El 9 d’Octubre d’enguany ha estat precedit per una remor continua des de la dreta mediàtica, la bèstia blavera, el monstre latent havia de despertar. Passada la Diada, és el moment de fer balanç i avaluar l’estat de l’amenaça feixista a la Ciutat de València. Parlem amb els impulsors del web antifeixistes.org, que des de fa anys escruta les entranyes de l’extrema dreta valenciana per tal de fer una acció de denuncia i agitació social.
Als últims anys la ultradreta valenciana s’ha fet un lloc a la processó cívica del 9 d’Octubre. L’han agafada com a espai de visualització principal per davant del 20 de Novembre i el 12 d’Octubre. Quines són les causes d’aquest procés?
El 9 d’Octubre ha sigut sempre una data simbòlica per l’e
xtrema dreta valenciana des de la Transició, en el context de la Batalla de València. Des d’aleshores, l’esquerra i el valencianisme s’havien quedat al marge dels actes oficials durant molts anys, degut, entre altres motius, a la reiterada i impune violència de l’extrema dreta. Si bé fins fa relativament pocs anys, algunes organitzacions celebraven actes en dates assenyalades com el 20N o el 12O, l’assistència cada vegada més insignificant ha acabat per oblidar aquestes dates, al menys a València. A més, no existeix una organització referent de l’extrema dreta al País Valencià des de fa anys. España2000 ha perdut quatre dels cinc regidors que tenia, i la seua presència al carrer i la seua militància gairebé passen inadvertides. La resta d’organitzacions com MSR o AN no compten amb més d’una desena de militants actius, i altres com el GAV han acabat esdevenint marginals. A més, les tensions i rivalitats internes entre ells i principalment entre els seus líders han impedit l’enteniment o la convergència sota unes úniques sigles, i per extensió, han sigut incapaços fins i tot de convocar actes conjunts. Una de les darreres vegades que ho van intentar fou a principis d’aquest any, amb una concentració a València contra l’Islam, recolzada entre d’altres, per España2000 i MSR. No van aconseguir ajuntar a més de 30 persones.
Tot augurava que el 9 d’Octubre d’enguany seria molt conflictiu. Quin ha estat l’ambient viscut a València els dies previs a la Diada?
El canvi de govern al País Valencià i a la ciutat de València concretament, ha enfurismat la dreta i l’extrema dreta valenciana. Tant el PP com C’s, i alguns mitjans de comunicació, tracten cada dia de revifar el conflicte identitari valencià atiant el fantasma del catalanisme. L’extrema dreta ja havia anunciat als seus fòrums i a les xarxes socials que aquesta data marcaria l’inici de la segona Batalla de València, i que es pretenia boicotejar un any més la presència de Compromís a la processó, i aquest any també havien posat el punt de mira en els membres del govern de l’Ajuntament i la Generalitat. Van aparèixer pintades nazis amenaçants, l’editorial de la revista del GAV advertia que podria passar alguna cosa, i sincerament, ningú sabia què faria la policia per evitar qualsevol incident greu. També els robatoris de les banderes que havien penjat els sindicats d’estudiants SEPC i BEA a la Universitat de València la mateixa setmana de la diada reivindicats per l’extrema dreta van escalfar l’ambient.
L’extrema dreta valenciana havia ficat una diana sobre el portador de la Senyera, Joan Ribó. Per a ells aquest 9 d’Octubre era la mare de totes les batalles, havien preparat el terreny per fer-li insuportable la processó. Realment ho aconseguiren? Quina va ser la reacció del públic?
La gent que hi havia entre el públic era ben variada, i s’hi van poder escoltar tant xiulits com aplaudiments als membres del govern. Finalment, la processó es va celebrar amb normalitat i els ultres van tindre menys protagonisme que mai. Cal dir que hi havia un important dispositiu policial que va mantenir controlats els grups ultres i va actuar contra aquells que tractaren d’atacar la comitiva de Compromís, arribant fins i tot a detindre un ultra, un fet inèdit en un 9 d’Octubre amb l’extrema dreta, que fins ara estava acostumada a fer gairebé tot allò que li venia en gana davant la relaxada mirada de la policia.
Per primera vegada en molts anys l’antifeixisme valencià ha estat ben visible al matí de la Diada. Quina valoració en feu?
