'No sobren autobusos, sobren tots els directius de TMB'

'No sobren autobusos, sobren tots els directius de TMB'

garganté

En Josep Garganté és conductor d’autobusos, membre de la CGT, i un dels portaveus dels i les treballa-dores. El proper 23 de febrer s’enfronta a un judici, coincidint a més amb una nova onada de mobilitzacions a Transports Metropolitans de Barcelona, amb vagues convocades al metro i autobús pels dies 27, 28 i 29 de febrer i 1 de març, coincidint amb el Mobile World Congress. Ens ho explica en aquesta entrevista amb L’ACCENT.

El proper 23F seràs jutjat per uns fets de la vaga del 29 de setembre de l’any passat.

Aquest judici és la factura que em passen els que manen a l’Ajuntament de Barcelona i a TMB (que en el cas del moment de la detenció era la mateixa persona, Assumpta Escarp, Regidora de Seguretat i Mobilitat de Barcelona i Presidenta de TMB) per haver estat un dels portaveus de la mobilització victoriosa dels treballadors/es d’autobusos de TMB pels dos dies. M’acusen d’aldarulls amb el Mossos d’Esquadra i de trencar una camera de TV3 que estava gravant com la gent es defensava de la carrega policial el dia de la vaga general del 29S de 2010.

A més de la denuncia, TV3 lliura 6 videos als Mossos on surt la gent durant la manifestació, defensant-se de la carrega de la policia i jo dient-li el camera que no li he trencat res i que no em gravi. Llavors el grup dels Mossos que s’encarrega de moviments socials, polítics, sindicals, etc… diuen que hi surto, entre altra molta gent, enfrontant-me als Mossos i la jutgessa diu que endavant amb el judici i els Mossos decideixen venir-me a buscar a la feina per enmanillar-me i fer-me passar una nit a Les Corts.

El fiscal demana 2.626.03 euros en concepte de responsabilitat civil per la càmera, i la pena multa de 20 mesos a 10 euros, que representen 6.000 euros o, subsidiàriament, el compliment de 10 mesos de presó. TVC, S.A. demana la mateixa responsabilitat civil però una pena de 12 mesos amb una quota diaria de 10 euros, és a dir, 3.600 euros o 6 mesos de presó. I apart, el cost de la camera que són uns 2500 euros més. Ara mateix porto uns 5 mesos amb el sou embargat i em treuen mensualment uns 459 euros…i això que encara no m’han jutjat!

Creus que la veritable motivació és castigar una persona que s’ha significat en el moviment obrer i en moltes altres lluites?

No en tinc cap dubte i, de fet, penso que ja estic condemnat, no només per que ja tinc el sou embargat, sinó per tot l’espectacle de venir-me a buscar a la feina, enmanillar-me i gravar-me en video al costat de l’autobús, portar-me a la comissaria de les Corts, quan pels fets pels quals em denuncien això no es fa mai si tens feina i residència fixa. A més m’han posat la limitació de proximitat de 200 metres amb el càmera de TV3, que no sé ni quina cara té.

He tingut fortes topades i encarades amb l’anterior Alcalde Hereu i amb l’Escarp i, ara, em toca encarar-me amb l’actual Alcalde Trias i amb el President de TMB, Joaquim Forn, de CiU, i el Vicepresident de TMB, Diego Pestanya, del PSC. Els conec bé i ells a mi. Ja voldrien treure’m del mig.

Has rebut moltes mostres de suport, tant individuals com col·lectives, i el tema ha sortit en mitjans alternatius i locals, creus que això pot ajudar en el teu cas o en d’altres similars?

He rebut molt de carinyo de companys de feina, del barri, de militàncies diverses i a tots i totes els dic el mateix: la repressió intenta desviar-nos de les nostres demandes i, per tant, no li hem de dedicar gaire temps i esforç a aquestes coses. A mi em sap greu que amb la que està caient, alguns amics i amigues dediquin el seu temps en fer una campanya d’absolució cap a la meva persona.
Penso que aquesta feina serveix com a denúncia pública del que està passant i de suport moral cap a la persona represaliada, però poc més. No hi ha justicia, la gran majoria de jutges no estan per la defensa dels i les treballadores.

A més d’aquest cas, segueixes amb la lluita a TMB. S’han eliminat línies d’autobús i us van amenaçar amb un ERO o retallada de sou. Quina ha estat la resposta dels treballadors?

Doncs vam fer una primera Assemblea de treballadors/es de Bus i Metro matí i tarda al carrer el passat 26 de gener, el 8 de febrer en tornem a fer una altra a Cotxeres de Sants i el 27 de febrer, com a mínim, començarem amb una vaga que coincideixi amb el Congrés Mundial de Mobils, gran aparador de l’Ajuntament de Barcelona.

