Durant la presentació de la campanya de la CAJEI “Capitalisme+Crisi=Jovent Precari2” el maig passat, quatre de les seves militants es van encadenar al Banc d’Espanya per denunciar la situació de precarietat del jovent català. Dues d’elles es van penjar a la façana del banc, mentre que les altres dues es van lligar en un bidó de ciment a la carretera de davant. Totes quatre varen ser detingudes pels Mossos d’Esquadra. Les altres imputades són tres de les militants que donaven suport a l’acció i que van ser retingudes i identificades pels Mossos d’Esquadra, i que han estat acusades del mateix delicte de desobediència a l’autoritat.
Aquest dimecres 15 de juliol, en un judici d’una hora a la nova Ciutat Judicial de l’Hospitalet, la fiscalia ha demanat per a les 7 encausades 10 dies de pena multa i 5 de reclusió permanent. Una d’elles ha explicat a L’ACCENT que el judici va transcórrer amb normalitat i que la setmana vinent esperen tenir la resolució.
D’altra banda, ha explicat que la defensa va argumentar que no se’ls pot acusar de desobediència, donat que en el cas de les dues militants que es van penjar al banc, per exemple, va ser la Guàrdia Civil qui els va requisar l’escala que van utilitzar per pujar. D’aquesta manera, doncs, van haver de ser despenjats forçosament.
Seguint les línies de la campanya contra la precarietat de la Coordinadora, l’acció de desobediència va voler denunciar l’alta precarietat juvenil, agreujada per la crisi capitalista, i les elevades taxes d’atur de la població dels Països Catalans. El seu portaveu, Oriol Sànchez, recalcava aleshores que “si bé la precarietat laboral és un fet, el jovent és la generació precària, ja que aquesta s’ha instal•lat en tots els àmbits de la vida del jovent català”.
Davant d’aquesta petició de condemna, la CAJEI s’ha reafirmat “en l’ús de la desobediència com a eina legítima de protesta en un protesta en contra d’un sistema econòmic que fa pagar les seves crisis als i les treballadores”. Ja durant l’acció, Sànchez va defensar la desobediència civil afirmant que aquesta “és un mitjà legítim de denúncia davant d’una situació injusta i que és un mecanisme que garanteix la llibertat d’expressió dels moviments socials i polítics”.