El passat diumenge 15 de maig, milers de persones es manifestaren a València, Alacant, Barcelona, Castelló, Figueres, Lleida, Menorca, Palma i Tarragona contra l’actual sistema polític i en favor d’una democràcia real. La convocatòria, de caràcter estatal, era feta per la plataforma Democracia Real Ya, creada a internet a partir de diverses plataformes i grups d’acció social. De fet, la convocatòria pretenia identificar-se amb allò que els grans mitjans de comunicació han atribuït -amb una parcialitat força escandalosa- com a característiques de les revoltes àrabs: l’ús de les xarxes socials com a instrument mobilitzador, l’anonimat polític dels convocants i l’apel·lació a la mobilització juvenil. No és d’estranyar, doncs, que el dilluns 16 s’iniciessin els primers intents per establir acampades de protesta a la Plaça de Catalunya a Barcelona i a la Plaça del País Valencià a València, més tard s’han estès a més ciutats catalanes.
La manifestació de Barcelona, la més nombrosa, aplegà unes deu mil persones sota el lema “No som mercaderies en mans de polítics i banquers”. A València i a Alacant els mobilitzats foren centenars.
Aquesta mobilització havia iniciat, en el moment de tancar aquesta edició, un cert debat entre els moviments polítics i socials d’esquerres. La voluntat per part d’uns organitzadors inicials no coneguts de no polititzar una protesta que és eminentment política, la manca d’una organització clara i estable darrera les mobilitzacions i el propi caràcter de les reivindicacions eren els paràmetres en què es movia la discussió a la xarxa. Finalment, però, les assemblees han acabat agafant el protagonisme d’un moviment molt espontani.
Elvmoviment s’estén arreu del món
De fet, on el moviment havia agafat més volada inicialment era a l’Estat espanyol, en què s’ha convertit en una expressió de ràbia contra la manca d’alternativa al binomi PSOE-PP. Als Països Catalans existeix ja una dinàmica pròpia de protesta social que precedeix i supera molts dels postulats d’aquest moviment, tal i com es demostrà a la vaga general del 27 de gener o a les protestes contra la corrupció, la censura i per la dignitat nacional al País Valencià. Al llarg de la setmana, tanmateix, les mobilitzacions i acampades s’han estès de ciutats com Barcelona (vídeo i twitter) i València (twitter) fins a altres ciutats del país com Castelló (twitter), Palma (twitter), Lleida (twitter), Tarragona (twitter), Terrassa (twitter), Elx, Alacant, i Mataró (twitter). També a moltes localitats d’arreu del món com Istambul, Sydney, Mèxic DF, Berlín, Hamburg, París, Viena, Brussel·les, Londres, Milà, Bolonya, Bogotà o Lisboa milers de persones s’han afegit la mobilització.
