Des del mateix 14 de desembre, un dia després de les consultes independentistes, paral·lelament al procés assembleari d’organització de nous referèndums, s’han anat desenvolupant un seguit de moviments polítics dins la constel·lació sobiranista amb l’objectiu de capitalitzar el moviment en favor d’unes opcions concretes.
>> Nova onada de consultes el 28F
>> Primera reunió de Barcelona Decideix
El mateix dilluns 14, les declaracions de López Tena -responsable d’Osona Decideix- acusant la Coordinadora Nacional d’obeir a interessos polítics concrets provocaren en un primer moment incredulitat per la duresa amb què foren fetes. Concretament, López Tena acusava la direcció de la coordinadora de preparar l’anunci imminent d’una candidatura unitària sobiranista per a les eleccions autonòmiques. Davant la sorpresa general, Carles Mora -alcalde d’Arenys de Munt-, admetia aquest fet.
De fet, ja la nit del referèndum dirigents de la Coordinadora Nacional anunciaren la presentació al parlament autonòmic d’una nova ILP sobre l’organització d’un referèndum d’autodeterminació. Aquesta nova ILP fou vista pels partits majoritaris com una jugada oportunista dels sectors que ja al juny en presentaren una altra per posar-los entre l’espasa i la paret en un moment d’efervescència d’aquest tema.
La polèmica López Tena vs. Coordinadora Nacional, que s’arrossegà en alguns programes de televisió de màxima audiència, tingué com a resultat descafeïnar la presentació de la proposta de coalició sobiranista per a les eleccions.
Quan el dijous 17 de desembre es presentava públicament la iniciativa Suma Independència, l’alcalde d’Arenys de Munt ja se n’havia desmarcat -anunciat alhora la seva intenció d’afiliar-se a reagrupament- i la maniobra restà com una acció circumscrita bàsicament a l’àmbit de l’entitat Catalunya Acció, dirigida per Santiago Espot, i l’entorn del dirigent de deumil.cat Enric Canela. Aquest sector del sobiranisme protagonitza des de fa mesos una polèmica amb Reagrupament, reclamant insistentment una coalició de tu a tu amb el partit de Carretero, el qual no n’ha volgut ni sentir parlar.
Uriel Bertran, encara diputat d’ERC però marginat ja del nucli de poder puigcercosista, s’ha distanciat de tota aquesta polèmica arribant fins i tot a escenificar una reconciliació amb López Tena. Bertran ha basat els seus esforços en treballar les pròximes edicions de consultes i la seva imatge com a representant del moviment. Des de fonts del seu propi partit s’afirma que amb aquesta notorietat pública, l’objectiu de Bertan és aconseguir un lloc de sortida a les llistes d’ERC, fet molt difícil si es té en compte la més que probable pèrdua de diputats d’ERC i el fet que Puigcercós no perdona que Bertran -políticament fill seu-, li pretengués fer ombra en les primàries de 2008.
Enmig del rebombori sobre candidatures independentistes, el 5 de gener Joan Laporta entrava en escena afirmant explícitament per primer cop que està meditant presentar una candidatura a la presidència de la Generalitat de dalt. I afirmava voler-ho fer des d’una candidatura pròpia. Aquestes declaracions encengueren les alarmes d’ERC i CiU, els quals després d’haver buscat la foto amb Laporta els darrers mesos, marcaren distàncies amb el president del Barça. Els darrers dies ha circulat amb força el rumor, no confirmat, que Laporta i Carretero estaven ultimant un pacte electoral amb el primer com a candidat per Barcelona i el segon com a candidat per Girona. Paral·lelament, el procés electoral també s’obre a Can Barça, i probablement fins que no se sàpiga quin dia es celebraran les eleccions en aquesta entitat i qui integrarà la candidatura continuïsta, Laporta no explicitarà les seves intencions.