Això va per llarg, perquè ara mateix els treballadors/es de Metro estan sense conveni, sense cobrar els endarreriments del 2011 i amb tota la taula salarial congelada i en el cas dels autobusos estem també congelats i sense cobrar els endarreriments (uns 700 euros per persona), però l’empresa a més està incomplint el conveni que té signat fins a 31 de desembre d’aquest any i per tant tampoc ha apujat l’IPC més el 0,25% que ens pertoca i els 5 minuts d’incidencia pactats. O sigui, que cada dia que anem a treballar la Direcció ens està robant literalment.

Com veieu les possibilitats de lluita conjuntes amb els companys del Metro?

Per a nosaltres anar junts els treballadors/es de Bus i Metro és una millor eina de confrontació amb la Direcció de TMB. Una altra cosa és que els sindicalistes haurien d’obeir el que diu l’Assemblea. I això, obviament, no passa amb aquests vividors sindicals, cosa que comporta molts mal de caps. Desgraciadament, i al nostre entendre, CGT de Metro va juntament a la resta de sindicats del Comitè d’empresa de Metro, i aquesta postura a la llarga farà que quan els traeixin els de sempre i es quedin sols, sigui molt díficil que puguin mantenir la plantilla mobilitzada. Nosaltres pensem que si t’han apunyalat dos cops per l’esquena i el tercer cop tornes a posar-la, llavors el problema ja no és qui t’apunyala, que només segueix la rutina, sinó tu per tornar-la a posar.

CCOO i UGT han intentat negociar d’esquena als treballadors altra vegada, com ha respost l’assemblea?

Nosaltres, la majoria dels treballadors/es d’autobusos de TMB no ens fiem ni de la Direcció, ni de CCOO i UGT. En aquest sentit som diferents al Metro, on tot el Comitè d’empresa va juntet. A Busos, anem al nostre aire i diem obertament a les Assemblees que aquests sindicalistes “professionals” són uns venuts i, per tant, passem per sobre seu constanment, sigui tallant la Gran Via, sigui fent propostes de vaga o sigui llençant ous a l’Ajuntament.

A més de l’agressió a les condicions dels treballadors, TMB ha apujat les tarifes de forma abusiva.

Des de CGT d’autobusos diem directament que estem per què el Transport Públic sigui finançat via impostos i punt. La gent s’emprenya per la proposta de copagament sanitari, quan porta tota la vida tenint un copagament del transport públic. Ara mateix la gent paga dos cops, amb els impostos i amb el billetatge. Aquí el problema és com es fa la distribució dels impostos que es recapten i, a la vegada, com és que hi ha unes empreses públiques amb equips directius enormes, de molta gent endollada políticament, i amb sous milionaris totalment opacs. Com diem nosaltres, no sobren autobusos, sobren tots els directius.

Hi ha hagut diverses iniciatives d’usuaris en protesta per l’augment de preus, com les veieu? heu establert una coordinació amb la vostra lluita, com la que va ser tant efectiva amb la lluita dels 2 dies?

Tot el que sigui fer pensar i actuar a la gent per millorar el transport públic benvingut sigui. Ara mateix estem treballant amb les assembles de barri, organitzacions veinals, politiques, estudiantils, etc per anar plegats en interès d’usuaris/es i de treballadors/es. Ben aviat es començaran a veure fruïts d’aquesta coordinació (xapes, adhesius, diaris, etc).

També heu tingut una victòria, amb la sentència de l’hora de l’entrepà, que suposa una bona clatellada a la direcció i reforça als companys que van mantenir-se ferms.

Això de l’entrepà és un clar exemple del que parlava abans del sindicats del régim. CCOO i UGT, negocien amb TMB i ens prenen el dret als 15 minuts de l’entrepà, nosaltres ho denunciem al 2007, guanyem, la Direcció recorre la sentencia, tornem a guanyar i ho incloem dintre del conveni dels 2 dies. A la vegada denunciem els dos anys retroactius per no haver pogut rebre-ho, els diem a tots els treballadors/es que diguin als sindicats que ho denunciïn i els sindicalistes de CCOO i UGT diuen als seus afiliats que no val la pena, que no en treurem res. Finalment guanyem la retroactivitat, la Direcció recorre i 5 anys després de començar a denunciar-ho tot el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ens dona la raó i als 672 que ho haviem denunciat ens han de pagar quasi 900.000 euros. Ara ve el millor, la Direcció pot recórrer al Tribunal Suprem espanyol i a seguir esperant. No creiem que ho faci, però ja veieu com funciona això dels “Drets” dels treballadors/es.

Quines diferències hi ha entre el govern anterior i l’actual, pel que fa a TMB?

Cap ni una. De fet a TMB hi ha sociovergència. El President és de CiU i el Vicepresident del PSC. Així que tenim el pitjor de cada casa. Trias ha trigat el mateix a incomplir la seva paraula que va fer Hereu. No ens en creiem cap, dels que estan al consistori, una altre cosa és que aprofitem les travetes que es fan entre ells.

+ Totes les entrevistes de L’Accent