Adrià A., Fran Y., Robert P. i Fernando B. són els components del grup de rap Atupa. La jove formació de Montcada de l’Horta presenta Quatribarap, el seu primer treball conjunt després de trajectòries paral·leles amb altres formacions. Barrejant diversos estils musicals amb el rap i acompanyats d’ unes lletres fresques han sigut una de les sorpreses musicals estiuenques pel que fa a la música en català. L’ACCENT xerrem amb ells de tot plegat.
Malgrat la vostra joventut, ja teniu una llarga trajectòria musical en altres grups. A què es degut aquest canvi de rumb per iniciar el projecte d’ Atupa?
Tres de nosaltres teníem un grup, Golpe Bajo, i fèiem temes en castellà. Vàrem voler engegar una maqueta i que fóra en valencià. Parlàrem amb Andreu Laguarda de Mésdemil i ens va replantejar la idea: ampliar nombre de cançons, canvi d’imatge, nom… Finalment decidírem gravar un disc sencer. Per altra banda, Golpe Bajo havia perdut el seu sentit: era un grup més adolescent havíem madurat musicalment i ja no estàvem còmodes cantant en castellà. Volíem ser tres mc’s i entrà Robert, que és amic. Fran també toca la guitarra amb Atzembla però no hi ha cap problema en compaginar-ho. Podem dir que hem crescut paral·lelament.
Les lletres de Quatribarap tenen una doble vessant prou diferenciada: per una banda, les ganes de passar-ho bé amb la gresca i, per altra, reflexions de caire social (educació, retallades o conflicte lingüístic). Com combineu les dos tendències?
No creiem que hi haja cap contradicció. És a dir, som joves, ens agrada la festa i passar-ho bé però no podem deixar de banda el context amb el qual vivim, no estem alienats. Tractem de fer una crítica irònica. Parlem del que ens agrada i del que ens molesta. Les cançons les fem perquè ens abelleix. No abordem els temes premeditadament, per obligació sinó que ho fem perquè així ho sentim.
Sou quatre components: 3 mc’s i un DJ. Implica açò una complicació afegida en el moment de composar, decidir qui rima cada estrofa, acordar la música i les mescles
No seguim un model preestablert però habitualment algú proposa una idea i construïm la resta de la cançó a partir d’ací. A vegades algú aporta la lletra, en altres tenim una instrumental i composem la lletra a partir de la música. Decidim entre tots si ho fem per torns, com rapegem les alternances… Ara bé, a l’estudi moltes vegades canvia segons el que ens demane la cançó. La lletra és diferent: cadascú escriu la seua part. Açò ho tenim clar, és un aspecte bàsic del rap. De vegades escrivim sols sobre un tema perquè és més personal, necessites el teu espai propi, la teua part de creació. I pel que fa a la base instrumental, dins del grup no tenim cap persona que ho produïsca, sempre estem buscant-ne Ens ajuda i molt un productor musical de Mésdemil, Arturo Olmeda.
Expliqueu-nos un poc el procés de gestació del disc a través del micromecentage del Verkami. També compteu amb moltes i conegudes col·laboracions, quina ha sigut la que vos ha fet més il·lusió?
La idea principal era una mini cd en col·laboracions amb músics valencians i ens embolicaren per a un treball més gran. Clar, també augmentà el preu. Literalment no teníem cap sol euro i decidírem apostar pel Verkami. Està molt bé perquè és pot aconseguir finançament però també, promoció. És una manera de fer participar al poc públic que teníem i tractar de guanyar-ne de nou. Realment era un repte per a nosaltres: sense haver mostrat res, cap tema propi demanàvem uns diners per a treure Quatribarap. Jugàvem amb les cartes tapades tot esperant que la gent confiara en nosaltres. La valoració que fem és molt positiva, estem molt contents. Ha funcionat molt millor del que esperàvem. Era un poc pesat ja que tots els dies promocionàvem el projecte, donant la tabarra des de l’ordinador. El 23 de juliol va eixir el disc en digital. Ara el venem als concerts i Mésdemil pel web. Pel que fa a les col·laboracions, depèn de cadascú. Valorem la de Panxo, una persona molt sincera, que no fa col·laboracions amb tot el món. Li passarem un parell de temes i ens va dir que sí. Borja Penalba també perquè pensem que és un geni de la música; ens ha aportat consells, sinceritat, experiència… La resta de gent, excepte Arrap i Atzembla que són col·legues, no ens coneixia. Hem fet relacions noves sense contactes previ. Estem contents en tots i cadascú ha aportat una cosa.
