Milers d’estudiants s’han manifestat aquest dijous als Països Catalans contra l’aplicació del pla Bolonya a les universitats. Les mobilitzacions les havien convocades assemblees d’estudiants i el SEPC.
>> A Barcelona, han secundat la convocatòria milers d’estudiants, que han acabat ocupant la UPF.
>> La manifestació a València ha aplegat prop de 2.000 manifestants.
>> 500 s’han manifestat a Palma.
>> 200 estudiants han sortit a Lleida.
>> 200 a Tarragona.
>> A Girona la vaga ha parat gairebé totes les classes.
>> També hi ha hagut mobilitzacions a Castelló i Alacant.
>> Continua la vaga de fam de l’estudiant de la UAB.
>> Aquesta setmana també hi ha hagut mobilitzacions a la Universitat de Perpinyà.
Aquesta mateixa setmana 300 professors i personal d’administració i serveis de les universitats catalanes han fet públic un manifest de rebuig també a Bolonya.
Mobilització a Barcelona
La Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants ha xifrat en 15.000 els manifestants a Barcelona, mentre la policia rebaixava la xifra a 6.000.
La manifestació ha començat a la plaça Universitat i s’ha dirigit cap al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Els estudiants s’hi han tancat i diuen que no en sortiran fins dilluns.
Les raons de l’oposició a Bolonya
El dia anterior a les mobilitzacions, Hector Serra de L’ACCENT va entrevistar el portaveu del SEPC, Adrià Martí, que va explicar l’origen d’aquestes protestes: “Eixim al carrer perquè al gener hi hagué una trobada d’assemblees de tot l’Estat espanyol a València i es va decidir que calia seguir amb mobilitzacions contundents”. Per a l’estudiant, les mobilitzacions d’aquest dijous són força importants, encara més després de la pausa feta amb motiu dels exàmens: “Tornem amb forces per donar de nou la imatge del novembre passat, quan van eixir 20.000 persones al carrer en una manifestació històrica que feia temps no es recordava a València”.
Sobre les reformes que enclou el Procés de Bolonya, Martí considera que ja existeixen proves de la seua aplicació. Per al jove estudiant, “semblen ximpleries però no ho són pas”. Martí en destaca “la presència de seus bancàries dins la universitat o l’aplicació de classes amb assistència obligatòria, major lliurament de treballs, desaparició d’exàmens…”. En el cas concret del grau d’Història, Martí denuncia la desaparició d’assignatures tan elementals com la història del País Valencià, en el cas de les universitats valencianes. “Així perdem les nostres arrels”, ha sentenciat el portaveu.