[bar group="860×106"]

Paraguai: Els desplaçats per la presa de Yaciretá en peu de guerra

>> Reclamen habitatges dignes i rehabilitació professional

presa paraguaiEl passat 15 d’agost, festa de la Bandera paraguaiana, Encarnación, la tercera ciutat en població del país sud-americà, va viure una jornada de mobilitzacions. El president de la República, Fernando Lugo, va triar la seua localitat natal, capital del districte d’Itapúa, per inaugurar una sèrie d’obres emblemàtiques amb la voluntat de promoure la seua acció de govern de la qual es complien 3 anys.

Però des de primera hora del matí centenars de reclamantes l’esperaven al llarg de la via d’accés al Barrio de San Isidro, primera parada del seu itinerari, on tenia previst inaugurar l’església de San Isidro Labrador així com una sèrie d’equipaments culturals i esportius. El veïnat, apostat a banda i banda de la precària carretera, esperava expectant l’arribada del president paraguaià.

Entre un fort dispositiu militar i de seguretat, pancartes amb lemes com “Director Ija Pu” (mentider, en guaraní), “Queremos cobrar”, “Idemnización a familias 60 viviendas mal construidas”, “Víctimas de Yaciretá SOS” eren exhibides pels habitants de les diferents Etapas, barris de veïns reallotjats després de les inundacions de la presa de Yaciretá.

A més a més, 15 associacions d’afectats reclamaven en una carta oberta a Lugo i a Miguel Fulgencio, Quencho, director de la Entidad Binacional Yaciretá (EBY), el compliment dels acords de la Comissió Interinstitucional creada a l’efecte. Mercedes Sanabria, dirigent veïnal de l’Etapa 6, afirmava que “som víctimes del funcionariat corrupte de l’EBY”. Els habitatges d’aquest nou barri, acabades de construir fa només 2 anys, no tenen ciments, estan plenes d’escletxes, humitat i florits, les juntes de portes i finestres no tanquen correctament i “quan bufa una mica el vent, tremola tota la casa. Tenim por, preferim eixir fora abans que ens caiga al damunt.”

Els fets es remunten a l’any 2009. L’EBY, central de producció hidroelèctrica que aprofita els salts d’aigua del riu Paraná, va arribar a la cota 83 per damunt del nivell del mar, inundant diferents parts de la ciutat d’Encarnación i forçant la població de diferents barriades a marxar del seu lloc d’origen d’un dia per l’altre. L’empresa es va comprometre mitjançant una Acta de Compromiso a reubicar els habitants a altres emplaçaments a més de garantir-los una mínima xarxa de serveis (transports, escoles, sanitat), oferir programes d’inserció laboral i indemnitzar-los amb 12 milions de guaranís.

El 17 de gener del mateix any començaren els despropòsits. Barris de nova trinca situats al costat d’ una cantera d’extracció de pedra, promeses incomplertes pel que fa als serveis socials i, sobretot, diversos temps en les reubicacions. Açò va provocar que familiars o veïns d’un mateix barri es troben ara dividits amb la conseqüent desestructuració de la xarxa de relacions personals. A més, estan allunyats del nucli urbà, cosa que impedeix exercir els seus oficis tradicionals, com ara venedors de chipa, paletes, taxistes, ceramistes i altres professions de la zona comercial coneguda com zona baja, propera a l’antic port, reconvertida ara en un ampli espai de passeig, esbarjo i especulació urbanística, La Costanera.

Finalment, els reclamantes més combatius de les Etapas, comandats per les Comissions Veïnals aconseguiren lliurar-li a Lugo el manifest en mà i arrancar-li la promesa d’analitzar el cas després de seguir la comitiva presidencial inauguració rere inauguració. Mentre la carta oberta està en estudi Mercedes, Irene o Daniel continuaran la lluita per recuperar, encara que siga, part de la seua vida anterior.