Nova onada de consultes el 28F
AIDA MORALES, BARCELONA
Aquest proper 28 de febrer començarà una nova tanda de consultes populars per a la independència dels Països Catalans, que se sumarà a la que es va fer a 167 municipis el passat 13 de desembre, i a la que es va organitzar a Arenys de Munt tres mesos abans. Es tracta d’una nova onada de referèndums que organitzaran 56 poblacions d’arreu del Principat de Catalunya, i que pretén igualar o superar els índex de participació de la darrera. Amb un antecedent clar, la mobilització de 193.222 persones i un formidable aclaparament del “Sí”, 94,88%, per sobre del “No”, que va obtenir un 3,21% del total dels vots, els referèndums del 28 de febrer s’estan impulsant amb més ganes que mai.
Entre les ciutats més poblades es troba el Vendrell, Molins de Rei, Palafrugell i Vilassar de Mar, que compten entre 28.709 i 15.661 habitants. Tot i això, també tenen una presència molt significativa altres poblacions com ara Sant Quirze del Vallès, Alella o la Bisbal d’Empordà.
La comarca d’Osona, que va encapçalar l’índex més alt de municipis participants a la passada consulta del 13-D, tornarà a esdevenir pionera. Aquesta vegada, amb 4 municipis que se sumaran als 34 que ja l’han realitzat. A més, les comarques del Priorat i el Baix Ebre s’estrenaran amb les consultes de la Torre de Fontaubella i Xerta.
En total, es calcula que més de 266.000 catalans de tot el Principat seran cridats a les urnes aquest 28 de febrer.
D’altra banda, diversos municipis ja han anunciat la convocatòria de la consulta per la independència el proper mes d’abril. Esparreguera és l’únic poble que té previst d’efectuar-la un dia abans que la resta, el 24 d’abril, i entre les 67 poblacions que la volen organitzar el dia 25, destaquen Girona, Lleida i Manresa, que ja han començat a planejar la diada.
A més, també consten 64 municipis que ja estan organitzant la consulta popular, però que encara no tenen una data estipulada, entre ells la ciutat de Barcelona, Badalona, Sabadell i Terrassa.
En l’àmbit polític, el PSOE i el PP continuen menystenint les consultes. El socialista Joan Ferran ha afirmat que la cobertura que s’està donant a les consultes és “sobredimensionada” i exagerada, i que el PSC, en cap cas, hi participarà. D’altra banda, diverses plataformes organitzadores han declarat que, per a les consultes d’aquest 28 de febrer, es treballarà amb el mateix entusiasme que a les anteriors i que s’aprofitarà l’experiència acumulada per aconseguir una millor organització i més mobilització ciutadana.
Primera reunió de Barcelona Decideix
REDACCIÓ, BARCELONA
El passat dissabte 23 de gener tingué lloc a l’Aula Magna de la Facultat d’Econòmiques de la UB la reunió de constitució de Barcelona Decideix. Al voltant d’unes 300 persones en representació de gairebé 200 entitats ha pres part en la constitució formal d’aquest organisme. L’anunci de la seva creació el passat 9 de desembre aixecà una forta polèmica pel fet que una gran part de les entitats sobiranistes de la ciutat no en sabien res. Concretament, s’acusà Uriel Bertran d’utilitzar aquesta plataforma com a salvavides polític, fet que provocà que els seus promotors frenessin el procés per tal d’obrir-lo al teixit associatiu barceloní.
Aquesta primera reunió ha servit per a descartar ja definitivament la data del 25 d’abril, però no s’ha escollit encara cap data definitiva a l’espera d’avaluar les necessitats logísiques necessàries per organitzar-ho. També s’ha aprovat un document organitzatiu per estructurar la plataforma a partir dels districtes i dels barris, imprescindibles per a poder fer arribar la proposta al màxim de gent. Es manté, també, l’objectiu d’assolir 10.000 voluntaris per a participar en l’organització de la consulta.
Una de les decisions de l’assemblea ha estat iniciar un procés per escollir el text de la pregunta. Pel que fa al nom de la nació, les integrants de BD podran escollir entre “Catalunya”, “nació catalana” i “Països Catalans, mentre que en referència a la polèmica inclusió de la qüestió europea s’escollirà entre “Unió Europea, “unió europea dels pobles” o no posar-hi cap referència.
