Nou activistes del País Valencià i el Principat reben una querella criminal que els acusa d’haver cridat al boicot al cantant Matisyahu durant el festival Rototom l’agost del 2015. Els acusen de d’incitar a l’odi i la discriminació per demanar que el cantant es posicioni contra l’ocupació de les terres palestines i la massacre contra la seva població. El cantant és un conegut defensor de les polítiques de l’exèrcit d’Israel. La querella s’insereix en l’ofensiva contra el BDS -Boicot, Desinversió i Sancions- que Israel i aliats despleguen arreu del món.
Querella per suposat delicte de promoció i incitació a l’odi i discriminació, amb peticions que poden anar des de l’any fins als quatre anys de presó i de sis a dotze mesos de multa. Això és el que han rebut nou activistes pro-drets humans dels Països Catalans; són de diferents punts del País Valencià i del Principat. Els fets querellats es remunten a l’agost del 2015, quan des del BDS País Valencià es va llençar una campanya per demanar que el cantant sionista Matisyahu no actués al Festival Rototom. Es dóna la circumstància que algunes de les persones denunciades havien participat al Festival l’any 2014 per denunciar les polítiques bèl·liques i racistes de l’Estat d’Israel. Fet i fet, el Rototom sempre ha fer bandera de ser en espai en defensa dels drets humans.
La resposta solidària no s’ha fet esperar. Més de 300 entitats, organitzacions i personalitats del món cultural han signat el manifest de la campanya per la llibertat d’expressió i contra la criminalització de la solidaritat amb Palestina, que duu per títol Defensem els drets humans. El manifest entén que l’acció realitzada a les xarxes socials s’emmarca en la llibertat d’acció política i la llibertat d’expressió. Consideren la querella com un atac a l’activisme dissident i al moviment BDS i, de retruc, a la solidaritat internacionalista i a la solidaritat amb el poble palestí. El manifest subratlla que l’acció va ser en defensa dels drets humans, les llibertats polítiques i el dret internacional. Es tracta d’una crida pacífica que, destaquen, també ha rebut el suport de personalitats com el científic Stephen Hawking, el premi Nobel de la Pau Desmond Tutu, el supervivent del camp nazi de Buchenwald i participant en la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans, el desaparegut Stéphane Hessel, o supervivents de l’Holocaust com Hajo Meyer, Hedy Epstein, Suzanne Weiss, Alfred Grosser o Chava Folman Raban que criden per la fi de la colonització, l’ocupació i l’apartheid a Palestina.
Una querella ‘a la carta’ i amb moltes dades
La querella consta de 96 pàgines a les quals s’hi adjunten 46 de resum de les proves documentals. Amb d’altres afegitons, el document consta de 166 pàgines en total; les proves documentals ocupen 6.000 fulls més a doble pàgina. Va ser presentada a finals de novembre del 2016 al Jutjat d’Instrucció n.19 de València, amb petició que es comuniqués també a l’única persona denunciada que viu al Principat.
El querellant, Abel Isaac de Bedoya Piquer, apareix com a representant del “Comitè legal per a la lluita contra la discriminació”, associació amb seu a Madrid que presideix ell mateix, també amb despatx a Madrid. Com a testimonis, però no com a querellants, hi apareixen Mattew Paul Miller, més conegut com a Matisyahu, i Filippo Giunta, director del festival Rototom. En la querella, plantegen l’existència de dos delictes. El primer, un suposat delicte comès amb ocasió de l’exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques garantits per la Constitució. El segon, un suposat delicte d’amenaces i/o coaccions. Segons s’hi indica, el querellant afirma que diverses organitzacions estatals i internacionals haurien mostrat interès en sumar-se a la querella. Dins de les peticions fetes pels denunciants, demanen a Twitter Spain SL i Facebook Spain que conservin tota la informació relativa als perfils i usuàries de les querellades des de juliol de 2015 fins a 30 d’agost de 2015. L’objectiu és conservar-ne la informació.
Crida l’atenció, emperò, l’enorme quantitat de dades que s’aporten de les persones querellades. Així, si bé gran part dels 46 fulls de proves documentals -resum de les 6.000 totals- tenen com a objectiu identificar perfils de xarxes socials amb persones reals a través de creuaments, són moltes les dades reals que s’aporten sense prova prèvia. Des de noms complets fins a adreces postals, números de DNI, telèfons, emails, algunes de les persones tenen totes les seves dades personals plasmades a la querella. La querella també demana els fulls històrico-penals de tothom però en especial de quatre de les persones. I a més, menciona força d’altra gent de qui diu que podrien “arribar a ser còmplices”.
De fet, fins i tot el número d’activistes podria no ser casual. En la querella citen declaracions d’un dels denunciats que en un vídeo del 26 d’octubre del 2015 afirmava que eren actives menys de deu persones: nou seria el màxim nombre de persones possible a acusar. En aquesta mateixa persona la relacionen, més endavant, amb David Segarra, el periodista valencià que va formar part de Flotilla de la Llibertat del 2010, el vaixell Mavi Marmara atacat per Israel, que va matar nou persones i en va ferir seixanta més en aigües internacionals.
