La polèmica deriva espanyolista del PP balear aspira a taponar les possibilitats d’UPyD a les properes eleccions, però deixa una part del camí lliure per a UM.
Algunes peces comencen a moure’s en l’espai polític de la dreta de Mallorca. S’apropen els comicis autonòmics i municipals de 2011 i, de cop i volta, el conflicte nacional i lingüístic està centrant la batalla entre PP i UM. Sobretot, per mor de l’estratègia que han adoptat els nous equips directius dels dos partits, al capdavant dels quals es troben José Ramón Bauzá i Josep Melià, respectivament.
D’una banda, Bauzá representa l’ala més espanyolista dels populars, que fins ara mai havia sortit guanyadora de les batalles internes del partit a les Illes Balears. De l’altra, Melià representa el sector més nacionalista d’Unió Mallorquina, que fins al moment havia estat conduïda per dirigents molt més ambigus i menys ideològics. Una combinació dins la dreta mallorquina que ja ha donat els seus fruits, i que a mig llarg termini podria suposar canvis molt profunds en aquest espai polític a Balears.
De fet, el gir experimentat pel PP a les illes està conduint el partit, de cada vegada més, cap al perfil valencianista dirigit per Francisco Camps. Una sensació que es va estendre de manera generalitzada arran de les paraules que el president del PP balear, José Ramón Bauzá, va pronunciar des de Palma la primera setmana d’octubre, quan va assegurar que si arribés al poder “eliminaria” la Llei de Normalització Lingüística. Aquesta llei és vigent a les Illes Balears des de 1986, i fou impulsada i aprovada pel Govern del PP de Gabriel Canyellas, sense que mai hagués estat oficialment qüestionada per aquest partit a l’arxipèlag.
Després d’un allau de crítiques i declaracions per part de la resta de partits i de moltes altres entitats, el president popular va rectificar, poques hores després, des d’Eivissa. De fet, Bauzá va haver de fer anques enrere, sobretot, perquè van saltar veus crítiques, i molt autoritzades, dins del seu propi partit. Tot i així, José Ramon Bauzá va advertir que està plenament decidit a “derogar” el Decret de Mínims, la normativa que garanteix que el català sigui la llengua vehicular de la meitat de les assignatures que reben els alumnes de les illes.
A més, Bauzá va insistir en la necessitat de “modificar” la Llei de normalització lingüística i de potenciar les “modalitats” pròpies de les Illes Balears, és a dir, el que Bauzá i els líders més espanyolistes del PP anomenen mallorquí , menorquí, eivissenc i formenterer. Tot, avivant el fantasma de les “imposicions des de Catalunya”, segons les seves paraules. Ara fa devers un mes, doncs, que el president del PP balear va obrir la caixa dels trons, posant sobre la taula un debat que enfronta els dos principals sectors del seu partit: d’una banda, el fins ara guanyador i oficialista, molt més regionalista, conservador i allunyat de les tesis de Madrid; de l’altra, el que sempre havia perdut les batalles internes del partit, caracteritzat per les tesis ultra espanyolistes i més neoliberals del batle de Calvià, Carlos Delgado. De fet, entre la classe política sorprèn que els plantejaments que s’estan imposant en el partit siguin, precisament, els de Carlos Delgado, perdedor del darrer Congrés del PP balear.
Però la sorpresa no ha fet més que començar. I és que el president popular José Ramon Bauzá no està disposta a retrocedir, segons queda palès en les seves declaracions públiques, en el seu bloc personal (escrit en castellà i en “mallorquí”) o en una sèrie de mini vídeos penjats al portal Youtube, que fins ara havien passat més o menys desapercebuts i que se centren, sobretot, en la qüestió lingüística i nacional: recorden la necessitat de “derogar” el Decret de Mínims i “suprimir” la normativa de normalització lingüística, aposten pel “trilingüisme” i la “llibertat d’elecció” en els centres educatius, ataquen l’adopció del .cat i insisteixen en negar la unitat de la llengua catalana. Tot un homenatge a l’ultra de Calvià, Carlos Delgado.
