Milers de persones van sortir aquest dissabte als carrers de Berga, Castelló de la Plana i Palma per defensar la cultura del foc dels Països Catalans davant la normativa europea de regulació de la pirotècnia. Les tres manifestacions, convocades de manera coordinada, es van desenvolupar en un ambient festiu, amb la presència de centenars de grups de diables, bestiari de foc i altres mostres culturals.
>> L’ACCENT.CAT va retransmetre en directe l’acte de Berga gentilesa d’onsortir.tv
>> En els propers dies el vídeo de l’acte estarà disponible al portal turístic i cultural dels Països Catalans onsortir.cat
>> La Unió Europea amenaça les tradicions catalanes (L’ACCENT 145)
La directiva europea aprovada el 2007 comptava amb una moratòria fins el 2010, però les llums d’alarma es van encendre en comprovar com cap de les administracions havia pres la iniciativa d’excloure la cultura popular catalana de l’abast d’aquesta norma. Arran d’això, les diverses federacions d’arreu dels Països Catalans que apleguen centenars de colles de diables i bestiari de foc van elaborar un manifest per denunciar aquest fet, al qual s’hi va sumar la Patum de Berga. En aquest manifest alertava de les conseqüències que l’aplicació de la directiva suposaven per al futur d’aquestes expressions culturals, tant pel què fa a les limitacions d’alguns actes festers com per la prohibició als menors de 12 anys de manipular qualsevol artefacte pirotècnic.
Quan la polèmica va saltar als mitjans amb la convocatòria de les tres manifestacions simultànies, els actors institucionals van sortir a la palestra. El delegat de la Comissió Europea a Barcelona, Manel Camós, situava la pilota al teulat del Govern espanyol, afirmant que corresponia al Ministeri d’Indústria excloure les manifestacions populars de la cultura del foc de la futura aplicació de la directiva. Alhora, diversos partits anunciaven la presentació de mocions als ajuntaments en defensa de la cultura del foc i alguns grups com CiU i el BNV també s’afanyaven a afirmar que trametrien la problemàtica al Congrés espanyol.
Amb tot, la notícia que els europarlamentaris catalans havien votat en favor de la directiva havia situat aquests partits en una posició difícil. Per aquest motiu, la presència de membres d’aquests partits a les manifestacions pretenia transmetre la imatge que s’estava treballant per evitar les conseqüències de la directiva. Així ho afirmava Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular de la Generalitat de dalt a proposta d’ERC, quan entre els xiulets dels manifestants congregats a Berga trametia el missatge del conseller de Cultura, Joan Manel Trasserras, que es faria tot el que estigués a l’abast, mentre a pocs metres se situava un Oriol Pujol que havia volgut fer-se visible al llarg de la jornada.
Que el patrimoni cultural del foc és un dels elements cohesionadors de la cultura catalana arreu dels territoris dels Països Catalans ho deixaren clar les declaracions de Pep Enric, president de la Federació de Diables del Principat, que afirmava que “els Països Catalans tenim una cultura pròpia i només demanem poder mantenir-la”. En aquest sentit, dues pancartes a la plaça de Sant Pere de Berga proclamaven un “Visca la cultura popular dels Països Catalans” i demanaven “Respecte” pel nostre territori”.
Berga viu una multitudinària jornada atípica
Des de primera hora de la tarda l’ambient a Berga s’animava amb l’arribada de colles de diables d’arreu del Principat, juntament amb algunes de la Catalunya Nord i del País Valencià. Els tambors es començaven a sentir i la població s’aplegava als bars per fer l’habitual cafè amb què combatre el fred del febrer. Cap a quarts de sis la gent començava a desfilar lentament cap al passeig de la Indústria, conegut popularment com el Vall, just a la zona de Cal Carreras. Allà ja es trobava reunit bona part del bestiari vingut d’arreu per poder participar a la cercavila. A mesura que passaven els minuts l’arribada de gent s’anava intensificant, fins a omplir bona part del passeig. Pancartes reclamant respecte per les festes del foc i algunes estelades es confonien amb mulasses, dracs, àligues i diables acompanyats de les respectives colles de tambors.
Amb els acords d’un tirabol engegava la cercavila encapçalada per les guites i les maces de la Patum infantil. Darrera seu, més de deu mil persones caminaven en direcció a la plaça de Sant Pere, l’escenari natural de la Patum, on ja s’esperaven centenars de persones. En pocs minuts la plaça s’omplí fins a esdevenir quasi impossible poder-hi transitar. Des del balcó de l’ajuntament s’iniciaren els parlaments tant dels representants de les entitats com dels responsables institucionals. Ramon Fontevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular de la Generalitat de dalt feu el seu parlament entre alguns xiulets que recriminaven la nul·la reacció de les institucions. Finalment, una nena participant de la Patum infantil demanava als parlamentaris europeus que “els deixessin viure la seva festa en pau”, arrancant sonors aplaudiments. Acabats els parlaments, s’inicià l’encesa de bestiari i diables, que finalment donaren pas als salts de maces i guites de la Patum infantil i dels grans. La jornada acabava amb una tanda de tirabols i la creixent sensació que no hi havia marxa enrere en la resolució del conflicte però amb l’experiència apresa que ha estat necessari que el món associatiu fes una convocatòria contundent per tal que els polítics comencessin a moure’s.
