Per un Front d’esquerres amb ruptura amb la Monarquia i el capitalisme
Es multipliquen els moviments dins l’esquerra per a fer crides a reagrupaments de forces, per posicionarse davant una situació que evoluciona ràpidament, es parla d’agrupacions tipus Syriza, les Alternativas desde abajo que es va reunir a Madrid, el proceso de convergencia de IU, el Frente Cívico d’Anguita i Verstrynge, el Procés constituent d’Arcadi Oliveras i Teresa Forcadas o Construim Alternatives a Catalunya, el Frente amplio canari…
El desgast dels governs que apliquen les retallades i mesures contra els treballadors/es es detecten en un retrocés electoral enquesta darrera enquesta. Però la situació és més profunda. Ja ho hem comentat en altres articles: no és només el partit que té el desgast de govern qui retrocedeix, sinó tots els que han estat identificats com a partits de Govern i que han sigut els pilars del règim, en l’alternança: PSOE, PP, CiU a Catalunya… D’aquesta manera la crisi política és també una crisi institucional. A aquesta dimensió de crisi institucional hi contribueixen els nombrosos casos de corrupció en què estan implicats els grans banquers, polítics institucionals i la mateixa monarquia.
El gran problema: que aquesta crisi institucional es cou dins de palau, sense la intrevenció de la lluita obrera i popular. Per això no és casual que moltes de les propostes per construir un referent polític ho facin parlant de la necessitat de processos constituents, de reformes del règim, de refundacions… Però com sempre les preguntes són dues: hi ha sortida a la crisi favorable a les classes treballadores en el marc del capitalisme? Hi ha sortida a les demandes dels pobles en el marc de la Monarquia?
I diem categòricament que no hi ha sortides ni a la crisi ni als drets nacionals en el marc del capitalisme i l’estat de la Monarquia. I, a partir d’aquesta resposta parlem de reagrupament o front d’esquerres, el més ampli possible. No volem una nova reforma del règim com la que ens van imposar el PCE, el PSOE, CiU i el PNB pactant amb el franquisme i que ha demostrat que va ser una estafa a les ànsies de lluita de treballadors i pobles. Volem una ruptura amb el règim, una ruptura que ens porti a una federació de repúbliques, que reconegui els dret dels pobles a l’autodeterminació.
No volem un nou maquillatge pel capitalisme que està destruint les condicions de vida de tota la classe treballadora: volem mesures que trenquin amb la lògica del capital i els mercats. Tampoc ens creiem en que s’arribi a la ruptura amb el capitalisme a través d’una sèria de reformes «en profunditat» del sistema, com no creiem que arribem a una república per la reforma constitucional del règim i un debat democràtic, com alguns diuen. Aquesta definició d’un front per a què, és decisiva per no tornar a caure en el parany del possibilisme electoral, del «pitjor» seria… que tan mals resultats ens ha donat.
Aquesta és la línia vermella que cal delimitar, un front per la ruptura, no per una nova reforma. No volem unitats per justificar -com IU al govern andalúsque calen retallades als serveis públics o en els salaris dels treballadors, com també van fer els tripartits amb ICV-EuiA als Governs de la Generalitat de Catalunya. De ben segur hi ha militants d’IU que volen una ruptura real, com el corrent CUT-BAI d’Andalusia de Sánchez Gordillo i Diego Cañamero, però la construcció d’un front d’esquerres no és compatible amb la política que defineix avui IU o ICV a Catalunya.
A les europees: crida a reactivar i ampliar Iniciativa Internacionalista
A les darreres europees es va presentar Iniciativa Internacionalista, una candidatura en defensa dels pobles i els treballadors/es, amb un programa de ruptura amb el capitalisme i que defensava el dret d’autodeterminació. Impulsada per Izquierda Castellana, Corriente Roja, Endavant a Catalunya, Lluita Internacionalista entre d’altres, i a la qual donava suport l’esquerra aberzale. Per a nosaltres era un pas en aquesta concreció de front, però es va abandonar immediatament. Avui seria necessari reconstruir la proposta amb temps i ampliar- la a d’altres forces com és el cas d’Izquierda Anticapitalista i CUT-AI.
Hi ha un problema seriós a l’esquerra basca. Sortu no és Bildu, ho hem repetit en altres ocasions, sino que Bildu com a coalició de l’esquerra abertzale amb EA i Aralar, paga un preu polític, amb un programa electoral que va girar clarament a la dreta i el reformisme: ara es planteja el dubte si cerca l’acord amb ERC, el soci a catalunya d’EA o amb la CUP. Però és a partir del que és necessari que cal plantejar les propostes i aquesta és reactivar Iniciativa Internacionalista
*Andreu Pagès, militant de Lluita Internacionalista
