[bar group="860×106"]

Polèmica i baixa participació en l’elecció de les direccions locals de Podemos

L’expectació generada per la formació de Pablo Iglesias ha fet que els mass media espanyols segueixen amb detall cadascun dels seus moviments. L’elecció dels secretaris generals i «consells ciutadans» en els 770 municipis de l’Estat Espanyol on està organitzat Podemos, no ha estat exempta de polèmica. El partit lila va realitzar aquest procés entre els dies 26 i el 31 de desembre, i dos dies després anunciava els resultats en roda de premsa.

A les poques hores de la publicació dels resultats, les crítiques començaren a ploure i inundaven les xarxes socials amb el trending topic #PucherazoPodemos. Les crítiques se centraven en la incoherència entre el nombre de persones inscrites i el de participants en algunes localitats. Així, per exemple, als Països Catalans aquest problema s’havien detectat més vots que persones inscrites a: Xiva (87/103), Alcoi (447/524) i Rocafort (60/62). Altre punt discutible, ha estat el fet que en el càlcul del percentatge de vots de cada secretari general, els «liles» no han tingut en compte el nombre de vots en blanc.lleida

Podemos ha publicat un breu comunicat on ha atribuït el desfasament de dades a una errada. Segons el partit regeneracionista les xifres d’inscrits publicades són del 16 de novembre, mentre que, en realitat, el nombre d’adhesions hauria augmentat sensiblement fins la data límit: 31 de desembre. Així doncs, es tractaria d’un problema en l’actualització de dades.

Pel que fa a la segona crítica, sobre el desfasament en els percentatges, no existeix cap posicionament rellevant. El compte de twitter oficial @ahorapodemos defensava vagament aquesta manera de publicar les dades argüint que «els vots blancs o nuls no computen a l’hora de distribuir consellers».

Fet i fet, a les principals ciutats dels Països Catalans els resultats han afavorit els candidats de la línia oficialista: «claro que podemos». Moltes d’aquestes persones s’haurien iniciat en política a través del moviment 15-M.

En línies generals, cal dir que la participació en aquest procés ha estat baixa, un 22% inferior a la registrada en l’elecció de Pablo Iglesias com a secretari general. Els Països Catalans no han estat cap excepció. L’ACCENT ha estudiat els resultats de les eleccions dels líders municipals de Podemos a les 16 ciutats dels Països Catalans que compten amb més de 100.000 habitants. Hem exclòs Perpinyà, perquè el partit espanyol no té presència en aquesta ciutat catalana.

resultats podemos

Hem calculat els percentatges de participació, de vots del candidat guanyador i de vots en blanc, amb les dades d’inscrits el 16 de novembre i el 31 de desembre. Ho hem fet així perquè, com que la formació regeneracionista té publicades les primeres dades al seu web, tots els mitjans de comunicació han publicat els percentatges tenint en compte aquesta referència. En realitat, però, si atenem al nou nombre d’inscrits facilitat per Podemos arran les crítiques rebudes, el percentatge real de participació és bastant menor. Cal apuntar, que en el cas de la Ciutat de Mallorca, les xifres donades per l’organització no quadren, en reduir-se el nombre d’inscrits, i per això mantenim com a referència el percentatge de novembre.

De les 16 ciutats dels Països Catalans, la menor participació s’ha registrat a Barcelona (19,22%), seguida per Lleida, Torrevella, València, l’Hospitalet, Sabadell i Reus -totes elles entre el 22 i el 34%. La resta d’urbs valorades han tingut percentatges de participació que oscil·len entre el 39,73% d’Alacant i el 51,1% de Badalona. En conjunt l’abstenció ha estat elevadíssima, només han votat 10.991 persones de les 32.593 inscrites. L’abstenció global en aquestes ciutats ha estat del 66,27%, especialment significativa a les capitals.

A banda, cal tenir en compte el vot en blanc, que sense ser exageradament elevat en el conjunt de persones inscrites, sí que ha estat significatiu en relació al nombre de vots emesos. En aquest sentit, cal ressenyar Elx amb un 10,28% de vot blanc sobre el cens i un 24,6% sobre els vots emesos. Així doncs, els secretaris generals elegits en aquest procés participatiu han abraçat el càrrec amb percentatges de vots molt baixos si tenim en compte el nombre de persones amb dret a vot. Això es percep molt clarament a les sis ciutats més poblades dels Països Catalans i a Lleida.

A Barcelona, l’Hospitalet i València, el secretari general ha estat triat amb el suport de menys del 14% del cens. Entre el 16% i el 19% trobaríem Lleida, Alacant i Elx. A la resta de ciutats, el secretari general hauria estat elegit sempre amb un percentatge de vots inferior al 28% (sobre les persones inscrites).

El factor mediàtic de Podemos queda diluït en la tria d’unes direccions locals formades per gent desconeguda i sense massa accés als platós de televisió. Això pot explicar la davallada de la participació registrada entre l’elecció de Pablo Iglesias i els processos constituents a nivell local. La força del partit lila no es troba tant en la seua base organitzativa com, per ara, en el seu poder comunicatiu. Percentatges a banda, no es pot obviar el múscul que suposa mobilitzar gairebé 11.000 persones en un procés purament intern, per molts focus mediàtics que -a nivell estatal- l’il·luminen.


[bar group="860×106"]