Memòria d’una campanya ben feta
La majoria de pàgines de la querella són, possiblement, una de les millors memòries de campanya feta mai. Recull piulades amb dates, dies i perfils d’usuari per descriure la crida al boicot Matisyahu en pro dels drets humans del poble palestí. Parteix de la roda de premsa feta a València el 19 d’agost del 2015 però situa que la major part de l’activitat va ser a twitter. Així, es guarden a la recàmera la possible denúncia per “associació il·lícita, perquè eren en grup”, malgrat que a twitter tot són perfils individuals. “No creiem necessari portar a aquest debat judicial les polítiques sobre el conflicte palestino-israelita”, afirma la querella. Però és inevitable que la pròpia querella mencioni els objectius del BDS -com la promoció del boicot econòmic, acadèmic i cultural- i, al mateix temps, es contradigui i entri a parlar en termes polítics, cosa que anul·laria l’objectiu de la querella.
I és que d’una banda, afirma acollir-se als articles 510 del codi penal per “fomentar la promoció de l’odi del públic contra Matisyahu per motius referents a la ideologia, religió o creences; la incitació al públic a l’odi contra Matisyahu; i la incitació a l’organització del festival a la discriminació contra Matisyahu”. Segons la querella, tot això es faria pel fet de ser jueu. Però d’una altra banda, la querella reconeix clarament una “agenda política dels querellats contra Israel”, una agenda que inclou la fi de l’ocupació, la fi de l’apartheid i el dret al retorn palestí; és a dir, el que demana el BDS des de l’any 2005.
Així mateix, la querella afirma que “l’acte pretenia, com a objectiu principal, mobilitzar, amb l’odi generat, al màxim nombre d’individus i col·lectius amb predisposició anti-israelita (…) i cancel·lar el concert (…), i com a objectiu secundari (…), causar, a llarg termini, la dissuasió de la contractació en el futur d’altres artistes israelites o jueus que no estiguessin disposats a declarar la seva conformitat amb l’agenda política dels querellats contra l’Estat d’Israel”. Això entra en contradicció directament amb una cosa que la pròpia denúncia reconeix: que les querellades van intentar-ho parlant en privat amb el festival. És a dir, l’objectiu seria la cancel·lació del concert, no pas la campanya pública.
La denúncia contra el sionisme és contra el racisme
La querella dedica tota una part a rebaixar i excusar comentaris sionistes i bel·licistes de Matisyahu. Hi ha tota una part en què se’l personifica des d’un punt de vista de sensibilitat, en destaquen “lletres commovedores” o afirmen que el cantant ha passat una època difícil, entre altres. En canvi, fa interpretacions o inferències sense proves objectives per afirmar que el que diu el BDS és perquè serien racistes. Aquesta acusació l’engreixen amb piulades anònimes fetes sota la mateixa etiqueta de la crida del BDS; les piulades parlen de jueus, fan bromes o similars amb l’holocaust: tot plegat, per intentar construir un discurs victimista però sense que les piulades tinguin absolutament res a veure amb les persones querellades. La confusió també arriba quan vinculen actes d’Estat Islàmic o similars arreu d’Europa per dir que es fomenta odi contra els jueus.
Tanmateix, la contradicció torna a aflorar quan citen un cartell de la campanya que textualment diu “Que no se’t taquin les mans convidant un cantant còmplice de les polítiques genocides de l’Estat d’Israel”. La mateixa denúncia reconeix que volen la cancel·lació del concert de Matisyahu per la seva “col·laboració amb el sionisme i per les seves declaracions donant suport al terrorisme de l’Estat israelita” ja que, segons la campanya, “justifica crims contra la humanitat i assassinats”.
Per a la querella, la llibertat d’expressió té un límit: la promoció i incitació de l’odi o o la discriminació. Entén que “els querellats no han de ser condemnats per les seves opinions, sinó per incitar a la comissió d’un acte discriminatori, creant un perill real al bé jurídic protegit”. Amb tot, la querella reconeix l’existència d’un manifest al qual s’hi van adherir moltíssims usuaris; tants, que ho considera “impossible de reproduir” i remet a webs de Rumbo a Gaza i “BDS Espanya” -la RESCOP, xarxa solidària contra l’ocupació de Palestina- per veure’ls. Allà també s’hi trobaran les “més de 70 organitzacions adherides”. Per contra, la querella afirma que Matisyahu va tenir molts suport però ni tant sols els enumera, i diu que l’organització festival “recapacita” en veure el ressò internacional, sense fer cap esment a cap possible pressió del lobby sionista, molt fort al Principat de Catalunya i amb extensions arreu dels Països Catalans i l’Estat espanyol.
