Mor la responsable de la política repressiva d’Aznar a Barcelona

Ha mort Julia García-Valdecasas, un dels noms principals de la repressió contra els moviments socials, l’esquerra independentista i la resta de l’esquerra anticapitalista del país. I és que Valdecasas va ser el braç repressor d’Aznar a Catalunya en episodis com els desallotjaments de cases okupades, la repressió contra els estudiants de la UAB que protestaven per la visita de l’aleshores líder del PP, les manifestacions del 12 d’octubre o les càrregues a les mobilitzacions contra la globalització neoliberal.

L’ACCENT fem un repàs del seu paper com a responsable de la repressió a una part del nostre país.

Julia García-Valdecasas va estar al capdavant de la Delegració de Govern espanyol a Catalunya de 1996 a 2003. Feia poc que havia ingressat al Partido Popular quan va accedir al càrrec (va entrar al partit de la mà d’Aznar el 1995, després d’una carrera com a inspectora d’Hisenda.

Abans que ella, el seu pare ja havia donat a conèixer el cognom García-Valdecasas a la ciutat de Barcelona: entre els anys 1965 i 1969 com a rector franquista de la Universitat de Barcelona.

Amb tot el suport del Govern d’Aznar durant les dues legislatures que va governar el PP a l’exectiu estatal, García-Valdecasas es va encarregar de dirigir els darrers anys de la Policia Nacional espanyola al Principat de Catalunya. I ho va fer amb contundència contra les mobilitzacions impulsades pels moviments d’esquerres de la ciutat.

Repressora del moviment okupa

Un dels moviments que va patir la contundència dels agents policials al sevei de Valdecasas va ser el moviment okupa. Des de mitjans anys 90 aquest moviment havia anat creixent i a finals de la dècada tenia la capacitat de treure milers de persones al carrer per reivindicar el dret a un habitatge digne. La resposta de la delegada del Govern van ser els desallotjaments i les càrregues contra les manifestacions de protesta. Ho feia emparada en el nou Codi Penal aprovat el 1996 que tipificava l’okupació d’immobles buits com a delicte d’usurpació.

García-Valdecasas va saltar als mitjans de comunicació amb el desallotjament del Cinema Princesa, que ella va dirigir el 28 d’octubre de 1996, pocs mesos després d’haver pres possessió del càrrec. Fins a 48 persones van ser detingudes en el moment del desallotjament. Aquell mateix vespre, els manifestants es van encarar als agens policies que van intentar impedir la manifestació. El saldo repressiu va ascendir a 16 detinguts més.

Pilotes de goma contra els antifeixstes

La delegada també estava al capdavant de la Policia quan desenes de col·lectius a la ciutat de Barcelona van manifestar-se amb contundència el 1998 i 1999 per impedir l’acte que feien des de feia anys organitzacions d’extrema dreta a la plaça dels Països Catalans, a Sants. Malgrat el cost en detinguts i ferits per les dures càrregues policials per protegir els feixites, els manfiestants van aconseguir que enviessin l’acte del 12 d’Octubre en un racó de Montjuïc. Tot i aquella victòria, la ultradreta es continua reunint per celebrar el “Día de la Hispanidad” a la munanya barcelonina. És per això que aquest 2008 l’esquerra independentista i altres grups han organitzat accions en contra per expulsar-los, del tot, de la ciutat.

Aznar a la UAB

El gener de 1999, José María Aznar feia una visita sorpresa a la UAB. Els estudiants van voler manifestar-se en contra de la presència del president espanyol al Campus, que s’hi havia desplaçat amb unitats d’agents antiavalots. I la resposta que van rebre van ser càrreges i bales de goma. Les imatges van aixecar la indignació de bona part del població catalana. La majoria de partits del Parlament principatí van demanar la dimissió de Valdecasas, però ella encara havia de continuar força anys al capdavant del càrrec.

Càrregues contra els antiglobalitzadors

Els manifestants de les diverses mobilitzacions contra la globalització neoliberal que van omplir de centenars de milers de persones la ciutat de Barcelona també van tastar les porres de la delegada. Una de les ocasions que va aixecar més protestes va ser el juny del 2001. La manifestació contra una reunió que havia de celebrar el Banc Mundial a la ciutat va acabar com un ball de bastons quan diverses persones van provocar incidents a la plaça Catalunya. Les entitats convocants van denunciar, amb fotografies, que eren policies vestits amb roba de carrer que tenien l’objectiu de rebentar la manifestació. 22 persones van ser detingudes. Valdecasas tornava a ser diana de les protestes dels moviments socials de la ciutat i també de la resta de partits, que un cop més demanaven la seva dimissió: 72 organtizacions es van querellar contra ella per l’actuació de la policia, però el cas va ser finalment desestimat.

Finalment va deixar el càrrec, però no pas com a resposta a les queixes per la seva actuació, sinó perquè Aznar la va cridar com a ministra d’Administracions Públiques.