Ja fa més de dos anys que es van iniciar les converses de pau a l’Havana entre el govern de Colòmbia presidit per Juan Manuel Santos i les FARC. A L’ACCENT hem parlat amb Nelly Castillo, membre de Colòmbia en Pau, per posar una mica de llum sobre els diferents punts clau de a negociació, i els dubtes que poden sorgir si s’arriba a firmar la pau.
Al novembre de 2012 van començar les converses de pau entre el govern colombià i les FARC. En quin punt es troben en aquest moment?
El gruix de les converses gira al voltant de cinc punts principals: la fi del conflicte armat, la distribució de la terra, la participació política, el narcotràfic i la reparació de les víctimes. De moment se sap que s’ha arribat a algun acord en matèria agrària, però no se sap quin. Per altra banda, cal remarcar que són les primeres converses de pau en què hi participen directament víctimes directes del conflicte, com per exemple ciutadans de zones rurals afectats pel desplaçament, els assassinats o la violència generada al voltant del conflicte entre estat, guerrilla i paramilitars.
Anem per parts. Pel que fa al repartiment de la terra, les FARC han rebaixat les seves exigències. Ja no demanen l’eliminació dels latifundis sinó que se’n faci un ús racional. Per què?
Estan fent un plantejament possibilista. Han renunciat a la supressió dels latifundis i la revolució perquè creuen que no és possible actualment, i han acceptat no parlar del model econòmic en les converses de pau.
Quina és l’arrel del problema agrari a Colòmbia?
L’origen del problema és que la terra està controlada per poques mans. Fins fa uns anys aquestes mans eren les terratinents colombians però ara hi ha un problema molt més greu, que és l’entrega de grans propietats a empreses multinacionals que volen extreure i explotar els recursos naturals del país. Irònicament, tots els que estem lluitant per aquest procés de pau entrem en crisi perquè mentre s’està parlant d’una pau que permetria deixar les armes i permetre als camperols tornar a les seves terres, el govern negocia l’entrega de territoris a les multinacionals. Això fa que ens preguntem per què servirà la pau. Servirà perquè es continuï entregant el país a empreses estrangeres i als poders globals o perquè la gent pugui tenir unes condicions de vida més dignes?
Les FARC han implantat en algunes zones el model de reserves camperoles. Es tracta de territoris agrícoles propietat de la comunitat i gestionats per la mateixa comunitat. On ha quedat aquesta iniciativa en el marc de les converses de pau?
El problema que hi ha hagut amb les reserves camperoles és que els camperols que hi pertanyen són acusats de pertànyer a la guerrilla, o en el pitjor de casos són assassinats per paramilitars i terratinents. Ara, el que es demana és que es respectin les reserves camperoles, que siguin una realitat. Per altra banda, el govern demana que un cop els combatents abandonin les armes, es reinsereixin a les reserves.
Per què?
Diuen que és millor que no surtin d’aquestes àrees, i les FARC hi estan d’acord. El problema és que arribat aquest moment, les comunitats es poden quedar sense recursos, com els hi ha passat a algunes comunitats indígenes que ja han acollit excombatents. Si es vol aplicar aquesta solució, es necessitarien recursos reals.
Qui hauria d’aportar els recursos?
Aquest és un altre punt central en la discussió. El President Santos ha fet una crida a la comunitat internacional, però molts colombians es pregunten per què han de ser països estrangers els que s’encarreguin de la inversió, però molta gent creu que se n’haurien d’encarregar el govern i la guerrilla.
Quina és la necessitat econòmica més urgent a Colòmbia?
Reparar el sector agrícola. Hi ha molta gent que ha abandonat el seu territori a causa del conflicte i per tant hi ha moltes terres abandonades. Actualment es calcula que hi ha més de 10 milions de desplaçats. Per altra banda és necessari tornar a impulsar la indústria, Colòmba havia estat un referent en el sector tèxtil, i invertir també en les infraestructures viàries. Tot això no s’està parlant enlloc. L’únic que es busca és finalitzar el conflicte armat per facilitat les inversions d’empreses estrangeres.
Tornem a les reivindicacions de les FARC. El fet de rebaixar les seves demandes, com ha fet en matèria agrícola, li ha fet perdre suports?
Sí, però no només n’ha perdut per això. Al començament les FARC tenien molt suport de les comunitats agrícoles i els camperols però van perdre molt prestigi amb la seva vinculació amb el narcotràfic. No només li ha passat a la guerrilla això, sinó també a la classe política, les institucions… El narcotràfic és un càncer que ha envoltat la societat colombiana i ha fet una metàstasi en tots els estaments del país, fins i tot als moviments socials. Les FARC han perdut suport popular per culpa dels narcotràfics i els segrestos, les seves dues principals fonts de finançament. Es van involucrar en aquestes pràctiques sense pensar en les conseqüències que tindrien per la seva imatge, i al final han provocat que molta gent només els vegi com una altra facció que només busca el poder. Tot i això encara manté la seva força. Actualment té més de 10.000 homes armats que formen un exèrcit considerablement gran.
Quin rol està jugant L’Ejército de Liberación Nacional (ELN) en les converses de pau?
Manté la posició de no entregar el país a les multinacionals, i per això és més reticent a l’hora d’entrar a les negociacions. No vol acceptar les condicions establertes pel govern. En aquest moment les FARC tenen millor relació amb l’executiu que no pas l’ELN.
I pel que fa a les relacions entre les FARC i l’ELN, en quin moment es troben?
