La guerrilla del PKK fa mesos que renova l’alto-el-foc que va anunciar el passat mes d’abril. Era un alto-el-foc unilateral i per dos mesos, però ha anat postposant els terminis per tal de facilitar al Govern turc que avanci en el procés que ha impulsat el president Erdogan per aconseguir un escenari de pau i de respecte als drets individuals i col·lectius del poble kurd.
L’arribada d’una delegació de la guerrilla kurda a Turquia mostra que el procés va endavant, tot i que la Justícia turca posa pals a les rodes del procés.
El PKK no s’ha d’entendre com una guerrilla, sinó com un moviment d’alliberament amb diverses branques, entre les quals hi ha la guerrilla de l’HPG. D’ençà de la victòria de l’AKP (Partit de la Justíica i el Desenvolupament, encapçalat pel president Erdogan) va guanyar les eleccions a Turquia el 2002, les diverses branques del moviment d’alliberament kurd treballen per construir un escenari democràtic a Turquia que faci possible arribar a un acord de pau. Certament, els darrers anys hi ha hagut canvis legislatius i d’actitud política que han obert nous espais dins de Turquia per a la llengua kurda i que han permès als kurds d’aconseguir la major part d’alcaldies del sud-est de l’Estat turc (les zones kurdes) i tenir diputats a la Gran Assemblea d’Ankara. Però no ha estat fins fa pocs mesos que s’ha començat a perfilar una possible sortida al conflicte militar.
La declaració d’alto-el-foc de la guerrilla del PKK va lligada a la renúncia (que ja ve d’anys) de crear un estat independent, però està condicionada a una democratització de l’Estat turc que impliqui respecte als drets individuals i identitaris de la població kurda. Això implicaria una descentralització administrativa de l’Estat, el dret d’estudiar en kurd a les escoles i el respecte pels drets humans.
A l’alto-el-foc unilateral, el govern d’Erdogan hi responia el passat mes de juliol amb l’anomenada “Iniciativa Kurda”, un projecte que vol donar més drets a la minoria kurda (es calcula que la població kurda a Turquia oscil·la entre els 15 i els 25 milions de persones, depèn de la font) a canvi de la fi de la lluita armada.
El PKK és conscient que difícilment hi haurà un escenari polític més favorable per avançar en una solució que l’actual. I és que l’AKP és l’únic dels grans partits turcs que està disposat a avançar cap a la pau. Les enquestes indiquen que les properes eleccions parlamentàries podria quedar desbancat per una aliança entre el CHP (el partit fundat el 1923 pel “pare de Turquia”, Ataturk) i algun dels altres partits nacionalistes, que són els que des de fa dècades es neguen ni tal sols a reconèixer l’existència del poble kurd o l’arrel política del conflicte armat. Per tant, el moviment kurd vol que ens els tres anys que queden de cara a la eleccions es facin passo irreversibles com un canvi constitucional per tal que el procés en que ara es troben tingui una marxa enrere difícil.
Delegació de la guerrilla a Turquia
Una mostra que els darrers mesos hi ha hagut importants avenços és que el passat 19 d’octubre una trentena de representants del PKK van creuar el pas fronterer de Silopi amb el permís de l’exèrcit turc. La delegació la formaven un grup de guerrillers procedents de les muntanyes del sud del Kurdistan (nord de l’Iraq, on tenen les principals bases), un grup del camp de refugiats de Mahmur (on viuen 10.000 persones que van fugir els anys 90 de Turquia i que formen part de l’estructura del PKK) i un grup de kurds refugiats a Europa. El PKK, havia explica el DTP (partit polític pro-kurd legal a Turquia), “ha decidit enviar grups de pau a Turquia seguint les indiciació del líder Abdullah Ocalan (empresonat des de 1998), un gest que vol fomentar les opcions de pau i facilitar una via política democràtica”.
Periodistes i polítics encausats per parlar del conflicte
Mentre que el mateix president turc Erdogan impulsa la iniciativa kurda, l’aparell de Justícia turc no ha deixat d’obrir noves causes contra periodistes que informen sobre l’evolució del procés de resolució del conflicte o contra representants polítics que s’expressen en kurd en mítings.
Cap canvi a l’Iran
La situació per als kurds de l’Iran és molt menys esperançadora, ja que en aquell Estat no hi ha cap procés en marxa per reconèixer els drets de la minoria kurda (formada per 6 o 7 milions de persones). La darrera notícia que actualment no hi ha marge per anar cap a un escenari com l’actual de Turquia és l’execució la matinada de l’11 de novembre a la presó de Sine d’Ehsan Fattahian, jove militant del PJAK (partit equivalent al PKK a l’Iran). Organitzacions de drets humans han alertat que dos altres kurds estan amenaçats d’execució imminent a l’Iran, i almenys 11 persones més, s’enfronten al risc d’una condemna a la pena capital per activitats relacionades amb organitzacions de resistència kurdes prohibides.
