Entrevista a Conxa Cardo, presidenta del Col·lectiu pel Patrimoni Saguntí.
[L’ACCENT 147]
Molts monuments europeus d’origen llatí han patit restauracions sobre la seua estructura que no han estat exempts de polèmica. El parc arqueològic de Xanten (Alemanya), el teatre de Sabratha (Líbia) o l’Arena de Verona (Itàlia) en són alguns exemples. Però mai abans una restauració havia passat pels tribunals com ha succeït amb el teatre romà de Sagunt (el Camp de Morvedre). Conxa Cardo, presidenta del Col·lectiu pel Patrimoni Saguntí, ens posa a l’ordre del dia sobre el litigi i ens explica la lluita d’aquest col·lectiu tots aquests anys. Per més informació sobre la polèmica del teatre romà de Sagunt veure L’ACCENT 122.
Ara que sembla que hem arribat a la fi de les batalletes judicials que han durat dues dècades i que la conselleria de Cultura ha anunciat que completarà la reconstrucció del teatre romà de Sagunt, quin gust de boca se vos queda?
La història no ha acabat, perquè el tribunal de justícia no ha dit encara l’última paraula respecte del dictamen de la comissió d’experts. No obstant això, esperem i volem que tot acabe bé.
Penseu que tot açò es podria haver evitat? Quin paper creieu que ha jugat la classe política en aquest assumpte?
Doncs sí. La classe política ha demostrat tenir molt poca categoria polititzant el fet.
Sabeu si en altres països o en altres territoris hi ha un espectacle tan ridícul pel que fa a polítiques sobre el patrimoni? Afecten aquestes batalletes polítiques la integritat del patrimoni?
No tinc massa noció de si açò passa en altres països, però el que és clar és que mentre hi ha hagut aquesta baralla “bizantina” no s’ha invertit gens, i com diu la dita popular “y mientras tanto Sagunto cae…”.
Durant tot aquest temps, quin paper ha jugat el Col·lectiu pel Patrimoni Saguntí?
El Col·lectiu no té més objectiu que la cura, conservació del patrimoni i la seua revalorització. És per això que front al problema del teatre hem lluitat perquè la sentència del Suprem afectara mínimament al monument. Hem lluitat per la conscienciació de la ciutadania davant d’aquest problema, vam convocar una gran concentració ciutadana el 29 de gener de 2008, hem acudit als mitjans de comunicació demanant col·laboració davant del tema, d’alguna manera hem procurat que aquest problema transcendira fora del poble i que tinguera el ressò que es mereixia.
Quin ha sigut el vostre posicionament sobre el projecte de restauració del teatre de Portaceli i Graci, i sobre la reversió posterior dictada pel Tribunal Suprem espanyol que el Govern valencià no tirarà endavant?
La posició del col·lectiu ha quedat expressada a l’anterior qüestió, és a dir, nosaltres no compartíem la sentència, per tant érem contraris a la reversió del monument, però, en el respecte a la sentència, demanàvem que aquesta li fera el menor dany possible.
Penseu que les polítiques de conservació del patrimoni saguntí han estat encertades al llarg dels últims temps?
No han estat encertades. Tot al contrari. No hi ha hagut cap política de conservació, sinó d’insensibilitat, indiferència i falta de voluntat política. Crec que queda clar que com que les restes arqueològiques mai no han donat vots, no hi ha hagut interès pel tema. En honor a la veritat s’havia encetat una etapa més “prometedora” a l’anterior legislatura municipal, però hem tornat a l’obscuritat i a la paralització i tot s’ha estancat en la legislatura actual.
Quin ús cultural i artístic es pot fer del teatre romà, del castell o del barri jueu de Sagunt?
Respecte al teatre, una programació estable i de qualitat de maig a octubre. El castell caldria restaurar-lo i consolidar muralles, senyalitzar-lo i fer-hi rutes i visites guiades. També acabar el centre d’interpretació de visitants que no s’acaba mai. Finalment en el barri jueu, que dit siga de pas és una xicoteta joia, caldria conservar-lo millor, senyalitzar-lo, fer-hi visites guiades per explicar el passat medieval de Morvedre.
Quina resposta han tingut aquest temps els festivals culturals que han perillat amb la sentència (Sagunt a Escena, Ludi Saguntini…). Què representen aquests festivals per als saguntins?
La resposta ha estat raonable, és a dir, s’ha continuat fent tot com si res no haguera passat, encara que el Sagunt a Escena és cada vegada més fluix i més curt. Aquestos festivals són la vida per a Sagunt en estiu perquè és una glòria poder veure per la nit el carrer del Castell que és la via que puja al teatre, des de l’animació de carrer, passant pels carrers plens de gent, les cafeteries plenes i Sagunt i les muralles del castell il·luminades. És un goig. Els Ludi Saguntini donen a Sagunt una gran categoria perquè durant una setmana el poble és literalment envaït i conegut per un exèrcit d’estudiants on l’únic objectiu és el rescat de la nostra cultura llatina i grega i això en els temps que corren té molt de mèrit i li dóna a la ciutat molt de ressò.
Per últim, seguireu estant actius per la defensa del patrimoni?
Per suposat. Actualment i a l’espera de que el litigi del teatre acabe, reivindiquem un Pla director amb actuacions concretes al patrimoni històric, continuem amb la roda d’entrevistes amb els responsables politics tant municipals com autonòmics i estatals, continuem bregant als mitjans de comunicació… També fem com tots els anys un curset obert a tos els ciutadans i ciutadanes sobre el patrimoni històric i la seua gestió en el marc dels cursos de la Universitat Popular, impartit pel professor Ximo Revert.