Són bones, hi ha molt respecte entre ells. L’ELN respecta i dóna suport als diàlegs de les FARC amb el govern, simplement no està d’acord amb una sèrie de qüestions.
Canviem de tema. En el conflicte colombià hi ha víctimes causades per tres parts diferents: l’estat, les FARC i els paramilitars. Alguna de les tres parts ha reconegut les víctimes causades?
Només les FARC hi han començat a reconèixer públicament. És un punt molt complex, perquè les comissions de víctimes que han format part de les taules de negociació han estat amenaçades pels paramilitars, que ara s’han convertit en bandes criminals. Amenacen a defensors dels Drets Humans i gent que està a favor del procés de pau.
L’estat i els paramilitars reconeixeran les víctimes?
Els paramilitars no ho faran. Pel que fa a l’estat, crec que tampoc. Si ho fa serà molt subtilment, i com a molt assenyalarà algun responsable de l’exèrcit com a cap de turc que carregui amb totes les culpes i responsabilitat.
Un altre dels punts centrals en la negociació de pau és el narcotràfic. Com s’aconeguirà posar-hi fi?
Primer de tot caldria demanar responsabilitats als Estats Units, perquè van ser els primers a finançar el que ells anomenaven “estratègia contra el terrorisme”. El seu objectiu real aleshores era ubicar bases militars en punts estratègics de Colòmbia. Hi ha molts llocs de Colòmbia on actualment s’han eliminat molts cultius amb la justificació de la lluita contra el narcotràfic. Això ha deixat sense recursos moltes comunitats, i fins i tot alguns terrenys s’han contaminat per culpa de les fumigacions.La lluita contra el narcotràfic ha servit per atacar els moviments socials de camperols perquè són assenyalats con els suports de les FARC.
Seria possible acabar amb el narcotràfic permetent la continuïtat dels cocaleros, els petits cultivadors de fulla de coca?
Sí, perquè ells no comercialitzen la coca sinó que, com els indígenes, ho fan per les seves medicines tradicionals. La coca creix a qualsevol racó. La feina dels cocaleros no té res a veure amb el narcotràfic. El narcotràfic és fomentat pels paramilitars i antics col·laboradors d’Uribe, que fan plantacions de coca a l’Alto Magdalena i la treuen pel port de Cartagena.
Les converses de pau també se centren en avaluar la possibilitat que les FARC esdevinguin un partit polític. És factible que això succeeixi?
És molt complicat per diverses raons. Per una banda, els possibles aspirants a representar aquest hipotètic partit són conscients que pot passar el mateix que va ocórrer amb la Unión Patriótica (UP). 5.000 militants de la UP van ser assassinats en intents anteriors de negociar per la pau. Això podria tornar a passar perquè els paramilitars continuen estan finançats per l’uribisme i tots els partits d’extrema dreta. Se suposa que no existeixen, però són els que estan fent els pitjors mals, sobretot en les anomenades zones vermelles, aquelles on el conflicte està més latent.
L’assumpció de responsabilitats és un altre dels punts que hi ha sobre la taula. Quines condemnes compliran els implicats en el conflicte?
És una incògnita. El govern diu que si és benèvol amb els responsables de les FARC, també ho ha de ser amb els generals de l’exèrcit. Hi ha molt debat sobre si simplement es perdonaran 60 anys d’història de guerra. És el punt per on el procés de pau es pot trencar més fàcilment.
Parlant de trencaments… Dins les pròpies FARC hi ha unanimitat de participar en el procés de pau o hi ha membres que es neguen a negociar?
Hi ha bases de les FARC que no estan d’acord amb el procés i que acusen d’haver-los venut als que estan a l’Havana.
D’altra banda, seria possible que l’ELN es desmarqués d’un acord entre les FARC i el govern?
No, perquè s’estan veuen pressionats. Ells també volen entrar al procés però hi ha una sèrie de requisits que per ells no es compleixen, com per exemple la participació de la societat civil en les negociacions. L’ELN ha demanat aquesta participació, les FARC no.
La societat civil no està sent interpel·lada en les negociacions?
No, no s’ha sabut informar ni s’està fent pedagogia del procés de pau.
No s’ha sabut o no s’ha volgut?
Potser les dues coses. Falta moltíssima informació. A Colòmbia hi ha dos móns paral·lels: lez zones urbanes i les rurals. Si parles amb gent de classe mitjana de Bogotà li donen una importància relativa al procés i no està sensibilitzada amb les converses. D’això en tenen molta culpa els mitjans. I qui és propietària dels mitjans? Doncs la família Santos, la Uribe… Pel que fa a al gent del camp, està informada d’acord amb qui tingui el poder a la regió. Reben una informació esbiaixada.
La Marcha Patriótica i el Congreso de los Pueblos està complint el seu paper d’involucrar la societat civil en el procés de pau?
Fa un temps t’hauria dit que sí…
I ara?
No tant. Hi ha moltes divisions internes. A més, la majoria de membres d’aquests moviments no són ciutadans de base sinó persones amb un perfil i una trajectòria política.
Uribe ha qualificat la Marcha Patriótica (MP) com el braç polític de les FARC. És així?
Hi ha moltes afinitats amb el que era la UP i té molts dels seus militants, però seria un error que esdevingués el braç polític de les FARC. Seria un error estratègic que contaminaria el procés de pau.
El procés de pau ja fa més de dos anys que dura. L’acord va per llarg?
No crec que la pau es firmi aquest any. L’estat ho està allargant molt i això és una mala estratègia perquè com més duri, més temps es dóna a l’oposició al procés perquè contamini les converses.
