Multinacionals del petroli promouen l’extracció per fracking a les comarques de Castelló

L’empresa Montero Energy Corporation SL, filial de la multinacional R2 Energy, ha sol·licitat recentment tres permisos de recerca d’hidrocarburs per a extracció per fracking a Castelló. Es tracta dels projectes Arquímedes (que afectaria directament 90.000 hectàrees), Pitágoras (50.000 ha), i Aristòtil (40.000).

Esl projectes afectarien les poblacions d’Albocàsser, Alcalà de Xivert, Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Cervera del Maestre, La Jana, La Salzadella, Les Coves de Vinromà,  Peñíscola, Rossell, San Jorge, Santa Magdalena de Pulpis, Sant Mateu, San Rafael del Río, Sarratella, Tírig, Traiguera, Vallibona, Vinaròs, Chert, Castell de Cabres, Catí, Herbés, La Torre d’En Besora, Palanques, Vilar de Canes, Vilafranca, Zorita del Maestrat, Ares del Maestre, Benassal, Castellfort, Cinctorres, Culla, Forcall, La Mata de Morella, Morella, Olocau del Rei, Portell de Morella, Todolella, Vilafranca del Cid i Vistabella del Maestrat

La notícia ha anat acompanyada d’una intensa campanya de propaganda prometent generació de llocs de treball i grans riqueses. A més d’afirmacions sobre la netedat d’aquest sistema.

Què és el fracking?

El fracking o fracturació hidràulica és una tecnologia d’extracció d’hidrocarburs com petroli o gas no convencional atrapats a roques de pissarra i esquists mitjançant la injecció d’aigua i sorra en pous perforats a gran profunditat fins a les roques mare. La injecció es fa amb uns determinants additius químics –actualment secret industrial- a elevades pressions, aquests fluxos a alta pressió fracturen les roques i alliberen els gasos o petroli que surten pels pous, a més de part de la mescla injectada. La preforació i fracturació hidràulica es repeteix al llarg de tota la veta.

És una tècnica molt aplicada als Estats Units i en altres països, que es començà a investigar a partir de la crisi del petroli de 1973, i s’ha estès progressivament , sobretot a partir de l’exhauriment de les reserves tradicionals d’hidrocarburs i l’augment dels preus del combustible, que ha fet més rendibles tècniques més cares de perforació com aquesta. A partir dels anys 2000, experimenta el seu auge de la mà de grans companyies com la nord-americana Halliburton. Estats Units té actualment el monopoli de la tecnologia, i és en aquest país on hi ha més explotacions (més de mig milió de pous). Fins ara només hi ha pous en actiu als EUA i Canadà, però ja s’han signat un seguit d’acords empresarials sota el paraigua de l’agència estatal nord-americana GSGI (Global shale gas initiative, iniciativa global de gas pissara) amb països com Xina, índia, Jordània o Polònia per a fer explotacions amb tecnologia i i empreses dels EUA; i nombrosos estats més s’hi ha mostrat interessats. Les previsions són que cap a 2030, el 15% del gas mundial sigui gas pissarra.

Perills i reaccions: prohibició en diferents països europeus

Al llarg dels darrers anys, han aparegut un seguit de problemes associats a aquestes explotacions: la contaminació d’aigües, tant aqüífers com de superfície; contaminació e l’aire dels gasos emanats, contaminació dels sòls, amb conseqüències sobre al salut , el medi ambient, i l’agricultura, i riscos sísmics associats als moviments de terra. A més de l’elevat consum d’aigua necessari, un problema especialment delicat als Països Catalans.

Davant les incògnites i amenaces ambientals i per a la salut, i molt probablement també per evitar el monopoli tecnològic nord-americà , el Parlament Europeu reclamà el 2011 una regulació i el llistat dels productes químics perillosos utilitzats. El parlament de l’estat francès va prohibir, l’11 de maig de 2011, la utilització de la fracturació hidràulica i ha retirat els permisos vigents. Altres països han aprovat suspensions i moratòries, com és el cas d’Holanda, Anglaterra, Quebec, Sud-Àfrica o Bulgària. Les lleis més permissives amb les explotacions contaminants de l’estat espanyol haurien acabat atraient l’interès i projectes de les empreses explotadores a la part dels Països Catalans sota administració espanyola.

A més de les prospeccions anunciades a Castelló, també hi ha actualment em marxa a Lleida, els projectes Perseu, Prometeu, Helios i Atlas, de Frontera Energy, que afectarien unes 400.000 ha, i Darwin, de Montero Energy (90.000 ha); al Solsonès, el projecte la Pedrera , d’Enagas; al Bages Les Pinasses i Fontanella; a Osona el projecte Leonardo (76.000 ha ) i a Ripoll, el projecte concedit per 6 anys a Teredo Oil Ltd, de 50.000 ha.