El capitalisme no pot funcionar sense la reutilització d’una part de la plusvàlua generada en el procés productiu per tal de generar un nou creixement del capital. L’objectiu del capitalista no és satisfer una necessitat social, ni està centrada en el valor d’ús que puguin tenir els productes a vendre, sinó en el profit que en pot treure.
El capitalista ven en funció de la gent que pot pagar, i cada capitalista decideix en funció dels seus interessos allò que ha de destinar al mercat. Decideix el quan, el com i el què del negoci gairebé sense límits, llevat dels que puguin imposar altres capitalistes “més competitius”. El capitalisme només pot viure en competitivitat i generant dinàmiques de creixement que ensorren els capitalistes menys dinàmics. Intentar regular el seu funcionament és aliè als seus interessos perquè viu de l’acumulació i de la producció de mercaderies sense límits, perquè viu de la concurrència i de la rotació dels capitals.
El capitalisme s’acomoda a tot sistema d’explotació i opressió. Sosté les dictadures i limita els drets democràtics, perquè no conviu bé amb la democràcia econòmica que pugui qüestionar la “llibertat” del patró. S’afavoreix de l’opressió de les dones, del sistema de castes, del treball dels infants, dels antagonismes ètnics amb la venda d’armes i de l’esclavatge.
El capitalisme no té interès en desenvolupar per igual les possibilitats productives dels pobles, de manera que és beneficiari de l’explotació de treballadors dels països empobrits que treballen de sol a sol amb una rendibilitat que per manca de mitjans productius (tractors, bombes d’aigua, etc.) és molt inferior a la dels treballadors europeus.
El capitalisme agreuja les desigualtats socials, perquè la lògica competitiva condueix a la concentració de capitals en cada vegada menys mans, desenvolupant una major extensió de la pobresa. El capitalisme no és compatible amb la sostenibilitat ecològica perquè genera productes inútils, necessita de la publicitat, necessita crear modes que superin les anteriors i productes efímers. Si llança hidrocarburs als oceans o fomenta els abocadors il·legals, és perquè li surt més barat que d’altra manera. Si bombardeja Iraq o desforesta l’Amazònia és pels mateixos interessos.
El capitalisme és productivista. L’objectiu de la producció és la creació de capital. Només la crisi, derivada de l’absurd competitiu que posa en venda més mercaderies que les que pot comprar la gent, genera un procés eventual de decreixement dins el capitalisme. Es tracta d’un decreixement que fa patir a molta gent de manera dramàtica les seves conseqüències. El tancament d’empreses i la desocupació és la seva expressió més manifesta.