Hi ha tres preguntes claus que l’esquerra ha d’abordar. No podem arribar a un acord sobre les respostes, però si ho fem en les preguntes com a mínim seria un pas endavant.
En primer lloc, l’internacionalisme socialista significa que ens esforcem per reemplaçar la globalització capitalista per la socialista? Tenim l’objectiu de construir una comunitat d’estats socialistes gegant? O la nostra meta més immediata ha de ser la de construir el socialisme des de baix – un socialisme basat en la descentralització, la diversitat i la cooperació voluntària?
Vinculada a aquestes hi ha una segona qüestió. Els socialistes hauríem de ser favorables als grans estats capitalistes? És sempre com més gran millor? Els estats multinacionals grans unifiquen i enforteixen la classe obrera o bé la unitat forçada acostuma a agreujar els conflictes nacionals?
La tercera qüestió gira al voltant del procés de canvi. Es pot aconseguir el socialisme com a producte de la rebel·lió de la classe obrera i oprimida de manera simultània? O bé, degut a les diferents condicions nacionals i les tradicions, el canvi social serà més fragmentat i desarticulat? Tendim en primer lloc a desenvolupar-lo a nivell local i nacional abans d’estendre’l cap a l’exterior? Per aquells que combreguen amb la idea de “com més gran millor” com a teoria de l’internacionalisme , els estats nacionals, com ara el Regne Unit, representen un avanç històric. Sigui quin sigui el cost, segons aquesta visió, l’Acta d’Unió i la destrucció de la Gaedlltacht escocesa després de Culloden¹ va aplanar el camí per al sorgiment del capitalisme a gran escala i el sorgiment d’una poderosa classe obrera britànica. Segons ells, qualsevol intent per part d’Escòcia o Gal·les per alliberar-se del Regne Unit a dia d’avui seria un pas regressiu.
Lògicament, si seguíssim aquest fil argumental, també l’hauríem d’aplicar al desenvolupament de la Unió Europea. Aquells que tracten d’impulsar un superestat europeu representen el progrés històric, mentre que els sindicalistes suecs i danesos, així com les organitzacions de dones que van fer que la campanya contra l’euro fos un èxit estaven posant els seus propis interessos per sobre del major projecte històric de l’internacionalisme.
En canvi, tota l’evidència històrica mostra que la unitat forçada des de dalt tendeix a exacerbar la divisió nacional enlloc d’eradicar-la. La Unió Europea, per exemple, en lloc de consolidar l’harmonia internacional s’ha convertit en un brou de cultiu per la desconfiança i la divisió entre les nacions.
Les marees de ressentiment antieuropeu ara sorgeixen a través de les comunitats pesqueres d’Escòcia i és probable que el descontentament més generalitzat de les comunitats industrials a la Vella Europa s’enfronti cada vegada més amb les economies d’explotació de la nova Europa després de l’ampliació. L’intercanvi de la bandera del Regne Unit per la Saltire no lliuraria Escòcia de la desigualtat, els baixos salaris, la pobresa dels pensionistes ni els altres problemes inherents a qualsevol sistema econòmic capitalista. Especialment des de la dècada dels 60, el nacionalisme, en el sentit més ampli, ha penetrat en tots els porus de la vida política escocesa. Hi ha moments en què ha jugat un paper progressista, per exemple amb l’augment de la intensitat en la campanya contra el Poll Tax².
Amb més freqüència s’ha actuat per desviar l’atenció de la veritable font dels problemes a Escòcia. La independència en si mateixa no lliurarà Escòcia d’aquests problemes, però si més no aclariria el camí per a la política que s’ha de lliurar en base a la ideologia de classe en lloc de sobre la base de la nació. Una Escòcia independent també marcaria un avanç democràticament important.
L’antic Imperi Britànic ha quedat enrere, però Gran Bretanya continua exercint un paper clau en l’escenari mundial com el més ferm aliat dels Estats Units en la seva campanya per conquerir els recursos del planeta per al capitalisme multinacional . La sortida d’Escòcia del Regne Unit significaria alguna cosa més que la pèrdua d’una gran part del territori. Escòcia és una peça vital a la màquina militar occidental, amb la base de submarins nuclears de vital importància i bases aèries. Més del vuitanta per cent de totes les reserves de petroli de la UE es troben en aigües d’Escòcia mentre que Edimburg és el quart centre financer d’Europa. L’esquinç de l’eliminació blava de la bandera del Regne Unit i el desmantellament de tres-cents anys d’estat britànic també representarien un fort cop psicològic i traumàtic per a les forces del capitalisme i el conservadorisme a la Gran Bretanya, Europa i els Estats Units. Seria gairebé tan potent en el seu simbolisme com la desintegració de la URSS al començament de la dècada dels 90.
Alan McCombes és coordinador polític de l’SSP.
Notes: ¹L’Acta de la Unió entre Anglaterra i Escòcia es va signar el 1707. La resistència escocesa a la Unió va ser derrotada a la batalla de Culloden el 1745. Això també va suposar l’inici del genocidi cultural contra la llengua gaèlica i la repressió contra la població dels Highlands, coneguda com a Clearances, que obligà centenars de milers d’escocesos a emigrar a Amèrica.²Poll Tax era un impost que intentà d’implantà Margaret Thatcher, que pretenia que tot ciutadà, independentment de la seva renda, pagués una quantitat única pel dret a viure en un municipi. Les protestes que desfermà foren un dels factors que obligà Margaret Thatcher a dimitir.+ Escòcia 2014: referèndum per la independència
