El veïnat del barri de Velluters de la ciutat de València podrà opinar en les pròximes setmanes sobre quin ús li vol donar al solar que fins fa pocs mesos ocupava el centenari Teatre Princesa.
Aquesta iniciativa, impulsada per diverses entitats com Ca Revolta, Endavant, l’Agrupació d’Arquitectes Sostre i l’Associació de Veïns El Palleter, naix amb la idea de recuperar aquest espai amb la participació de tota la comunitat.
El tret d’eixida d’aquesta campanya es va donar el passat 31 d’octubre amb l’ocupació simbòlica d’aquest solar situat al carrer Moro Zeit. Amb aquest acte, que incloïa música en directe, la realització d’un mural reivindicatiu i una passejada explicativa, els organitzadors donaven per iniciat un període de consulta que durarà fins el 12 de novembre.
Al llarg d’aquests dies es podran trobar urnes a diferents punts del barri, com per exemple als locals de Ca Revolta i l’Associació de Veïns, a diversos centres educatius i a altres puntes estratègics com el Mercat Central o la Plaça del Tossal.
Les paperetes de la consulta compten amb un total de 10 preguntes que permeten als participants opinar sobre aspectes molt diversos. En primer lloc trobem una part de diagnosi, on es pregunta al veïnat sobre la situació actual del barri per tal de conèixer les seues necessitats i inquietuds. D’altra banda trobem preguntes on se’ls demanda quines són les seues propostes per a l’espai concret del solar del Teatre Princesa: quin tipus d’instal·lació prefereixen, si volen que siga destinat a nous equipaments públics, si volen que estiga gestionat pel propi veïnat, etc.
La iniciativa comptarà amb altres activitats relacionades amb la consulta, com una passejada crítica per Ciutat Vella, on s’assenyalarà als diferents agents responsables de la situació, i una jornada d’urbanisme participatiu organitzada per Sostre- Agrupació d’Arquitectes.
La llarga història del “Princesa”
El Teatre Princesa, dissenyat per l’arquitecte José Zacarías Camaña i construït al bell mig del barri de Velluters el 1853, fou un dels primers teatres de la capital del Túria. Com a centre cultural va acollir, a banda de teatre, les primeres projeccions de cinema mut que es feren a la ciutat de València.
Durant la segona república fou rebatejat com a Teatre de la Llibertat, por tal d’eliminar les referències monàrquiques, però prompte va haver de limitar les seues activitats al Teatre, al no estar preparat per projectar pel·lícules sonores. Durant la guerra fou escenari de mítings i conferències antifeixistes i amb el franquisme experimentà una gran reforma, ampliant el seu aforament a 850 butaques.
Des de la dècada dels 60 ha funcionat de forma intermitent i finalment fou tancat al voltant dels anys 90. L’any 1999 un grup de joves va ocupar l’edifici per tal de denunciar l’especulació immobiliària a la zona. Aquesta reivindicació acabà amb més de 50 detinguts i la mort d’un dels participants, José Luis Enguídanos, qui va caure des de la platea al pati de butaques durant el transcurs del desallotjament.
Des d’aleshores l’estat de l’edifici ha anat experimentant un procés de deteriorament que culminà el passat febrer amb un incendi per causes desconegudes i el posterior enderrocament.
