorits, per la qual cosa, l’entitat espera aconseguir també molts suports en els seus respectius territoris lingüístics.

Sobrepassar el marc autonòmic
Tot i que la legislació autonòmica ja reconeix la possibilitat d’organitzar iniciatives legislatives populars, des d’Acció s’ha preferit estendre la campanya a nivell estatal per diferents motius. El primer d’ells està avalat per la història més recent. L’any 2001, la plataforma Per l’Horta, amb més de 120.000 signatures, va aconseguir superar amplament el doble d’avals necessaris, per dur a les Corts Valencianes la seua proposta de protecció de l’horta de València. Aquella iniciativa incloïa una moratòria d’actuacions urbanístiques durant un període de dos anys, l’elaboració d’un inventari dels recursos que aporta aquest espai, un pla públic de foment de l’agricultura i d’altres activitats per preservar la seua conservació i, per últim, la creació d’un consell assessor que vigilés i orientés les polítiques directament relacionades amb el paisatge de l’horta.

Malgrat tots els esforços, el Partit Popular es va fer valdre de la seua majoria absoluta per rebutjar la tramitació parlamentària de l’ILP amb l’argument que, tot i tenir un bons objectius, els seus promotors s’havien fet servir de mitjans erronis. De fet, els populars no van, ni tan sols, deixar intervenir els representants del grup promotor al debat a la cambra autonòmica. Aquest menyspreu dels conservadors valencians a les iniciatives socials és una de les causes que ha motivat ACPV a dur la seua proposta al Congrés dels Diputats espanyol, on el partit popular no gaudeix de cap majoria.

L’altra raó és que, d’aquesta manera, també es donarà a conèixer a tot l’Estat, l’atac exercit pels populars, des de les institucions valencianes, cap a la llengua pròpia dels valencians, el que materialitza una evident incongruència. Amb el partit popular en minoria a les Corts espanyoles, la proposta d’ACPV segurament tiraria endavant, més encara quan la majoria de grups parlamentaris ja s’ha expressat de manera favorable a garantir les emissions dels quatre canals de la CCMA a totes les comarques valencianes. L’última va ser, justament, fa pocs dies, el 13 de febrer. Amb tot, en un comunicat, Acció Cultural recordava que aquest darrer posicionament, tot i valorar-lo de manera molt positiva, no deixen de ser declaracions d’intencions, en no anar acompanyades de cap disposició legal. Amb una ILP, defensen des d’ACPV, es podria forçar les cambres parlamentàries estatals, a anar un pas més enllà.

Com s’articula una ILP

La iniciativa legislativa popular que promou ACPV difereix d’altres, que s’han proposat els darrers anys als Països Catalans per un motiu principal: el seu caràcter estatal. A gran trets, les diferències entre les ILP estatals i les que han de ser tractades als parlaments autonòmics rauen en el nombre de signatures i en l’ens que les ha de debatre.
En aquest cas, en referir-se a tot l’Estat, demana un nombre de signataris de, com a mínim, 500.000 persones amb plens drets polítics (en el cas autonòmic, al País Valencià és de 50.000). Això vol dir que aquesta ILP només pot ser subscrita per les persones autoritzades a votar els representants de la cambra que l’haurà de discutir. En aquest cas totes les persones que tenen la ciutadania de l’Estat espanyol, majors de 18 anys i amb tots els seus drets polítics intactes o el que és el mateix, que es troben inscrits al cens electoral.
La llei de proposició de les iniciatives legislatives populars va ser signada durant el primer govern de Felip González, el 1984, i recull tot el procediment que aquestes iniciatives han de seguir fins a la seua tramitació al Congrés dels Diputats espanyol. En primer lloc exclou una sèrie de supòsits on les ILP no poden entrar. El primer és que no poden tractar-se matèries contingudes a les lleis orgàniques, és a dir, les que tindrien un caràcter de rang major, fins i tot constitucional. Les de caràcter tributari, internacional, les prerrogatives de gràcia reials i les que estan contingudes als article 131 i 134.1 de la Constitució espanyola. Abans de començar el procés de recollida de signatures, aquesta iniciativa es presenta al Congrés que, després de donar el seu vistiplau, autoritza l’inici d’arreplegada de signatures i ho notifica a la Junta Electoral Central, que supervisa el seu procediment i la validesa de les dades dels signants, per la qual cosa es dóna un termini de nou mesos. Per a la autentificació de les signatures, la junta electoral determina que han d’anar acompanyades del nom i cognoms del signant, el seu número de document d’identitat i el municipi on està inscrit per votar.
En cas de ser correcte, la proposta de llei promoguda per la ILP, una vegada arreplegat el total de signatures, retorna al Congrés, que es prepara per al seu debat en un termini de, com a mínim sis mesos. En el cas de validar-se el mínim exigit perquè la ILP es tramite al congrés, la llei diu que l’estat se’n fa càrrec de les despeses que ha suposat als seus promotors amb, com a màxim, 300.000 euros.
Des de l’any de promulgació de les ILP, només nou ILP han aconseguit arribar al Congrés espanyol, i en un únic cas, va aconseguir ser votada afirmativament, en una proposta de modificació de la Llei de propietat horitzontal.