El PP, entre UPyD i Unió Malorquina.
Així, definitivament es pot donar per demostrat el cop de timó que José Ramon Bauzá està disposat a donar des de la direcció del PP i de la mà de Delgado, a qui va incloure en la cúpula del partit quan va assolir el poder. Un canvi de rumb que pot desencadenar diferents conseqüències polítiques i electorals, com ara anul·lar el desembarcament de UPyD a l’arxipèlag, ja que la seva líder, Rosa Díez, intenta aprofitar-se electoralment del perfil més moderat que sempre ha exhibit el PP a Balears.
Però mentre es prem per una banda, s’afluixa per l’altra: el gir espanyolista del PP és incompatible amb la imatge regionalista i moderada del partit, i és en aquest terreny de la dreta mallorquina on es juga l’autèntica batalla política. De fet, la seducció i la traïció ja han entrat en escena i s’han començat a visualitzar les primeres conseqüències en aquest sentit: UM ha aconseguit atreure cap al seu projecte un exdiputat del PP, Miquel Munar, qui es va donar de baixa del partit, precisament, per les discrepàncies amb la línia de Delgado i Bauzá.
Munar, a més, assegura haver passat a formar part de les files d’UM “seduït”, entre altres qüestions, perquè es tracta d’un projecte basat en “un mallorquinisme i un nacionalisme moderat”. Per això, Miquel Munar també ha aprofitat la seva entrada dins UM per obrir les portes del partit a qualsevol membredel PP balear disconforme amb elprojecte de José Ramón Bauzá. Peracabar-ho d’adobar, ara fa pocs dies que la direcció regionalista va nomenar l’exdiputat del PP nou portaveu adjunt d’UM. Amb aquest fixatge i nomenament, l’equip de Melià sembla haver vist amb claredat el rèdit que pot treure del gir espanyolista del PP, que per primera vegada deixa més abandonat l’espai regionalista de la dreta autòctona. A més, Josep Melià fa mesos que va iniciar la seva presidència a UM prometent aprofundir, precisament, en el mallorquinisme polític i el nacionalisme de centre, amb constants insinuacions als sectors més moderats del PP. L’exdiputat Miquel Munar ha estat el primer en fer el pas, però darrera n’hi podrien venir d’altres. Al manco, així ho desitja Unió Mallorquina.
Els homes forts treuen les dents A més, dins les files del PP les aigües corren cada dia més brutes. El passat 29 d’octubre ha esclatat un conflicte que ja estava anunciat. Un dels principals líders del PP de Mallorca, Jaume Font, ha anunciat públicament la seva disconformitat amb la línia que està adquirint la direcció PP balear conduïda per José Ramón Bauzá, especialment, ha assegurat, pel que fa les qüestions lingüístiques. Font s’ha mostrat disposat a abandonar el partit si es continua apostant per aquesta línia, malgrat que ha negat tenir cap intenció d’ingressar a UM.
Així les coses, Jaume Font s’ha convertit ja en un dels (antics) homes forts del PP que sembla aspirar a poder aprofitar un eventual fracàs de l’actual president per tornar al lloc que li podria correspondre dins el partit. Un altre dels taurons del PP que està alineat amb Font és Antoni Pastor, batle de Manacor i actual portaveu de la formació conservadora al Parlament balear. Pastor va assistir personalment a la roda de premsa en la qual Font va anunciar la seva possible marxa del PP. Un fet que no ha passat desapercebut per ningú. De fet, Font, primer, i Pastor, després, estaven entre els tres principals candidats del partit a la presidència del Consell de Mallorca, però José Ramón Bauzá ha evitat amb diferents arguments que es presentés cap dels dos. Una decisió presidencial que remata el rum-rum que acompanya habitualment l’ombra del temut batle calvianer, Carlos Delgado, qui ja havia arribat a assegurar que tant Font com Pastor són “prescindibles” per al partit. Serà casualitat?