El negoci de l’aigua

imatge per satèl·lit La presa de Yaciretá, explotada conjuntament per l’Argentina i el Paraguai a través de la Entidad Binacional, és una de les represes més grans d’Amèrica del Sud. Aprofita els salts d’aigua de Yacyretá-Apipé al riu Paraná i es troba situada entre les ciutats d’Ituizangó i Ayolas. Genera una potència de fins a 3100 megawatts i emmagatzema 1600 hm³. Junt a Itaipú, gestionada també amb un altre país, en aquest cas el Brasil, garanteix l’abastiment elèctric als paraguaians que, paradoxalment, paguen les factures elèctriques més altes d’Amèrica del Sud.

La construcció de Yaciretá ha generat un fort impacte ambiental i social, com ara la destrucció i alteració de grans àrees de selva, negaments de camps de cultiu, així com també desplaçaments de població. L’empresa ha sigut acusada de corrupció, violació de drets humans i atemptats contra el Medi Ambient. Algunes d’aquestes denúncies es troben actualment en tràmit a la Corte Interamericana de Derechos Humanos. Fins a vuit directors generals han exercit el càrrec els darrers tres anys entre denúncies de malversació ment de diner públic, venda d’informació privilegiada, tràfic d’objectes de luxe, compra de voluntats d’alguns dirigents veïnals o prostitució.

Impulsada des del 1973 pels generals Stroessner i Perón, ha tardat gairebé 40 anys a arribar a la cota màxima (83) entre denúncies de corrupció o desviaments de fons. També ha generat tensions polítiques per la intenció dels governs paraguaians de revisar les clàusules, favorables a la part argentina. El darrer any, diversos experts plantegen el risc que l’obra es col·lapse per no resistir tanta capacitat acumuladora.

El país de la sopa dura

Com afirma l’escriptor guaraní Alfredo Boccia “el Paraguai ocupa en Amèrica Llatina, més o menys, el mateix paper ara que fa cent anys”. És un dels països sud-americans més desconeguts i oblidats. Els seus escassos 400 mil km quadrats i 6 milions d’habitants es troben envoltats de grans gegants regionals com l’Argentina o el Brasil. Retallat territorialment a la Guerra de la Triple Aliança (1864-1870) i exhaurit econòmicament per la nova metròpoli britànica, mai va poder recuperar l’experiència emancipadora i autàrquica dels anys de Rodríguez de Francia.

Els EEUU mantenen una forta presència, reforçada des de mitjans dels 70, al país amb bases militars, delegacions de la CIA, la DEA o els Peace Corps. L’inusitat creixement econòmic del Paraguai, 14,5% l’any 2010, la importància geoestratègica així com les abundants matèries primeres encara per explotar (aqüífer guaraní, gas del Chaco, potencial bio diesel de les plantacions de soja) poden convertir el Paraguai en un país clau en el futur polític i econòmic de l’àrea. Es tracta, sense dubte, d’un aliat desitjable.

De bisbe de la Teologia d’Alliberament a president qüestionat

fernando lugoFernando Lugo va aconseguir amb la victòria a les eleccions presidencials d’abril del 2008 trencar amb l’hegemonia i continuïsme de més de seixanta anys del Partido Colorado, amb la dictadura militar d’Alfredo Stroeesner pel mig (1954 -1989). Ho va fer, però, amb una àmplia coalició que engloba diversos partits i inclou l’altra gran facció política tradicional, el Partido Liberal Radical Auténtico.

Amb un programa centrat en la reforma agrària, la millora de la justícia, la gratuïtat de la sanitat o la defensa de la sobirania nacional, les decepcions i desacords després de 3 anys no s’han fet esperar. “No quiso, no pudo, no le dejaron” és un comentari habitual entre les classes populars, que el votaren massivament, i malgrat el retard de les millores socials encara li donen un marge de confiança.

Amenaçat diverses vegades de mort i amb l’entramat mediàtic, l’ABC Color d’Aldo Zuccolillo al capdavant, clarament posicionat en la seua contra, Lugo malda per perfilar polítiques més esquerranes en un govern multicolor i amb el poder municipal i departamental del Partido Colorado intacte.


[bar group="860×106"]