Pensant el present i el futur

targetaescola02bcnEl passat 9 i 10 de novembre l’organització independentista Endavant OSAN va programar la seva escola de formació a Barcelona. Els debats convocats van repassar els principals eixos del projecte independentista des d’una visió que pretenia transcendir l’actualitat més immediata. Alliberament nacional, cultura d’emancipació, estratègia feminista i alternatives al capitalisme van ser objecte de debats a fons i sense apriorismes. En aquest número us expliquem en una crònica-resum tres dels debats d’aquestes jornades, mentre que en el proper número trobareu una crònica del debat sobre estratègies feministes.

Processos d’alliberament dels pobles en el context europeu actual

Abel Caldera, redactor de L’ACCENT / Carles Riera, sociòleg i president del CIEMEN

 abel-caldera“La reivindicació social que anima el nou sobiranisme és la defensa de l’estat de benestar”
carles“S’està produint un procés de desgovern global que comporta un progressiu afebliment dels estats-nació”

El redactor de L’ACCENT Abel Caldera va plantejar la necessitat d’analitzar els processos d’alliberament nacional des d’una òptica més profunda que no pas els afers polítics domèstics més superficials. En aquest sentit, va posar damunt la taula la relació entre agudització de l’ofensiva capitalista i procés sobiranista al Principat. En aquesta línia, va explicar que la reivindicació social que anima majoritàriament la nova hegemonia sobiranista és la defensa de l’estat de benestar. Per tant, aquest programa polític s’enfronta no només als dubtes sobre la posició dels dirigents polítics del procés a l’hora de la veritat, sinó al fet que la seva materialització a nivell social és, segons molts analistes, impossible, ja que els vells temps de l’estat del benestar a la Unió Europea són irrecuperables. En canvi, al costat d’això, hi ha un altre moviment de fons que situa l’objectiu estratègic en un canvi a fons de sistema i que al Principat també ha assumit els postulats independentistes. Aquest variables han de ser tingudes molt en compte a l’esquerra independentista a l’hora de bastir una tàctica que acumuli forces al voltant del seu projecte.

Riera, per la seva banda, va dibuixar un panorama internacional en què la tendència general és un accelerat procés de crisi global de la política i de la institucionalitat actual. Per Riera, s’està produint un procés de desgovern global i de trasllat del poder cap als mercats que comporta un progressiu afebliment dels estats-nació i l’emergència de no-estats.

En aquest sentit, Riera considera que el projecte de CiU per a una Catalunya independent és la construcció d’un estat feble i desregularitzat. Segons el sociòleg, seria un intent absolutament nou d’institucionalitzar un poder polític buidant-lo de contingut. Al costat d’això, Riera hi contraposava els moviments socials i de construcció nacional que poden bastir un projecte alternatiu no només al de CiU, sinó també al de la deriva desreguladora a nivell europeu.

Per Riera, la construcció d’un estat per sí sol no assegura la construcció nacional. En aquesta línia, considera una importància de primer ordre teixir xarxes socials que articulin els Països Catalans, i que aquestes xarxes socials siguin necessàriament autònomes del poder estatal en qualsevol escenari de futur: continuïtat dins els estats espanyol i francès, independència només del Principat o una república independent del conjunt dels Països Catalans.

Cultura per a l’emancipació i la transformació social

Julià de Jòdar, escriptor / Carles Rabassa professor i poeta

JuliadeJodar“L’actual cultura catalana es troba dominada totalment per la lògica de les classes dominants”
Rebassa2“La folclorització de la cultura és una forma d’allunyar-la de la realitat quotidiana de la gent”.

L’escriptor Julià de Jòdar va fer un recorregut per les darreres dècades en matèria cultural partint d’un anàlisi sobre el pes de la influència burgesa i la situació subalterna de les classes populars. Per Julià de Jòdar, l’actual cultura catalana es troba dominada totalment per la lògica de les classes dominants.