Amb tot, la querella acusa d’antisemitisme sense proves i per inferències, per bé que el llenguatge, tota l’estona, és de ‘sionisme’, ‘participació en concerts pro-sionistes’, ‘complicitat amb crims de guerra’, ‘assassinat de palestins’ i ‘apartheid’. La querella considera que la qualificació jurídica penal ha de ser de foment, promoció i incitació a la discriminació i a l’odi; amb un tipus penal subsidiari: lesió a la dignitat de les persones per raó de la seva ideologia, religió o creences; i, finalment, coaccions i amenaces. Per això, considera que hi ha concurrència d’elements de delicte en “la discriminació i l’odi que van ser promoguts pels querellats; discriminació i odi de Matisyahu per motius d’ideologia i creences polítiques; discriminació i odi de Matisyahu per la seva condició de jueu i per motius de religió”. Segons el manifest de la campanya pro-drets humans, l’objectiu és un altre: “l’empeny antidemocràtic en aturar, manipular, dissuadir i perseguir qualsevol mostra de suport amb Palestina està assolint la seua màxima expressió”.
“És un missatge de la por, però això no tirarà endavant”
“La querella és inviable, no té ni cap ni peus”, expressa el professor de dret internacional i president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya David Bondia. Subratlla que les querellades van fer ús de la seva llibertat d’expressió en denunciar que el cantant ha negat l’existència de Palestina i ha participat en festivals pro-sionistes. Bondia entén que es faci la crida de no participació de personatges que no respecten la dignitat humana en un festival “que és garant dels drets humans”.
El professor emmarca la querella en la nova onada de persecució que fan els lobbis sionistes. Cita, per exemple, que a Nafarroa van canviar l’estratègia per evitar la denúncia contra la institució: el Parlament Foral va aprovar una moció dient que dóna suport a la societat civil que dóna suport al BDS. És per això que ACOM, associació sionista que és darrere de la majoria de denúncies contra institucionals favorables al BDS, ara comença a denunciar la societat civil: canvien d’acusar les institucions a acusar les persones. “És un missatge de la por, però això no tirarà endavant: el BDS els desborda políticament”, argumenta Bondia.
Per al professor, que el present cas arribi a judici “és bo”. Es mostra plenament segur que no podran condemnar les querellades perquè “ni és discurs ni delicte d’odi”. En canvi, per a Bondia, el cantant sí que incita al discurs de l’odi amb algunes de les seves manifestacions. En referència al llançament de l’ampolla que el cantant va patir durant el concert, assegura que no es pot establir un vincle directe entre ell i la campanya. “En canvi, el concert sí que es va fer per pressions sionistes”, assegura. Així, se suma al fet que la crida al BDS no fos perquè és jueu sinó per la trajectòria política que té al darrere. En aquest sentit, subratlla que se li va demanar que es posicionés a favor dels drets humans de tothom, inclòs els del poble palestí.
En referència a la sentència del TEDH -Tribunal Europeu de Drets Humans- del 16 de juliol de 2009 de Willem contra França núm. 10883/05 que inclou la querella, Bondia afirma que no es pot invocar en el present cas. En la sentència condemnatòria, “acaben condemnant l’acusat perquè havia actuat com a alcalde i perquè havia estat una crida en reacció als atacs de Sharon” contra territoris ocupats. Allà no hi havia BDS, no era la societat civil, sinó que era en el context d’una agressió armada. “invocar aquesta jurisprudència del TEDH no és pertinent en el cas d’activistes i suposa una interpretació errònia del seu contingut”, rebla. Per concloure, Bondia expressa que “seria desitjable arribar a judici perquè se’ls caigués la careta; aquesta estratègia de la por via judicial no té sentit”.
La llengua compta
La querella mostra un seguiment absolut de les xarxes: qui comença a llençar missatges, en quina persona verbal es difon, les interaccions, etc. I després d’una lectura detallada, hom pot veure que totes les piulades allí mostrades fa referència a Israel, a les seves polítiques, al poble palestí, i que cap ni una fa referència al fet que sigui jueu.
Segons denuncien, les persones i col·lectius citats són “tots amb predisposició anti-israelita i provinents en la seva majoria dels països catalans (sic), igual que els querellats”. Donat que la querella és en castellà, moltes de les piulades van acompanyades de l’afegitó ‘Traduït del valencià‘: també quan citen les veïnes del Principat. Algunes de les piulades mostren errors informàtics de traducció, quan la frase ‘ens feu un truc‘, per trucada, és traduïda ‘nos hacéis un truco‘; o les paraules ‘a un altre‘ es tradueixen ‘a un otro‘. D’altra banda, la diferència en alguns temps verbals podria fer pensar que la querella es va redactar inicialment poc després dels fets -agost 2015- però que per algun motiu no s’ha presentat i redactat en la seva major part fins el passat 2016.
Fotografies: BDS País Valencià
