És possible crear un projecte de cultura antagonista en aquests temps?
Està naixent un nou animal ple de lletres, d’il·lusió i d’esforç col·lectiu, però neix condemnat a mort, condemnat a l’extinció, ens han assassinat diverses vegades abans de nàixer, i ningú confia en la supervivència d’aquest animal. Serà la història qui ens absoldrà?
Fa molts anys que ens diuen que els tigres estan a punt de desaparèixer que només queden uns pocs exemplars a zones selvàtiques de l’Àsia, tot i ser el símbol nacional de diversos països, com la Índia o Bangladesh. Fa més anys encara un historiador americà d’origen japonès va assassinar la història i va declarar el capitalisme victoriós. No fa poc han assassinat el llibre de paper, transformant-ho en xifres i codi binari. Tot i que voldrien, alguns ens volen condemnar la llengua a desaparèixer en algunes zones del país.
Malgrat tot, i malgrat els maldecaps que genera a alguns, per exemple caçadors, els tigres segueixen vivint a la selva, com els guerrillers indis o colombians, també provoca maldecaps als historiadors que diuen que han mort algunes ideologies, quan ahir sonaven crits de revolució al nord d’Àfrica, malgrat les cefalees que genera a alguns que encara porten a les seves banderes com pells mortes les ideologies que un dia van fer tremolar els rics o esgrimeixin urpes tallades que ja no fan por. També han afusellat els llibres, potser també, per controlar millor el que llegim, potser per guanyar més d’un negoci que no dona. En contes de crear pensament i cultura s’han dedicat a afusellar-los tractant-los com mercaderies, no han entès que no se li pot donar valor de canvi a una cosa que pot ser deixada, regalada, prestada, conservada en biblioteques, utilitzada per equilibrar taules, per fer bonic en una llibreria, per fer barricades,… en canvi han vist el problema en el material amb que estan fets, amb el producte en si, ja que només poden veure els llibres com a objectes sense cap ús més enllà de vendre’s. Tot i això no han mort segueixen omplint milers de llibreries, omplint el cap de bajanades, de revolucions, d’il·lusions a centenars de joves i no tan joves,… segueixen explicant-nos com cuinar, ensenyant-nos a pensar, conservant com les millors llaunes de conserva les idees dels nostres predecessors,…
Ara està naixent un nou animal ple de lletres, d’il·lusió i d’esforç col·lectiu, però neix condemnat a mort, condemnat a l’extinció, ens l’han assassinat diverses vegades abans de nàixer, i ningú confia en la supervivència d’aquest animal. Aquest animal condemnat a l’exili interior, a parlar una llengua petita i captiva, a afilar-se les seves urpes amb el seus propis recursos, a amagar-se a la selva si venen els caçadors, a caçar quan estiguin desprevinguts, condemnat a ensenyar aprenent, a no convertir-se mai en la pell morta que portin galls d’indi entrant al Liceu ni ésser la pell morta penjant d’un masteler podrit d’incoherències, servint de idees que ja no estan de moda, un animal que neix ferit de consciència col·lectiva. Però serà un animal que portarà dins seu l’esperit de molts altres animals anteriorment, el foc de molts avalots, moltes selves, ciutats i persones. Serà, esperem, l’espurna que encengui una gran prada de cultura popular. Serà el tigre dins del paper, serà un paper que mossegarà com un tigre.