Més gent, molta més gent que en els darrers anys. Fins a 40.000 persones van omplir els carrers de València aquest passat dissabte. Gairebé la meitat d’elles, secundant la mobilització de l’esquerra independentista, i un bon gruix també secundant la convocatòria del bloc antifeixista. També milers darrere la pancarta inicial d’Acció Cultural del País Valencià (“Fem País Valencià”) i entre les pancartes d’altres organitzacions socials i polítiques. La jornada de mobilització va cloure a la Plaça de Bous, plena fins la bandera, amb l’Homenatge a València, que aplegà el bo i millor de l’escena musical compromesa del país.
Ni pactes ni renúncies. Milers de veus per la independència
Sota els crits d’independència arrancà a caminar el bloc de l’esquerra independentista des de la plaça de Sant Agustí. La mobilització estava acompanyada per diverses colles de muixerangues, una de les expressions més dinàmiques del nou associacionisme valencià. En passar per davant l’ajuntament, molts manifestants recordaven que fa gairebé un any, allà la festa va durar tota la nit per a celebrar el desallotjament del PP de les institucions. Aspecte que també va ser recordat en l’acte que cloïa la mobilització, quan es va afirmar que “els caps de Camps i Rita també són un trofeu que l’esquerra independentista ha ajudat a guanyar”. Unes institucions ara en mans del tripartit, que també van ser molt qüestionades per part de l’esquerra independentista. De fet, el plantejament polític que les diferents organitzacions feien per aquesta diada era assenyalar que els anomenats “governs del canvi” en realitat no podien donar resposta als problemes del poble valencià i que el que calia era bastir una autèntica alternativa política.
Després de l’ajuntament, la manifestació va enfilar el carrer de les Barques, on tenen la seu diverses entitats bancàries. Aquestes estaven fortament custodiades per un dispositiu policial per evitar que els manifestants els recordessin als vidres el paper que juguen en l’empobriment de les classes populars valencianes. Una taxa de pobresa juvenil del 45%, un atur superior al 20% i milers de desnonaments. En el tram final, el bloc independentista enfilà el carrer de Pascual i Genís, que una multitud omplia de cap a cap.
Acte polític enmig del carrer de Xàtiva
Quan la manifestació enfilava el carrer de Xàtiva, era rebuda per un gran escenari amb una pancarta amb el lema de l’esquerra independentista. Un acte pràcticament inèdit, almenys des d’aquells temps, fa una dècada, en què Maulets organitzava mítings dalt d’un camió. Una multitud s’aplegà davant l’esplanada de la plaça de bous quan començaren a sonar albaes com a preludi als parlaments. Van prendre la paraula portaveus de la lluita contra els CIE, contra la destrucció del Cabanyal i contra el transvasament de l’Ebre.
La portaveu de la lluita contra els CIE va lligar aquesta problemàtica a les conseqüències que el capitalisme té sobre els països no occidentals. També va denunciar l’acord entre la Unió Europea i Turquia en matèria de refugiats. Finalment, va exigir que s’acabés amb les batudes racistes i la criminalització constant dels moviments que defensen els drets de les persones migrades.
El portaveu de la lluita contra la destrucció del Cabanyal va fer una denúncia del procés de gentrificació que viu el barri i dels intents de dividir el moviment en defensa del Cabanyal a partir de la criminalització d’una de les parts.
La representant de la Plataforma en Defensa de l’Ebre va fer una denúncia dels projectes de transvasament com una agressió no només contra les terres de l’Ebre, sinó també contra el País Valencià, en anar aquests projectes destinats a inversions especulatives que trinxaven el territori.
En aquells moments, un inoportú xàfec va obligar a suspendre l’acte i molts dels assistents van buscar refugi dins la plaça de bous, on just acabava de començar l’Homenatge a València o en els carrers propers. Al cap d’uns quinze minuts, després que l’aiguat amaïnés, es va poder cloure l’acte amb els parlaments centrals, a càrrec del SEPC, Endavant i la CUP.
La portaveu del SEPC va fer una crida a no fiar res a les institucions perquè aquestes ara mateix eren incapaces d’afrontar la problemàtica de fons tant en l’àmbit nacional com en l’àmbit social i de gènere. Va explicar que l’esquerra independentista no havia abandonat mai la mobilització al carrer i que ara tampoc ho faria.
El portaveu d’Endavant va reivindicar el paper de l’esquerra independentista en el darrer cicle de lluita contra les institucions del PP. Però sobretot va centrar el discurs en denunciar les limitacions de l’alternança dels governs progressistes. “La greu situació del País Valencià va molt més enllà dels 8 anys de crisi o dels 20 anys de governs del PP. I què pretenen els nous governs del canvi? Reforma de l’estatut? Nou encaix a Espanya? Finançament més just? Regeneració democràtica? Això són només engrunes, són només pedaços”. En els milers de fulletons que Endavant va repartir durant la marxa, s’apuntava a l’alternativa real a això: “Afirmem la necessitat de la independència respecte l’Estat Espanyol i de la construcció nacional dels Països Catalans com l’única via que afirma la plena sobirania pels valencians i valencianes”.
Anna Gabriel, de la CUP, va defensar l’estratègia de construcció nacional dels Països Catalans de l’esquerra independentista. Va ser especialment crítica amb aquell sobiranisme i valencianisme que han abandonat l’estratègia de la construcció nacional esgrimint el possibilisme. “Ens diran que no hi entenem de conjuntures, que no sabem llegir bé la realitat, que ens equivoquem d’estratègia. I ens diran que entre nosaltres som diferents, que hi ha diferents ritmes, diferents realitats socioeconòmiques que fan impossible seguir defensant-nos com a subjecte polític. El que respondrem és que les conjuntures es forjen des de la lluita, que la realitat que llegim nosaltres és la del peu del carrer, i la millor estratègia és la que no s’abandona. I sí, els direm que els ritmes, si no te’ls marques tu, te’ls marquen”.