Sempre tracteu de sorprendre els vostres seguidors amb vídeos humorístics, fotos, actuacions improvisades… Es nota que ho passeu bé a l’escenari i ho voleu transmetre.
Nosaltres som prou pallassos. Ens agrada la broma, dir xorrades, fer acudits. Vivim del directe. De fet, el disc està pensat per als concerts, pe a que la gent que ho passe bé. Un concert de rap pot ser avorrit: és monòton, es basa en la part de les lletres i no hi ha massa variacions. Si penses, el rap és una música que s’escolta parat, a no ser que balles break. Té complicacions per a transmetre sentiments, és poc musical en aquest sentit. Costa emocionar ja que allò que fonamental és la lletra, has d ‘estar concentrat escoltant-la. Nosaltres volem capgirar açò. Que la gent balle, cride, bote… Ser capaços d’emocionar, superar els límits que té el rap en aquest sentit.
S’està consolidant una escena musical rapera al País Valencià amb conjunts com Arrap, Barraques, Rapsodes etc. I a nivell de Països catalans amb At-Versaris o el mallorquí Valtronyc?
De rap ja hi ha molts grups però pensem que falta públic. Hi ha una mena de por cap aquesta música, no sabem si per la imatge que es transmet. Nosaltres pretenem fer una barreja més gran, atreure gent refractària al rap. Trencar aquesta barrera i que comencen a escoltar més grups. És veritat que dins del moviment de la música en valencià hi ha molt bon rotllo en general, ens uneix la lluita compartida per la llengua. I ara, hi ha més grups de rap. Tampoc volem que es restringisca als grups en català sinó també que s’ escolte en altres llengües. Pensem que al Principat hi ha més seriositat en els grups i projectes, una escena més consolidada, en definitiva. I de les Balears coneguem poca cosa a banda de Valtronyc, realment.
A banda de la vostra vessant musical, sou coneguts a Montcada per la vostra implicació en col·lectius i associacions culturals i juvenils. Com veu els actuals moviments a nivell local i comarcal?
Allò bo de participar en col·lectius és l’aprenentatge i els contactes. Però participem a nivell personal, tots podem aportar al projecte comunitari, no només fem música. La música és una part però també tenim una responsabilitat cap a les persones i el nostre poble. Dos de nosaltres formem part de l’Ateneu i estem vent una evolució prou gran: les mobilitzacions i actes van a millor, hi participa gent més variada… Poc a poc, la societat s’està adonant que ha de participar, cal implicar-se. És prou emocionant, no sabem si s’haguera vist en altre context. Junts podem canviar moltes coses i estem en eixes: la Plataforma d’ Aturats, l’Ateneu, Col·lectiu de Dones… Els Indignats també varen fer la funció en el seu moment. Seguim trobant a faltar gent major més implicada i això que moltes vegades es malparla de la gent jove a nivell de mobilització.
Per últim, hi ha algunes referències explícites als feixistes del GAV a les vostres lletres. Podeu explicar per què?
Bé,és una cosa del passat. Podem dir que tinguérem certs problemes: amenaces, pintades, enfrontaments… Vàrem ser una generació que va coincidir amb un grupet de la gentola aquesta. Pot ser també buscàrem refugi en la música encara que ara ho reflectiríem de manera diferent al tema. Hui no afecta directament al nostre entorn però no ha desaparegut la impunitat de les agressions feixistes i això és preocupant.