El sentir general dins l’antifeixisme valencià era des de feia temps que no podíem regalar una data tant important com el 9 d’Octubre a l’extrema dreta, que la feia servir com un aparador, exhibint banderes nazis, amenaçant i tractant d’agredir l’esquerra i el valencianisme, insultant la memòria de Guillem Agulló, i on hi desfilaven pràcticament totes les organitzacions feixistes del País. La presència d’un grup antifeixista a la processó va deixar descol·locats els ultres, i va significar un punt de partida per començar a recuperar espais fins ara infectats per l’extrema dreta.
En un nivell més profund d’anàlisi, qui ha intentat revifar la pesta blava? Amb quins objectius?
Des dels darrers anys del franquisme fins hui, el conflicte identitari valencià ha estat alimentat per la dreta i per l’espanyolisme, però cal dir que les noves generacions que han gaudit d’un millor accés a l’educació i la cultura ja no compren la paranoia del fantasma catalanista com sí va passar dècades enrere. Evidentment que hi ha encara un anticatalanisme que un dia fou hegemònic i que va condicionar en gran mesura l’imaginari simbòlic i el retrat institucional del poble valencià, però ja no aconsegueix ni mobilitzar ni captar vots com abans. L’objectiu final d’aquesta estratègia és dividir i enfrontar els valencians, debilitant així la nostra autoestima com a poble, fent-nos perdre el temps amb falsos debats i que ens matem entre nosaltres. Divideix i venceràs. Qui guanya amb això? Que cadascú trega les seues conclusions…
Quin és el nivell de relació actual entre el PP i el blaverisme?
El PP des del principi i ara Ciutadans han comprat el discurs del blaverisme i no fan més què treure a passejar el fantasma del catalanisme sempre que tenen ocasió, i més ara que estan a l’oposició. Ara bé, part del blaverisme, sobretot el més radical, acusa igualment el PP de “catalanista” per haver creat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que reconeix la unitat de la llengua, i per haver permès què el valencià que s’ensenya a les escoles siga el normalitzat i no les Normes del Puig, que no són reconegudes per cap ens filològic al món. Així i tot, la sintonia en el discurs anticatalanista entre el PP i el blaverisme és evident. Però també és cert que ha arribat un punt en què al PP ja no li interessa donar massa protagonisme a a aquells que li poden fer la competència.
Quin recorregut tindrà aquesta estratègia política del PP donats els dolents resultats obtinguts el 24M al País Valencià?
El poble valencià sembla que vol passar ja pàgina d’aquesta batalla eterna pels símbols i les senyes d’identitat. El conflicte ja cansa i a la gent li preocupa molt més moltes altres coses. Una mostra d’això és que un partit com Compromís, estigmatitzat per la dreta com un element estrany que obeïa ordres de Catalunya, haja obtingut tan bons resultats electorals, arribant fins i tot a governar el Cap i Casal, escenari principal de la Batalla de València. Recomanem la lectura detres treballs magnífics que expliquen molt bé el fenomen del blaverisme: en primer lloc, la tesi doctoral del sociòleg Vicent Flor, i que porta per títol L’anticatalanisme al País Valencià: identitat i reproducció social del discurs del blaverisme. L’autor també va publicar el llibre Noves glòries a Espanya (editorial Afers) que és un resum de la tesi. (Com a anècdota, el dia que el va presentar a València va patir el boicot del GAV i d’España2000). Després, els llibres La pesta blava (edicions 3 i 4), de Vicent Bello, i No mos fareu catalans: història inacabada del blaverisme (Publicacions de la Universitat de València) de Francesc Viadel.
El 9 d’Octubre la capacitat de mobilització del blaverisme i l’extrema dreta es van ficar a examen. Quin és l’estat general de l’amenaça a la Ciutat de València?
Encara hi ha un blaverisme sociològic evident al País Valencià, però com a moviment polític hui dia es troba molt fragmentat. Sobreviu en xicotets grupuscles gairebé desconeguts per la majoria de la societat valenciana, i ara és incapaç de tenir una força al carrer com la que tenia anys enrere. També la violència amb la què han actuat alguns d’aquests grupuscles i les seues més que evidents connivències i complicitats amb l’extrema dreta espanyolista han precipitat el moviment a la marginalitat. Així i tot cal reconèixer que no tot el blaverisme és violent. Però tampoc s’han vist gestos dins el món blaver per aïllar els violents, o al menys desmarcar-se’n.
