El passat dimecres 18 de juliol, sis activistes socials de Sabadell van ser detinguts pels Mossos d’Esquadra, acusats de participar a la vaga del 29M. Cinc dels detinguts van quedar en llibertat amb càrrecs després de declarar, mentre que el sisè va ser posat en llibertat al ser confós, segons els Mossos, amb una altra persona. Precisament, aquesta confusió va tornar a posar de manifest l’existència de fitxers policials il·legals amb fitxes de militants polítics i activistes socials sense antecedents penals, ja que el detingut no tenia antecedents policials però va ser identificat a partir d’una fitxa il·legal com a integrant del moviment 15M.
Al dia següent, una manifestació de mig miler de persones va recórrer el centre de Sabadell per denunciar la política repressiva de CiU i les retallades socials. Precisament, la manifestació tenia com a objectiu acabar davant la seu de CDC, que per aquell dia havia programat una cantada d’havaneres i una festa pels seus militants. La formació convergent va suspendre l’acte unes hores abans de la marxa i un cordó d’antidisturbis impedia el pas en els carrers adjacents a la seu de CDC. La manifestació es va cloure davant del cordó d’antidisturbis, i molts dels assistents van entonar la popular havanera “El meu avi”, en una acció carregada d’ironia.
Les causes de la ràtzia
El passat 29 de març, la marxa alternativa a la del sindicalisme oficial va doblar en participació a Sabadell la manifestació de CCOO i UGT. En arribar al Mercat Central, un grup de comerciants d’aquest mercat contraris a la vaga i que ja dies abans havien manifestat estar preparats per a enfrontar-se als piquets -altres parades sí que van tancar solidaritzant-se amb la vaga-, van començar a insultar i provocar els assistents a la marxa des de la porta del mercat. Segons corroboren moltes fonts presents a la mobilització, quan una part de la manifestació es va dirigir cap a ells per a exigir-los que entressin al mercat i deixessin de provocar, aquests van respondre a cops de puny contra els manifestants, produint-se alguns incidents que malgrat tot, no van impedir a la marxa completar el seu recorregut.
A partir dels fets de la vaga, i durant setmanes, CiU va dedicar força esforços per a criminalitzar els moviments socials de la ciutat i per a exigir que es practiquessin detencions per tal de castigar els atacs que la seva seu havia patit en més d’una ocasió. Finalment, les pressions polítiques de la CiU local, juntament amb les ganes de revenja del grup de paradistes ultres s’ha trobat amb l’estratègia dilatòria de detencions relacionades amb la vaga del 29M. Això és el que probablement propicià que, 111 dies després dels fets, s’efectuessin unes detencions per a fer uns tràmits que habitualment es resolen amb una citació judicial.
