Per enèsima vegada, narcotràfic i extrema dreta tornen a coincidir. El passat 23 de juliol, la policia espanyola va interceptar un vaixell al Port del Fòrum de Sant Adrià del Besòs amb més de 400 quilos de cocaïna líquida.
D’entre els quatre detinguts, el nom de Jorge Porta Laborda destacava per la seva passada vinculació amb trames ultradretanes i la seva condemna per haver format part dels GAL. Porta fou condemnat a 27 anys de presó per l’assassinat, el 1985 a Biarritz, de Robert Caplanne, un lampista a qui els terroristes van confondre amb un membre d’ETA. Precisament, qui fou cap d’aquell comando dels GAL, el confident Ismael Miquel, restà empresonat 11 anys a Tailàndia per tràfic d’heroïna.
L’activitat de Porta en la violència ultradretana, però, ja s’havia iniciat anys abans quan va participar en la fundació de Milícia Catalana, la versió catalana dels GAL. Aquests darrers mesos, tal i com ha vingut destacant L’ACCENT, antics dirigents d’aquest grup terrorista han reaparegut a l’escena pública de la mà de Plataforma per Catalunya, com Carlos Francisoud, actual delegat del partit xenòfob a Badalona. D’altra banda, les activitats violentes d’aquest grup han reaparegut puntualment, com en el cas de la col·locació d’un artefacte l’anjy 2001 a les Cotxeres de Sants hores abans d’un concert organitzat pels moviments socials. D’entre els detinguts en aquella acció destaca Santiago Royuela, fill del conegut ultra i subhaster Alberto Royuela.
Ja sigui com a via de finançament de les seves activitats, o com a confluència general d’ambdós àmbits delictius, casos com els de Sáenz de Ynestrilla, els Àngels de l’Infern o el cartel d’Intxaurrondo demostren que la vinculació al narcotràfic de les trames ultres no és una simple anècdota sinó quelcom estructural.