Formes part d’un col·lectiu que se centra en la defensa del dret a l’habitatge a València i que treballa per uns barris vius i per a les persones. Ens pots resumir la vostra feina i l’àmbit d’actuació?
EntreBarris el formem diferents assemblees que treballem pel dret a l’habitatge i pel dret a la ciutat a diferents barris de la ciutat de València (Orriols, Benimaclet, Russafa, Ciutat Vella, Cabanyal i Saïdia). La nostra feina se centra a defensar el dret que tenim les veïnes a viure als nostres barris i que aquestos estiguen pensats per a nosaltres. Per això, i sempre tenint en compte la realitat i la idiosincràsia particular de cada barri, lluitem contra l’expulsió del veïnat provocada per la mercantilització de l’habitatge, l’augment del preu del lloguer i la turistificació.
D’ençà l’esclat de la crisi, com ha funcionat el teu col·lectiu i quines altres experiències d’organització popular hi ha hagut en el vostre entorn?
Doncs nosaltres hem seguit fent assemblees (virtuals, això sí) des de la primera setmana que va esclatar la crisi i, de fet, hem augmentat la periodicitat d’aquestes, ja que vàrem començar impulsant des dels barris diferents iniciatives de suport mutu i, posteriorment, hem encetat una campanya per tal de donar suport a aquelles persones que no podran pagar el seu pis arran d’aquesta crisi.
Quines conseqüències socials ha provocat la crisi en el vostre entorn?
La principal conseqüència que nosaltres observem és que les persones més vulnerables pagaran aquesta crisi i serà sobre elles que recaurà el seu pes. A partir de les diferents iniciatives de suport mutu o de la campanya #LaClauEstarJuntes hem detectat un augment considerable dels casos de persones que no podran pagar el seu pis perquè s’han quedat sense cap tipus d’ingrés, així com de persones que contacten amb nosaltres perquè els ajudem en els tràmits relacionats amb la burocràcia per demanar ajudes. També ens han escrit moltes persones per col·laborar amb EntreBarris. Això ho valorem de manera molt positiva, ja que, com diu la nostra campanya, la clau és estar juntes i ara més que mai necessitem eixe suport.
Quines coses penses que canviarà la crisi en relació amb els moviments socials? Què heu aprés? Pensen que us seguireu organitzant igual?
Crec que el principal canvi organitzatiu que hem notat és que ens hem trobat amb la necessitat de crear nous grups de treball per fer front a la nova situació, així com augmentar les nostres sinergies amb altres col·lectius. Aquests grups treballen per fer front al panorama que ens trobarem quan la moratòria de desnonaments acabe, per tal d’eixir més reforçades d’aquesta situació. I això, sens dubte, ens ha reforçat.
Cap a on haurien d’evolucionar els col·lectius com el teu d’ara endavant?
Considere que hem de centrar el nostre eix de lluita entorn de dues idees principals: per una banda, hem de caminar cap a la consolidació d’un moviment per l’habitatge fort, no sols a la ciutat de València, sinó al conjunt del País Valencià. Un moviment per l’habitatge que siga capaç de donar una resposta conjunta als nous reptes que tenim: desnonaments, desallotjaments, impagaments….
I, per una altra banda, hem d’enfortir els lligams amb els sindicats combatius, amb el moviment feminista, amb el moviment per la defensa del dret de les persones migrades i amb altres col·lectius anticapitalistes per tal de crear una alternativa àmplia que siga capaç de posar la vida en el centre de les nostres lluites i que faça front a les mesures neoliberals que, des de tots els àmbits, intenten que siguem les de sempre les que paguem aquesta crisi.
Octavi Ruiz és membre d’Entrebarris.
