El passat 20 d’octubre es va celebrar a la ciutat de València una nova edició de la mitja marató, un esdeveniment que fa alguns anys passava totalment inadvertit en els mitjans de comunicació i despertava un escàs interès en el poder polític i econòmic del cap i casal.
Però si alguna cosa s’ha pogut detectar els darrers anys, és el creixent interès que aquest tipus d’esdeveniments comencen a despertar en els poders fàctics de la ciutat. Després de projectes esportius faraònics, amb un alt cost i una gestió lamentable, com és el cas del circuit urbà de fórmula 1 o la Copa del Amèrica, les elits polítiques i econòmiques han vist la possibilitat de promocionar la ciutat a partir d’esdeveniments atlètics com la marató o la mitja marató, que suposen un cost molt més baix però als que poden donar igualment un ús propagandístic.
Els primers en veure aquesta possibilitat varen ser Juan i Fernando Roig, propietaris de Mercadona i uns dels empresaris més influents del País Valencià i l’estat espanyol. Els germans Roig, a través de la Fundació Trinidad Alfonso, són els principals patrocinadors de la mitja marató i un dels sponsors més importants de la marató de València. Aquest finançament a partir d’una fundació genera suspicàcies pel que fa a la procedència dels diners i la intenció real d’aquesta inversió.
Per altra banda, la fundació Trinidad Alfonso ha incorporat a les curses que patrocina un lema recurrent que respon a la ideologia de la patronal, cultura del esfuerzo y el trabajo, amb un enfocament que, manipulant els valors de l’esport, tracta de difondre una idea socialitzadora de la crisi i la superació de la mateixa.
Des del poder polític i mediàtic també s’està donant molta més importància a aquests tipus d’esdeveniments, els quals reben un ampli seguiment als mitjans de comunicació escrits i fins i tot televisius, fent referència al turisme que acudeix associat a aquest esdeveniments.
Un cop més assistim al desesperat intent d’aferrar-se a un model que ha fet fallida i ha demostrat enormes mancances, el del turisme associats a grans esdeveniments. En aquest cas esdeveniments de baix cost i amb un perfil més baix, però que tanmateix veuen incrementat el seu pressupost, sobretot la partida destinada a contractar grans fondistes keniates per rebaixar el record de les proves i així, un cop més, fer bona aquella dissortada frase de posar a València al mapa.
Mentre tot açò es mou a nivell d’interessos econòmics i polítics, prop de 10.000 corredors populars completaven la cursa, mostrant un cop més que l’atletisme popular és un esport en expansió i com a tal, veu com apareixen els voltors per obtindré benefici.
