A Sabadell, el preu mitjà del lloguer ha augmentat un 35% des del 2014 al 2018 i un 12% només en un any (del 2017 al 2018). Quin sou, prestació d’atur, pensió o ajudes han augmentat aquests percentatges?
Encara més impactant resulta la dada dels habitatges finalitzats a Sabadell: el 2018 es van finalitzar 109 habitatges, un 738% més que el 2017. I també el 2018 se n’han iniciat les obres de 348 habitatges, un 987% més que l’han anterior!
Això fa olor de bombolla… L’any passat sortia a la llum la notícia de que el molt criticable (per dir-ho suaument) Banc Sabadell es venia actius immobiliaris per valor de 9.100 milions d’euros al fons voltor (altrament dit fons d’inversió) Cerberus. I a finals del 2017 el BBVA també venia part de la seva cartera immobiliària a Cerberus per 4.000 milions d’euros.
Sembla que el mercat immobiliari torna a generar negoci i riquesa per uns pocs… o més ben dit, pels de sempre.
Quan es permet que una necessitat bàsica pugui tractar-se com un bé de mercat amb el qual especular i enriquir-se, sabem que poc acaba responent a les necessitats de la població. I si, teniu raó que a l’article 47 de la Constitució posa que “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne” i que “Els poders públics […] establiran les normes pertinents […] per impedir l’especulació”, però ja sabem quins articles s’apliquen i quins no.
La lluita per un habitatge digne, que avui en dia segueix ben viva, va permetre donar resposta a la necessitat de molta gent que es quedava sense casa. La lluita admirable i incansable de la PAHC de Sabadell, com també del nou Sindicat de Llogateres sorgit a Sabadell aquest 2019, són exemples que han aconseguit donar una resposta directa a molts casos de persones que s’anaven a quedar al carrer.
I és que a Sabadell, segons dades de l’Ajuntament, el desembre de 2017 hi havia més de 1000 pisos okupats i més de 3.300 persones empadronades en aquests pisos. Us imagineu 3.300 persones sense sostre vivint pels carrers de Sabadell? La realitat és alarmant i les administracions locals que mostren la intenció de donar resposta estan desbordades… La okupació ha demostrat ser la principal eina per evitar que molta gent es quedi sense casa. Preferim que aquests pisos estiguin buits a mans de bancs, immobiliàries, fons voltor…?
Però no hi ha recursos diuen… El Banc d’Espanya dóna per perduts més de 60.000 milions d’euros de recursos públics que l’Estat Espanyol va injectar a la banca quan va esclatar públicament l’estafa (altrament dit “crisi”). L’Estat es torna a plasmar com a garant d’un sistema de desigualtat evident.
Cal una legislació que mostri fermesa clara contra els desnonaments, i cal actuar amb contundència en front els fons voltor que cada vegada estan acaparant més part del parc immobiliari.
Cal seguir intentant construir un món més just, i intentant viure de la manera més alegre possible. De la mateixa manera que cal seguir reivindicant un present de lluita per un futur digne.
*Eloi Pareja Seca és membre del col·lectiu Endavant Sabadell i del Moviment Popular de Sabadell (MPS)
