Dissabte 13 d’abril la PAH de Sabadell havia convocat un vermut popular a la Plaça del Treball. Aquest havia estat el reclam per a concentrar centenars de persones i poder anunciar que, molt a prop d’allà, s’havia alliberat un nou edifici on reallotjar-hi famílies desnonades. És el tercer edifici d’aquestes característiques que s’allibera a la ciutat, però en aquest cas l’edifici conté 40 pisos.
Aquesta edificació portava quatre anys acabada i no s’havia aconseguit vendre cap pis. Els seus promotors, l’antiga Caixa Penedès, havien estat una de les entitats sanejades amb diner públic, després d’integrar-se al grup BMN.
Concretament, aquest grup va rebre 730 milions d’euros de diners dels contribuents. I l’antic president de Caixa Penedès, Ricard Pagès, està imputat pel robatori de més de 30 milions d’euros mentre era president d’aquesta entitat [vegeu L’ACCENT 216]. Així doncs, l’ocupació d’aquest immoble tenia garantida una victòria moral pel que fa a la confrontació entre legitimitat i legalitat.
Repressió de baixa intensitat
Tot i el moment àlgid de suport popular que viu la lluita contra els desnonaments, l’actuació dels Mossos d’Esquadra va ser més agressiva que en les dues anteriors ocupacions. En el moment de l’ocupació els Mossos van entrar a l’edifici per a identificar la família ocupant d’un dels habitatges. En les altres dues anteriors ocupacions, aquestes identificacions s’havien fet sense entrar a l’edifici -ja que, tal com va sostenir l’advocada, cal una autorització judicial per fer-ho. En aquest estira-i-arronsa, dos portaveus de la PAH i l’advocada van negociar directament amb el cap de la comissaria de Sabadell, Jordi Guillot, i finalment van accedir a que els Mossos poguessin entrar a l’edifici. L’endemà al matí, per sorpresa de tots els implicats, la policia es va presentar a casa dels dos membres i de l’advocada de la plataforma que havien estat mediant el dia anterior, citant-los a presentar-se a la tarda a la comissaria per a declarar per una acusació de resistència i desobediència. A la tarda, els denunciats foren acompanyats per un centenar de persones a comissaria, d’on sortiren al cap d’unes hores després de prestar declaració. Des de sectors de l’advocacia catalana ja s’ha començat a moure un manifest per denuncir aquest abús de poder.
El comandament policial de Sabadell, Jordi Guillot, ja s’ha distingit per diverses actuacions especialment bel·ligerants amb la PAH. La darrera fou durant l’ocupació d’una oficina de Caixa Sabadell al barri de Torre-Romeu, quan Guillot va incomplir el pacte a què arribà amb la plataforma i va efectuar un desallotjament sorpresa amb una dotació policial de vuit furgones. Per tot això, diverses entitats socials i polítiques, entre elles la CUP, han demanat la destitució d’aquest cap policial.
S’estén aquesta forma de lluita
L’ocupació és també la vuitena que fa l’Obra Social de la PAH, de moment només a Catalunya. Precisament, la PAH sabadellenca anuncià que aquesta setmana faria públic un dossier sobre com gestionar aquestes ocupacions, amb l’objectiu que s’estenguin a altres PAH dels Països Catalans i de l’estat.
L’anterior edifici d’aquestes característiques que va ser ocupat fou el bloc de pisos de Salt, al Gironès. També era propietat del grup bancari BMN i els activistes hi van accedir el passat 22 de març. En aquest cas tampoc hi ha hagut desallotjament policial.
L’extensió de les ocupacions en plena polèmica pels escratxs obre un segon front de lluita i suposa, en un moment en que el govern estatal ha decidit llençar a la paperera la ILP de la PAH, un nou pols per a un moviment que cada vegada acumula més legitimació social.
