PAS, PDI i estudiants fan front comú contra les retallades de serveis i la precarietat a la UAB

“En 30 anys que porto treballant en aquesta universitat mai havia vist una coordinació així”. Aquesta frase d’un treballador de manteniment resumeix la il·lusió, i fins i tot la sorpresa, dels i les treballadores de la UAB, així com les estudiants, en veure la unió que tot just ara s’està gestant entre els diferents sectors de la comunitat universitària a la UAB.

Tot i que ja feia temps que el moviment estudiantil i els sindicats del PAS i PDI (Personal d’administració i serveis i Personal docent i investigador) denunciaven la deriva privatitzadora de la universitat, està sent enguany, amb la implantació de diverses polítiques de retallada de servis i personal inclosos al Pla de Racionalització i Millora (PRIM) de la UAB, que s’està evidenciant d’una forma més clara en tots els àmbits. Acomiadaments, congelació de la contractació de personal, increment del capital privat en detriment de la inversió pública, privatització de serveis… Tot sota l’excusa de la necessitat de reduir les despeses de la Universitat (que acumula un deute de 70 milions d’euros) i l’actual crisi econòmica.

Una mala gestió que ve de lluny
Una de les reivindicacions dels estudiants durant les ocupacions del curs passat era el reconeixement públic del deute de les universitats. Evidentment, era una mesura de pressió per demanar explicacions de la gestió feta pels diferents rectorats, però també una manera d’evidenciar la progressiva substitució de finançament públic pel privat.

En el cas de la UAB, fins i tot la Sindicatura de Comptes de Catalunya va elaborar un informe publicat a finals de 2008 on es qüestionaven aspectes de la gestió econòmica com ara “unes pràctiques comptables i pressupostàries ‘singulars’, d’un dèficit molt elevat”, així com el fet que hi hagi professorat a temps complert que ocupa càrrecs directius remunerats en altres entitats de caràcter públic relacionats amb la docència o amb la recerca. Així mateix, l’informe també assenyalava qüestions com la participació de la UAB en diverses entitats, a través del Grup UAB, algunes de les quals apunten tenir greus problemes financers. Aquí hi podem trobar el gran entramat de societats anònimes, societats limitades i fundacions que està promovent la universitat: Serveis de Turisme i Hosteleria S.A (vinculada a l’Escola Universitària de Turisme), Vila Universitària S.A o l’Instituto Universitario de Postgrado S.A. O, un cas ben notori, el de l’Associació d’Amics de la UAB, que a més de rebre nombroses subvencions i transferències, nomena directament un membre del Consell Social.

El mestratge propi com a instrument per silenciar el professorat
Són precisament aquestes fundacions, SA, SL o spin off creades per part de la Universitat i  part del professorat que, emparades a criteris de rendibilitat entre titulacions i professorat que generen benefici econòmic, i sobretot, amb la coartada de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), les que es beneficien de l’impartiment de les noves titulacions pròpies de cada Universitat. Segons denuncia la secció de la CGT de la UAB, aquests mestratges propis  “suposen un instrument molt atractiu per a les ‘autoritats’ acadèmiques i polítiques: a més de proporcionar abundosos beneficis permeten assegurar la lleialtat, així com el silenci, de bona part del professorat que hi participa i es treu un sobresou per les classes que hi dona, en convertir-se per la via dels fets en beneficiari directe del procés”. Però no només això, sinó que suposen una privatització encoberta, un reforçament dels lligams entre determinats estaments acadèmics, polítics i empresarials.

I és també aquesta política de potenciació de la inversió privada en detriment de la pública, i la retallada general de pressupost, la que fa que que s’estigui potenciant la utilització de becaris i becàries per impartir docència, precaritzant els llocs de treball. I és que tant les becàries de col·laboració, d’investigació i docència no tenen contracte laboral, i per tant, tampoc alta a la seguretat social.

Un primer pas cap a la coordinació entre treballadores i estudiants
A principis de curs 6 treballadores del servei de reprografia, pertanyents a l’empresa OCÉ España, van ser acomiadades. La gran majoria, amb edats molt properes a la jubilació. Aquest fet ja va comportar una incipient coordinació entre estudientat i treballadores i mobilitzacions unitàries.

Ara, amb aquesta política de retallades de serveis i acomiadaments previstos al PRIM, que pretén retallar un 5% del personal de neteja i jardineria i la privatització del servei d’autobusos (ja acomplert), entre altres, els diferents sindicats d’estudiants (entre els quals es troba el SEPC), de PAS i PDI, a més dels comitès d’empresa de l’Edifici d’Estudiants o d’empreses subcontractades per la UAB (com OCÉ España o Món Vertical) s’estan organitzant per fer front comú a aquesta situació. Entre altres reivindicacions s’inclouen la prohibició dels acomiadaments, una reducció en les tarifes de transport per a tota la comunitat universitària, un major finançament públic i una major democràcia interna a la universitat.