Orxata 3.0

orxataDes d’aquells concerts amb l’aforament molt limitat d’Orxata Sound System als seus inicis, els concerts que van oferir a València -anomenat MMH (Monumentalment Mític i Històric) -a la sala La Protectora (exclusiu per als mecenes del seu disc) i arribant al concert de dia 20 de desembre a la sala Apolo de Barcelona, batejat com a Festa de la fi del món [de les Malles] acompanyats pels Ensaladilla So Insistent, ha plogut molt. Presentaven davant de dues sales plenes a vessar el seu nou disc 3.0 que naix després de gairebé un any d’espera. El disc està fet a partir de la col·laboració econòmica del seu públic més fidel mitjançant la plataforma de finançament col·lectiu Verkami, el qual en poc temps aconseguia sobradament el finançament necessari per materialitzar l’obra a Islàndia i gravar el desconcertant però ben-trobat curtmetratge TOT, el qual es pot trobar fàcilment a la xarxa.

A banda del parell d’avançaments de “Vaga Mundial Indefinida” i “Ho podem tot” amb els quals ens van deleitar abans de l’eixida del disc, els mecenes van poder tastar-lo amb una mixtape feta per en Martin Plan-B de les noves cançons una setmana abans. Al nou LP de tretze cançons que ens presenten podem trobar a banda del ja famós post-bakalao el més variat dels discs amb diferents estils musicals.

L’any 2005 ens oferien la maqueta amb tota una declaració d’intencions: Ofensiva Tutupà parlava de les noves formes de compartició i gratuïtat de la música i s’endinsaven en el Creative Commons, pioners en este tipus de llicències en la música en català. No han abandonat la mescla entre tradició i actualitat en les seues lletres que ja escoltàvem allà a l’any 2008 amb Nai ti su (1.0), i ara la Dansa del Velatori, versionant El Botifarra, i la mescla de la marxa mora a l’inici de Vaga Mundial Indefinida (3.0) mostra el que són: un grup de casa per anar a tot arreu.

Després de la dedicació a l’energia lliure i al polifacètic inventor Nikola Tesla del 2.0, podem trobar Colp a Colp, una oda als hackers anònims de la xarxa i al programari lliure. Per demostrar-nos que la lliçó sobre col·laboració, xarxa i tecnologia està ben entesa ixen les dues cançons Suavitat Universal (2.0) i Aspra Diàspora (3.0) realitzades amb les aportacions dels usuaris de la xarxa social Twitter. Des d’Aspra Diàspora ens parlen de la fugida d’estudiants cap a altres indrets del món davant la impossibilitat de complir les necessitats a la terreta, tot i que ja ens ho diuen: toca tornar per guanyar.

En aquest disc no sols podem trobar la compartició, col·laboració i el teixir xarxes sols a internet, en el món 1.0 ens proposen la cúmbia Coopera, jugant amb la música de la cançó tradicional occitana Es Caulets i la veu de Carles Belda (Pomada), un referent en la barreja musical entre tradició i actualitat. Per aprendre del món de la cooperativa compten amb l’aportació dels membres de la cooperativa santsenca La Ciutat Invisible.

Les reivindicacions socials ens les transmeten amb La Folia, on es parla dels desnonaments per donar protagonisme a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i València Crida, la qual agafa el relleu de Violència (2.0), i fa una crida a l’empoderament col·lectiu contra el poder establert.

Però amb tot, allò que ens cantaven de “fem el disc per promocionar el directe” continua sent la seua millor promoció. Escoltar-los in situ, amb el públic responent a l’entrega absoluta dels membres de la formació podem vore com no perden la connexió que sempre han tingut, a l’estil P2P. Tot això ho podem confirmar en el moment que sona la melodia final de Gerointifada, quan desenes de persones pugen a l’escenari i els Orxata allarguen la cançó fins a l’infinit.

Amb la facilitat d’adaptació que demostren en qualsevol terreny, sembla que hi haurà molta Orxata durant el 2013. La propera oportunitat de veure’ls en directe serà el dia 31 de desembre a Tavernes de la Valldigna. Si no, sempre ens quedarà la descàrrega gratuïta des del seu web (orxata.tv).

Han tornat per guanyar-se altra vegada els vells i els nous escenaris del país amb la música més tradicional valenciana: el bakalao.