L’escriptor badaloní va posar dos exemples per veure com aquesta mentalitat traspua en la indústria cultural i en els propis creadors. D’una banda, va posar sobre la taula les amenaces de l’editor de Planeta de deslocalitzar la seva empresa si Catalunya s’independitzava i les pors que això generava. Jòdar explica que va trobar a faltar una resposta clara per part del món de la cultura. L’amo de Planeta pot marxar amb la seva empresa, però la força de treball especialitzada són treballadors catalans que es quedarien aquí. Per tant, des de la lògica popular, la marxa de Lara i la seva empresa no suposaria cap daltabaix perquè en realitat és ell qui depèn de la força de treball especialitzada en matèria editorial que existeix a Catalunya.

En segon lloc, Jòdar va plantejar la qüestió de la dificultat d’accés a la cultura a les classes populars degut als costos econòmics creixents. Va dirigir una crítica molt dura a aquells creadors que basaven tota la resposta davant aquesta problemàtica en protegir els seus drets d’autor.

Jòdar també va explicar com la situació de les classes populars era una situació de subordinació. Contra el mite dels Països Catalans com a societat oberta, hi va contraposar una visió d’una societat enormement classista que havia vetat l’accés als espais de representació, entre els quals l’espai cultural, a les classes populars. Per Jòdar, aquesta manca d’empoderament de les classes populars és un terreny abonat per a opcions populistes de caire feixista i conservador.

El poeta mallorquí Carles Rabassa va fer una exposició en què va criticar tres aspectes de la cultura catalana actual: la folclorització, l’aïllament i la divisió territorial. Rabassa va denunciar la folclorització de la cultura com una forma d’allunyar-la de la realitat quotidiana de la gent, fossilitzar-la i finalment convertir-la en peça de museu. Aquest objectiu és complementari amb l’objectiu d’aïllar les diferents expressions culturals entre sí, com si aquestes fossin elements neutres i independents. En aquest sentit va explicar com moltes vegades en els programes d’ensenyament de llengua de l’administració es llança la directriu al professorat que ensenyin el català sense ensenyar cultura catalana.

Finalment, Rabassa va fer una denúncia de l’esquarterament territorial de la cultura catalana. Concretament, va focalitzar la problemàtica en com les institucions programaven les commemoracions culturals. Així, Rabassa denuncià que en les commemoracions d’efemèrides, les institucions autonòmiques imposaven les seves pròpies fronteres. Enguany, la Generalitat de Catalunya commemora el centenari de Salvador Espriu, mentre que el Consell Insular d’Eivissa i Formentera commemora el centenari de Marià Villangómez. En canvi, el centenari de Bartomeu Rosselló-Pòrcel no és commemorat pel bloqueig anticatalà del Consell Insular de Mallorca. El resultat és un seguit de commemoracions inconnexes i estanques que fraccionen el marc cultural comú.

Alternatives econòmiques al capitalisme

Josep Manel Busqueta, economista

busquetajm“No és possible ni desitjable actuar sobre programes absolutament tancats de transformació”
“Els instruments de canvi cal valorar-los a partir del trinomi poder polític – capacitat econòmica – consciència social”.

L’economista Josep Manel Busqueta va fer una conferència sobre les alternatives econòmiques al capitalisme. D’entrada, va plantejar la qüestió sobre si és possible definir una alternativa completa al sistema capitalista. Per Busqueta no només no és possible sinó que tampoc és desitjable actuar sobre programes absolutament tancats de transformació. La construcció d’una societat diferent és un procés i en la Història mai cap model de societat existent s’ha definit de forma tancada a priori. D’altra banda, cal plantejar-se qui és que dissenya el model tancat.

Un procés de canvi suposa qüestionar-se les estructures de dominació. Aquest és l’aspecte primordial però més xocant, ja que segons Busqueta és impossible en l’actualitat pensar el capitalisme des de fora. Si bé dècades enrere es podia fer un anàlisi de la societat capitalista des d’espais que no estaven dominats per aquest sistema, avui en dia el capitalisme forma part ja del nucli de les societats arreu del planeta. Per tant, qüestionar els valors del capitalisme implica trencar els esquemes mentals a molta gent, i això suposa una dificultat important a l’hora de presentar com a viables les alternatives al sistema.

