El govern de del Partit Popular al País Valencià ho té ben clar: l’ensenyament superior és per a qui se’l puga pagar. Si els estudiants no tenien prou amb els successius augments de taxes, centenars d’estudiants varen ser informats la primera setmana de desembre que la Generalitat Valenciana no tenia diners per pagar les beques que se’ls havien concedit.
Aquestes beques corresponen al pagament de les matrícules del curs 2011/2012, i la resolució de la Generalitat ha propiciat que les universitats reclamen als estudiants el pagament íntegre de la matrícula, la qual pot rondar els 1000€. Si els estudiants no abonen l’import en un termini d’entre 10 i 20 dies segons els casos, la universitat procedeix a desmatricular als alumnes del curs en qüestió, per la qual cosa les assignatures que hagueren estat cursades i aprovades al llarg del curs no tindrien cap validesa.
La situació encara es converteix més dantesca si tenim en compte que la resolució encara és provisional i que les universitats reclamen el pagament de les matrícules malgrat es puguen haver presentat recursos contra la resolució. D’aquesta manera, si qualsevol estudiant que haja reclamat no pot fer front a la despesa en els terminis establerts seria igualment desmatriculat, malgrat després el recurs puga prosperar i se li acabe concedint la beca. La situació, però, seria irreversible.
Aquests casos s’afegeixen al supòsit que estableix la normativa de taxes de la Generalitat, la qual detalla que, en cas que es produïsquen dos impagaments consecutius en el cobrament domiciliat d’un dels terminis de la matrícula de l’actual curs, l’estudiant serà desmatriculat automàticament amb les mateixes conseqüències esmentades anteriorment. Aquesta vegada, però, s’afegeix el cas que si ja s’haguera cobrat algun dels terminis, aquests diners no serien reintegrats. Només en la Universitat de València cinc 5000 estudiants es troben en aquesta situació.
Amb tot, sembla que les pitjors prediccions del moviment estudiantil davant el procés de Bolonya i l’Estratègia Universitària 2015 comencen a fer-se més que evidents. Front aquesta estratègia neoliberal caldrà enfortir i potenciar el moviment estudiantil i les seues eines de lluita, així com reforçar els llaços amb tota la comunitat educativa i civil. Cal prendre consciència de la importància que té l’educació per a qualsevol societat i, en conseqüència, defensar-la com a base elemental del nostre futur.