[L’ACCENT 145]
El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, va vendre com a gran victòria en el procés de reforma estatutària la clàusula que duu el seu nom. Consistia en un mecanisme d’igualació competencial respecte a qualsevol dels estatuts de l’Estat. Aquesta posició de força i uns tímids intents per acostar-se al Principat en la negociació del finançament s’han esllanguit amb el pas dels mesos. I és que el País Valencià pateix més que ningú la punxada de la bombolla immobiliària i la crisi econòmica. La Generalitat, amb una situació de crash financer, es veu acorralada i necessita com l’aire que respira els recursos estatals. No en va els ajuntaments populars han “celebrat” el denominat Pla Zapatero pels municipis ja que amb arques tocades per la caiguda de la rajola ningú vol deixar escapar ni un cèntim d’euro. Amb aquesta situació Camps (i el País Valencià) no passaran de secundaris en el darrer tram de la pel·lícula.