Tot i no existir la possibilitat ni la conveniència de traçar una alternativa tancada, Busqueta i el Seminari Taifa al qual pertany han marcat 5 pautes sobre les quals ha de pivotar tota alternativa al capitalisme. Unes pautes que responen a un anàlisi del funcionament d’aquest sistema i, per tant, un qüestionament radical dels seus pilars de funcionament.

En primer lloc, cal superar la propietat privada, fer que aquesta deixi de ser hegemònica. Superar la propietat privada no vol dir establir una propietat estatal, sinó que caldrà adequar cada àmbit segons el model més apropiat per a fer la seva funció. Propietat cooperativa, comunal, municipal o estatal han de ser els tipus de propietat per a tot allò que considerem indispensable per a la reproducció de la vida en societat.

En segon lloc, cal superar les dinàmiques d’explotació del capitalisme, que són molt complexes. En aquest sentit, cal assegurar que les formes de producció siguin comunitàries.

En tercer lloc, cal assegurar un model de distribució equitatiu que permeti que tothom pugui satisfer les necessitats socialment considerades com a bàsiques.En aquest punt Busqueta va explicar que tot i que les formes de producció del capitalisme del segle XXI siguin altament cooperatives, el resultat d’aquesta producció és dominat només per poques persones. La resta només poden accedir als béns d’aquesta producció a través del treball assalariat, del qual cada vegada en resta més gent exclosa.

En quart lloc, calen formes de poder el més horitzontals possibles. Només aquestes formes de poder poden garantir la superació de les dinàmiques d’explotació i la propietat col·lectiva de forma efectiva.

En cinquè lloc va assenyalar la necessitat de construir societats del bé comú. Aquestes són les que es construeixen d’acord als interessos que representen la col·lectivitat i la comunitat. Cal qüestionar el concepte de la societat com una simple agregació d’individus, i el concepte d’individu com a element constitutiu. Les persones som éssers que ens individualitzem en comunitat.

Segons Busqueta, els instruments de canvi cal valorar-los a partir del trinomi poder polític – capacitat econòmica – consciència social. El seu ús i la seva idoneïtat dependrà del poder de qui l’està aplicant (un grup de gent, un municipi, un estat…), de la capacitat econòmica que tingui qui l’apliqui i de la consciència social del grup de gent a qui afecta.

L’economista també va assenyalar la necessitat d’articular una narrativa de transitar cap a una societat diferent i va considerar que des de l’economia calia plantejar dos objectius: democratitzar l’economia i apostar per una estratègia de desenvolupament de models autocentrats.

Pel que fa al primer objectiu, aquest es basaria en el control social dels mitjans de producció i dels béns produïts i en la capacitat de planificar col·lectivament la producció.

Pel que fa als models autocentrats, aquests tenen com a característica bàsica el fet d’estar orientats a satisfer les demandes internes d’una població i no d’articular tota la producció a competir en els mercats mundials. Busqueta va advertir que això en cap cas no volia dir autarquia.

Busqueta va ser rotund en afirmar que a través del consum no es podia canviar la societat. Va posar com a exemple la proposta de boicot a productes vinculats a la propietat de Galletas Fontaneda plantejat inicialment pel comitè de vaga d’aquesta empresa i que va ser estudiada al detall. La matriu multinacional de Fontaneda, Phillip Morris, produïa una gran diversitat de productes que impossibilitava organitzar un boicot efectiu i mínimament còmode pels consumidors. I en segon lloc, tot i que aquest boicot hagués estat efectiu en el conjunt de l’estat, només hagués afectat el 3% de les marques amb què Phillip Morris opera en el mercat mundial.

Finalment, Busqueta va remarcar que una societat diferent la construeixen persones amb ganes de fer-ho. Per tant, el debat sobre els valors que han de guiar aquesta nova societat, i que han de guiar l’actuació de les persones que lluiten per donar llum a aquesta societat, ha de ser un tema de primer ordre en la construcció de l’alternativa.