Història de la meva mort (Albert Serra, 2013) es pre-estrenava el passat 23 d’octubre a la Filmoteca de Catalunya, després de guanyar el “Pardo d’oro” a la competició internacional del Festival de Locarno, i d’una bona acollida entre la crítica francesa. Trajectòria singular la d’aquest film d’autor, parlat en català, patrocinat entre altres pel govern i la televisió de Catalunya. Un film diferent, acord amb el paradigma estètic, provocatiu i contracorrent, del director de Banyoles.
El setè film de Serra sorgeix “de la transició que porta de la lleugeresa, la sensualitat i el racionalisme del segle divuit fins la foscor, la violència i l’esoterisme del dinou, del romanticisme”. El resultat és una fantasia crepuscular “sobre els nostres desitjos que la nit estilitza però que el dia destapa”. Acompanyat del seu nou criat, Casanova viatja dels ambients galans i llibertins d’un castell suïs, a les terres septentrionals, pobres i ombrívoles, on “la seva visió racionalista i el seu món de lleugeresa i mundanitat sucumbiran davant la força nova, violenta, esotèrica i romàntica representada per Dràcula i el seu poder etern”. Tres noies testimonien l’encreuament, entrellacen els personatges.
Mite, màgia i misteri conviuen ací amb converses banals, diàlegs originals amb rerefons històric i filosòfic, i moments de pura contemplació. L’autocontrol i mesura en el desplegament de recursos, palès en els decorats i repartiment, es contraresta amb moments histriònics i paroxismes, exterioritzacions que ratllen si cal l’esperpèntic. Imatges estilitzades i representatives per destil·lar i mostrar l’essència d’un Casanova més proper, al temps que es reserven el·lipsis i entretalls com a espais per a que emergeixi la poesia i l’emoció. Recital de converses col·loquials puntuat amb músiques expressionistes, sobre un rerefons de sons i silencis esmicolats periòdicament per estridències discordants.
El miracle dels fems convertits en or, ocorregut directament davant la càmera, com a imatge-metàfora del film. Condescendència envers els personatges, que no son sinó titelles en una obra que acaba prenent com a gran tema la hipocresia. Llunyà queda l’afecte i simpatia que despertaven el Quixot i els Reis Mags en els dos primer films comercials signats per aquest director. “Injustícia de la bellesa i bellesa de la injustícia”.
Vicenç Altaió, Lluís Serrat, Noelia Rodenas, Clara Visa, Montse Triola, Eliseu Huertas, Mike Landscape, Lluís Carbó, Clàudia Robert, Xavier Pau… figuren en el repartiment d’aquest llargmetratge, estrenat mundialment el passat 7 d’agost del 2013 al 66è Festival del Film de Locarno. Albert Serra signa com a guionista, director i muntador, també com a productor al costat de Montse Triola i Thierry Lounas, sota el paraigües de Andergraun Films (www.andergraun.com) i Capricci Films, en producció associada Televisió de Catalunya S.A. 440 hores de pel·lícula enregistrada reduïdes a 148 minuts de film.
Cahiers du Cinéma i Film Comment consideren Serra un dels quinze nous directors cinematogràfics més importants de l’última dècada en el panorama internacional. Premi Barcelona de Cinema, Premi Gaudí, Quinzaine des Réalisateurs del Festival de Cannes, Arts Santa Mònica, MACBA, documenta 13, Centre Georges Pompidou… El nou fenomen cultural en la cinematografia d’autor catalana, compta per ara amb prou diners i reconeixements per emprendre projectes tant radicalment independents i “andergraun” com aquest. Tota una novetat.
