El món obrer en la història del cinema
Les fàbriques, el camp o la mar; les condicions laborals i de vida; les relacions de poder i les lluites; la consciència de classe… Aquests són alguns dels elements bàsics que hauria de recollir qualsevol treball que volguera reflectir l’univers proletari al llarg de la història. Cap d’aquests manca en el cicle La classe obrera en el cine, coorganitzat per l’Institut Valencià de l’Audiovisual i la Cinematografa Ricardo Muñoz Suay (la Filmoteca), el qual va començar el passat 22 de novembre a València i es prolongarà fins al 7 de juny.
El tret d’eixida el va donar la projecció d’una gravació de menys d’un minut de durada, L’eixida dels obrers de la fàbrica Lumière (La sortie des usines Lumière, 1895), un dels primers enregistraments dels inventors del cinematògraf, quan aquest nou art feia els seus primer passos, i L’últim (Der Letzte Mann, 1924), de l’alemany Wilhem Friedich Mournau, que conta la història del porter d’un hotel de luxe que és degradat a treballar als banys.
L’experimentació del cinema soviètic quedarà representada en la primera part del cicle amb la projecció de La vaga (Stačka, 1924), de Sergej Eisenstein, pel·lícula ambientada en una fàbrica de la Rússia tsarista on el suïcidi d’un treballador acusat d’un robatori de manera injusta causa una vaga, i per La terra (Zemlya, 1930), d’Aleksandr Dovženko, que mostra els conflictes al voltant de la col·lectivització de la terra entre camperols i propietaris. Després de la Revolució d’Octubre, les autoritats soviètiques van promoure el cinema, cosa que va donar pas a un gran desenvolupament teòric i pràctic.
De la dècada de 1930 s’han escollit films com Toni (1935), de Jean Renoir, o Temps Moderns (1936), de Charles Chaplin, programats per a desembre. I de la de 1940 es podrà veure a la Filmoteca l’adaptació que en 1940 John Ford va fer de la novel·la de John Steinbeck El raïm de la ira (The Grapes of Wrath), que narra les conseqüències de la Gran Depressió per a uns camperols nord-americans, i La terra trema (1948), de Luchino Visconti, mostra del neorealisme italià que reflecteix l’explotació dels pescadors sicilians.
El cicle es completarà amb obres com La classe operaia va in paradiso (1971). d’Elio Petri; La Patagonia Rebelde (1974), d’Héctor Olivera; Harlan County, USA (1976), de Barbara Kople; o Novecento (1976), de Bernardo Bertolucci.
La proposta de la Filmoteca es fruit del treball conjunt amb Donostia Kultura dins el projecte Nosferatu, a través del qual s’ha programat el cicle de cinema i s’ha publicat el llibre De Lumière a Kaurismäki: la clase obrera en el cine, coordinat per Carlos F. Heredero i Joxean Fernández.
