‘No m’imagine formant part d’un festival on els drets de les persones són trepitjats sense raó’

Laura G. és veïna de Llucena, a la comarca castellonenca de la l’Alcalatén. El divendres 2 d’agost va assistir al festival Arenal Sound de Borriana per veure, entre altres, el concert dels Manel. En intentar accedir al recinte després d’haver-ne eixit per un descans, li fou barrat el pas per adreçar-se als guàrdies de seguretat en valencià. Poc després de parlar-ne amb ella, ens assabentem que el seu no ha sigut l’únic cas i que un altre assistent no només fou discriminat sinó també agredit físicament per haver-se dirigit en valencià als treballadors del festival.

Explica’ns breument què va passar.

El divendres de nit, quan els meus amics i jo ens disposàvem a entrar al recinte dels concerts del festival Arenal Sound a Borriana, vam sofrir una greu discriminació lingüística en negar-se’m el dret a expressar-me en valencià. Així, en dirigir-me als guàrdies de seguretat, em van dir que no m’entenien i m’imposaren el castellà com a únic vehicle de comunicació entre nosaltres, i, no contents amb això, ho van transformar en requisit imprescindible per entrar als concerts.

Des de la primera paraula que vaig dir en valencià vaig ser menyspreada; en cap moment se’m va dir civilitzadament que no em comprenien, sinó que em van parlar malament i em feren sentir una maleducada rebel per no emprar la “llengua d’Espanya”.

Era la primera vegada que anaves a l’Arenal Sound? Penses que el teu cas va ser un cas aïllat o que més gent va patir discriminació lingüística?

Sí, ere la primera vegada que anave a l’Arenal Sound i concretament el divendres ere el primer dia que assistie, sent el concert dels Manel el primer i únic que vaig veure. Personalment i per desgràcia pense que no va ser un cas aïllat, no sóc coneixedora de cap cas en concret, però he de dir que si tots els guàrdies de seguretat eren tant tolerants com els guardes amb què vaig topar jo, no tinc dubte que algú més ho sofririe.

Has tingut alguna resposta dels organitzadors?

No han contactat amb mi. Conec el seu punt de vista per les declaracions generals que han fet a la premsa. He escrit una reclamació en la pàgina web de l’Arenal Sound, així que d’alguna manera m’hauran de respondre.

Tens pensat emprendre alguna mesura legal?

Sí, empendré mesures legals. Pense que els meus amics i jo vam rebre un tracte abusiu i completament injustificat, i tot i que la difusió mediàtica és de gran ajuda, és necessari que quede constància legal dels fets.

És la primera vegada que et passa una cosa així? Són habituals aquestes conductes a les comarques de Castelló?

És la primera vegada que em passa a tant alt nivell, però és cert que la discriminació lingüística és un problema que es veu dia a dia a la província de Castelló. No és inusual que la gent pense que el valencià és la llengua minoritària i inequiparable al castellà, llengua que s’ha d’emprar en àmbits públics per assegurar-te ser comprés. Aquest és un pensament molt arrelat i socialment potenciat, i és molt difícil de combatre. Tinc clar que si algú no m’entén en valencià i vull comunicar-me amb ell canviaré al castellà perquè vivim en una comunitat bilingüe, però sempre que sigue dins l’educació i el respecte cap a ambdues llengües i de forma justificada.

El cas ha tingut bastant ressò als mitjans de comunicació. Penses que això ajudarà a canviar les coses?

M’encantarie que fore així. Quan vaig tornar a casa del concert ere tal la ràbia i la impotència retinguda, que vaig sentir la necessitat d’escriure al facebook allò que ens havie ocorregut, però en principi més bé com un alliberament personal, ja que em sentia vençuda, derrotada una altra vegada per la injustícia i la incoherència. Quan de matí vaig vore de nou el facebook, em vaig sorprendre de la quantitat de gent que s’havie interessat en la nostra història. Vaig comprovar que havie sigut capaç de transmetre els meus sentiments d’indignació, i havia aparegut molta gent que se solidaritzava amb nosaltres, fet que agraïsc moltíssim. No tot estave perdut. Em vaig créixer i vaig veure ben clar que aquella història no s’havie de quedar en el facebook, sinó que s’havie de difondre denunciant per tot arreu la discriminació i el maltractament. És per això que m’agradarie que servire per concienciar un poc de la situació i canviar alguna cosa per petita que fóre.

Periòdicament, els mitjans de comunicació treuen agressions similars a la teua. Penses que això respon a una major intolerància o a que la gent ho denuncia més?

Sincerament crec que la discrimiminació lingüística sempre ha estat present en el nostre entorn en major o menor mesura. És per això que m’agradarie pensar que si hi ha més denúncies és perquè la gent està perdent la por, conscienciant-se i reconeixent els seus drets.

En el teu cas, vas optar per renunciar a la festa –perdent els diners de l’entrada- abans que renunciar a la llengua. Si tots férem així, potser les coses canviarien, no?

Potser que hi haja gent que crega que la meua actitud va ser extremista i radical però tinc un defecte molt gran que es diu dignitat. No conec una altra forma de fer les coses i no m’imagine formant part d’un festival on els drets de les persones són trepitjats sense raó. Sota el meu punt de vista qualsevol abús injustificat ha de ser combatut. No sé si a la llarga les coses canviarien, però tinc ben clar que almenys ens sentiríem millor amb nosaltres mateixos.