Manuel Ardit i Lucas va néixer a la ciutat de València el 1941. Estudià història i el 1975 es doctorà amb una tesi centrada en la crisi de l’Antic Règim i la revolució liberal al País Valencià, un treball que es publicà sota el títol de Revolución liberal y revuelta campesina. Ja essent professor titular d’Història Moderna a la Universitat de València la seva tasca investigadora i divulgadora no s’aturà.
Foren motiu del seu estudi qüestions com els moviments religiosos valencians del segle XVI, la demografia valenciana i espanyola o el règim senyorial, tema central en les discussions parlamentàries de les primeres corts liberals espanyoles, i que donà lloc al llibre Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX. A més, també participà del debat viu encara sobre les conseqüències de l’expulsió dels moriscos al conjunt del país, però especialment al País Valencià, on la seva presència era molt més abundant. En aquest tema, el fruit dels seus estudis el dugueren a defensar postures moriscofòbiques, en el benentès que això només significa defensar que “es fa difícil mantenir la hipòtesi que l’expulsió dels moriscos i la repoblació subsegüent van representar un entrebanc en el procés de transició del feudalisme al capitalisme” tot desautoritzant “la pretesa influència negativa que el foragitament de la minoria islàmica dels Països Catalans, i molt especialment del País Valencià, va tenir en el procés de desenvolupament del capitalisme”. Finalment, realitzà també treballs de síntesi com ara una interpretació de la història agrària valenciana durant l’Edat Moderna –La terra i els homes del País Valencià. Segles XVI-XVIII-, i col·laborà en l’elaboració de treballs col·lectius com ara la Història dels Països Catalans coordinada per l’Albert Balcells.
A banda la seva tasca d’investigador participà també d’institucions i iniciatives culturals implicades en la divulgació de les ciències socials i la construcció nacional en el terreny de la cultura. Podríem destacar, per exemple, el fet de ser membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, o la direcció de la revista Afers. Fulls de recerca i pensament.
